1.1 INTRODUCCIÓ I NORMATIVA

DRETS DELS EMPLEATS PÚBLICS. Regulació en el TREBEP

• Els drets dels empleats públics s’estructuren en el títol III del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (en endavant TREBEP), en diferents capítols que pateixen d’una falta de sistemàtica criticada per la doctrina.

• Reserva de llei formal:

La regulació dels drets i els deures és una part integrant de l’Estatut dels funcionaris públics a què es refereix l’article 103.3 de la Constitució espanyola (CE).

L’article 103.3 de la CE diu que la llei regularà l’estatut dels funcionaris públics. Es refereix a una reserva de llei formal (per totes, la Sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre de 1995).

• Els articles 14 i 15 regulen conjuntament els drets i el codi de conducta tant dels funcionaris com del personal laboral i estableix aquest marc jurídic comú.
• S’han de tenir en compte, però, certes excepcions a aquest marc comú:

Hi ha certs drets que només es poden predicar del personal funcionari.
D’altres són comuns a tots dos, però no al personal eventual o al funcionari interí.
Altres vegades el mateix TREBEP preveu l’excepció de forma expressa o tàcita.

• En l’article 14 es regulen els drets individuals bàsics dels empleats públics.
• Fa una enumeració extensa de drets que ja estan recollits de forma directa o indirecta en la legislació de funció pública, d’altres que es matisen, i n’inclou de nous com a conseqüència de la legislació de caràcter social, de conciliació i d’igualtat que s’ha aprovat els darrers anys.

DRETS INDIVIDUALS (Article 14 del TREBEP)

• Aquests són els que es veuen en aquest curs:

Dret a l’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral (article 14.j).
Dret a les vacances, els descansos, els permisos i les llicències (article 14.m).

• Es tracta del conjunt de drets que més canvis normatius ha patit darrerament i el tema principal d’aquest curs.
• Es despleguen en el capítol V del TREBEP.
• El mateix tipus de mesures s’han anat negociant i establint en els convenis col·lectius aplicables al personal laboral.

La majoria de convenis recullen els mateixos drets establerts per al personal funcionari i hi afegeixen les millores que permet la legislació laboral.

• Aquests tipus de mesures per al personal funcionari en la CAIB els recull la nostra Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (en endavant, LFPCAIB) i es despleguen en diversos reglaments, acords de Consell de Govern i instruccions que s’analitzaran al llarg del curs.
• Actualment, el principal instrument que desplega aquests drets de la nostra LFPCAIB per al personal funcionari (que, malgrat no tractar-se d’un reglament, podríem dir que té caràcter pseudonormatiu per la seva aplicabilitat directa, tal com s’explicarà), és l’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.
• Està en tramitació el Projecte de decret pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar, laboral del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que substituirà aquest Acord.

ORDENACIÓ DEL TEMPS

• Aquests drets configuren el que es coneix com

L’ordenació del temps de treball

• És a dir, tots els aspectes que incideixen en el nombre d’hores en què els empleats públics han de prestar serveis efectius, i en la seva distribució.

• Es tracta d’un concepte ampli que engloba:

a) La jornada
b) Les vacances
c) Els permisos
d) Les reduccions de jornada

• És un dels aspectes més importants que afecten els recursos humans que ha de desplegar els seus efectes en dues direccions:

Ha de permetre a l’Administració organitzar els seus efectius personals, per tal de realitzar amb eficàcia les seves actuacions.
Ha de possibilitar la conciliació de la vida professional dels empleats públics amb la vida personal i familiar.

• Reserva de llei formal:

Com hem vist, aquesta matèria forma part del concepte més ampli de drets i deures del empleats públics.

I la regulació dels drets i els deures és una part integrant de l’Estatut dels funcionaris públics referit en l’article 103.3 de la CE.

Com ja s’ha comentat, l’article 103.3 de la CE diu que la llei regularà l’Estatut dels funcionaris públics. Es refereix a una reserva de llei formal (Sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre de 1995).

D’aquest tipus de reserva de llei es deriva la impossibilitat de l’ampliació per mitjà de la negociació col·lectiva del marc que hagi fixat la llei.

