3.2. Els mites de l'amor romàntic
Sobre l’amor existeixen una sèrie de creences, socialment compartides, que es solen utilitzar de referència sobre el que és o no és