Malgrat això, s’ha de dir que en la pràctica no ERA infreqüent trobar exemples en què les meses de negociacions de les administracions públiques pactaven el règim de permisos que era aplicable als seus funcionaris (com si es tractàs d’un sistema de relacions laborals en què es permet l’autonomia contractual).

ORDENACIÓ DEL TEMPS. Regulació

• El marc normatiu autonòmic sobre els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari ha estat modificat repetidament des d’aquell primer decret que va aprovar el Reglament que va desplegar aquests drets i que encara és d’aplicació en allò que no contravengui la normativa posterior:

El Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s’aprova el reglament regulador de la concessió de permisos, llicències i vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

• Des de la seva aprovació no s’ha dictat cap normativa autonòmica actualitzant i sistematitzant la matèria (amb l’excepció que va suposar l’aprovació del Decret 135/2005, de 28 de desembre i de l’Acord del Consell de Govern de 23 de setembre de 2005), malgrat que durant l’any 2007 es varen aprovar les següents lleis amb repercussió en aquesta matèria:

D’una banda, a nivell autonòmic, la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears;

De l’altra, a nivell autonòmic, la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (ara derogada pel Reial decret legislatiu 5/2015).

• Com a conseqüència de la greu crisi econòmica iniciada l’any 2008, tant el legislador estatal com l’autonòmic han aprovat diverses normes que han afectat les matèries regulades en el Decret 47/1995.

D’entre les normes amb rang de llei estatal, cal destacar:

El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

La modificació de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, efectuada pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària, posteriorment substituïda per l’actual Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

La Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2012 en la qual s’estableix la jornada de treball del sector públic estatal en 37 hores i mitja setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

Pel que fa a la legislació autonòmica, s’ha d’esmentar:

El Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, modificat posteriorment pel Decret llei 10/2012, de 31 d’agost, i posteriors lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Ara bé, pel que fa a la matèria relacionada amb permisos i vacances, s’ha de destacar la recent derogació dels articles 10 i 11, que hi fan referència, mitjançant la disposició derogatòria única de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2019. Efectivament, tal com s’explica en la memòria que acompanya el projecte d’aquesta llei, la derogació d’aquests articles simplement obeeix a raons de tècnica legislativa, «respon, senzillament, al fet que ambdós articles resulten innecessaris en la mesura que es limiten a reiterar normes estatals bàsiques, la modificació de les quals exigiria modificar, contínuament, aquests preceptes autonòmics. En aquest sentit, la interpretació conjunta dels articles 48 a 51 de l’EBEP, de l’article 8 tres del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i del punt segon de la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de mesures de control del deute comercial en el sector públic, determina que tots els funcionaris i treballadors del sector públic queden sotmesos al mateix règim de permisos i de vacances, per la qual cosa els articles 10 i 11 del Decret llei esmentat no afegeixen absolutament res a aquest règim legal d’aplicació general, que s’ha de completar simplement amb les normes reglamentàries de desplegament autonòmic i amb el que puguin dir els acords corresponents en aquest àmbit».

• També en l’àmbit autonòmic s’han dictat disposicions normatives de desplegament i s’han adoptat acords, amb incidència sobre les matèries regulades en els decrets 47/1995 i 135/2005.

Entre els primers, cal esmentar:

El Decret 36/2013, de 28 de juny, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

El Decret 35/2014, d’1 d’agost, mitjançant el qual es regulen la jornada i els horaris generals i especials del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

• Respecte als acords adoptats, s’ha de fer referència a:

L’Acord del Consell de Govern d’1 de juny de 2012, pel qual s’aprova la jornada de treball i l’horari general del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals, modificat posteriorment per l’Acord del Consell de Govern de 4 de desembre de 2015;

L’Acord del Consell del Consell de Govern de 29 de juliol de 2016 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al retorn de drets.

L’Acord del Consell de Govern de 9 de desembre de 2016 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 5 de desembre de 2016 relatiu al calendari de recuperació de drets perduts del personal funcionari d’aquest àmbit.

L’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

Aquest Acord és el que, actualment i de forma temporal (com ja explicarem més endavant), recull la major part dels drets que estudiarem en aquest curs.

• De totes les novetats legislatives que hem esmentat abans, la més significativa en aquesta matèria va ser la nova redacció de l’article 48 de l’EBEP, introduïda pel Reial decret llei 20/2012, el qual, atès el caràcter de normativa bàsica, va modificar substancialment el règim de permisos del personal funcionari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’exposició de motius del Reial decret llei 20/2012, va motivar el canvi normatiu en la realització d’una homogeneïtzació del règim de permisos per a totes les administracions públiques.
L’antiga redacció de l’article 48 de l’EBEP deia: «Les Administracions públiques determinaran els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i durada. En defecte de legislació aplicable els permisos i la seva durada seran, al menys, els següents: (…)». En canvi, la nova redacció diu: «Els funcionaris públics tindran els permisos següents (…)».

Així doncs, a partir de la nova redacció de l’article 48 de l’EBEP, els permisos s’han convertit en una llista tancada i de màxims i, per tant, les diferents administracions públiques ja no poden regular supòsits de permisos diferents als que estableix l’EBEP.

A més, s’ha de recalcar el fet que l’article 7 del Decret llei 10/2012 modificà l’article 11 del Decret llei 5/2012, relatiu als permisos dels empleats públics per tal d’adaptar-lo a les modificacions esmentades de l’EBEP, i disposà una redacció gairebé idèntica a l’article 48 de l’EBEP esmentat. I és precisament per aquesta identitat entre ambdós preceptes, ja que la norma autonòmica es va limitar a reproduir la normativa estatal bàsica de l’article 48, que recentment, per evitar reiteracions innecessàries, s’ha aprofitat per derogar aquest article 11 del Decret llei 5/2012, que no afegia res de nou a la norma bàsica, en la disposició derogatòria única de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2019.

• Si bé l’Estat, a través de la normativa bàsica ha establert un règim comú, amb la finalitat d’assolir una mínima homogeneïtat en aquest aspecte del règim funcionarial dels permisos, aquesta delimitació no pot impedir a les comunitats autònomes el marge d’actuació necessari per al desplegament i l’execució de les bases esmentades, perquè la regulació que contenen els articles 48 i 49 del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic no pot esgotar el contingut dels permisos fins al punt de no permetre a les comunitats autònomes l’exercici de les seves competències de desplegament legislatiu i d’execució en la matèria, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en les sentències núm. 156/2015, de 9 de juliol, i núm. 9/2016, de 21 de febrer.
• Quant a les llicències dels empleats públics, el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, malgrat que recull en l’article 14.m) el dret del personal empleat públic a tenir llicències, no en reconeix cap. Si bé s’ha d’advertir que, en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, l’article 118.4 de la Llei 3/2007 recull dues llicències, una per a la realització d’estudis sobre matèries directament relacionades amb les funcions que s’exerceixen i l’altra per interès particular.

És evident que aquesta dispersió i successió de modificacions normatives feien necessària una actualització urgent del marc normatiu autonòmic sobre aquests drets del personal funcionari.

Per raó d’aquesta situació urgent es va dur a terme la negociació amb les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma amb la finalitat de redactar un nou text complet i sistemàtic.

Es va decidir redactar un text que adoptaria la forma d’acord de mesa de negociació, aprofitant l’habilitació prevista en l’article 38 del vigent TREBEP, que permet que el contingut d’un acord sigui «directament aplicable» de manera temporal al personal inclòs en el seu àmbit, una vegada ratificat pel Consell de Govern. Mentrestant, s’aniria negociant i tramitant una nova disposició reglamentària que regulàs aquesta matèria, atès que el seu procediment d’aprovació suposa una durada sensiblement més llarga que el d’aprovació d’un acord de mesa de negociació.

Així, malgrat que tengui una aplicació temporal, es va adoptar el següent acord, que és el que actualment està vigent i així continuarà fins que s’aprovi el nou decret (el procediment d’aprovació ja està molt avançat; en el moment de revisar la unitat estava a punt de ser enviat al Consell Consultiu per a l’emissió del dictamen).

L’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals

Resumint, podem dir que el gruix de les disposicions que regulen les vacances, els permisos, les llicències i altres mesures de conciliació són a:

• El Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (en el capítol V, «dret a la jornada de treball, permisos i vacances», del títol III, articles 47 a 50).
• La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (en el capítol I, «drets del personal funcionari», del títol IX, articles 115 a 119).
• L’Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 23 de juny de 2017 sobre condicions de treball, vacances, permisos, llicències i altres mesures de conciliació del personal funcionari representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals
• El Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la concessió de permisos, llicències i vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma (derogat parcialment pel Decret 135/2005, de 28 de desembre, pel qual es regula la concessió de vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), en allò que no s’hi oposi.

ORDENACIÓ DEL TEMPS. Definicions

Abans d’entrar a analitzar els permisos, s’ha de fer un repàs de les definicions que conté l’apartat segon de l’annex 1 de l’Acord:

a. Familiar: Persona que manté respecte del subjecte de referència qualsevol grau de parentiu, acreditat en la forma que es preveu en els punts següents.

b. Parella de fet: Persona que respecte de la persona de referència manté una relació que es pot acreditar a través de la inscripció en un registre públic oficial de parelles de fet.

c. Familiar de primer grau en línia directa, per consanguinitat o afinitat: Mare, pare, fills, pares polítics i cònjuge.
S’entén assimilat al fill o a la filla el menor en acolliment preadoptiu o en acolliment familiar simple de durada superior a un any.
Així mateix, s’entén assimilat al familiar de primer grau el cònjuge o la parella de fet.
En els permisos en què no estigui expressament esmentat, s’entendrà equiparat el cònjuge al familiar de primer grau.

d. Situació dels cònjuges: Amb caràcter general es produeix una assimilació del grau d’afinitat al grau de consanguinitat que el cònjuge té respecte del seu parent consanguini.

e. Situació de separació legal del matrimoni: Una vegada que hi ha una resolució judicial de separació, no s’han de concedir els permisos que es troben vinculats al matrimoni o en els quals el cònjuge sigui el subjecte causant.

Cal aplicar una interpretació idèntica a les parelles estables que s’han dissolt, de conformitat amb el que preveu l’article 8 de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables.

f. Familiar de segon grau en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat: Germans, avis, nets; o per afinitat: germans, avis i nets del cònjuge o parella de fet.

g. Persona gran: Persona que com a mínim ha complert l’edat establerta legalment per a la jubilació ordinària.

h. Necessitar una dedicació especial: Suposa que és necessari que el subjecte rebi tractament, atenció, cures o assistència continuada per causa de salut, entesa com a benestar físic, psíquic i social.

i. Cura o atenció directa: Relació de dependència que implica convivència.

j. Tenir a càrrec seu: Relació de dependència que no implica convivència.

k. Relació de dependència: Estat de caràcter permanent en què estan les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o d’altres persones o ajudes importants per dur a terme activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres suports per a la seva autonomia personal.

l. Informe de l’òrgan mèdic competent: Informe mèdic emès pel facultatiu del servei públic o del centre sanitari corresponent.

m. Malaltia greu: Malaltia qualificada com a tal per la persona facultativa mèdica corresponent. Hi està inclosa la malaltia o lesió física o psíquica amb seqüeles permanents que limitin l’activitat habitual, amb independència de l’hospitalització, sempre que així ho determini l’informe mèdic. També hi està inclosa tant l’hospitalització en institucions sanitàries com la domiciliària; inclosa la intervenció quirúrgica, amb independència que requereixi o no l’hospitalització.
A l’efecte de determinar el concepte de malaltia greu en relació al permís per cura de fills menors afectats de malaltia greu es pot fer servir de forma orientativa la llista recollida en l’annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, d’aplicació i desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer i per una altra malaltia greu.

n. Localitat: Municipi on el funcionari o la funcionària té la seva destinació.

o. Residència: Es considera que és el municipi on està situat el domicili habitual i en què es resideix la major part de l’any. Per tant, el permís d’1 dia per trasllat de domicili s’entén per canvi de domicili dins el mateix municipi. El permís de 3 dies per canvi de domicili implica el canvi de municipi de residència.

p. Deure inexcusable: Obligació que té una persona respecte de la qual el seu incompliment li pot generar una responsabilitat d’índole civil, penal o administrativa.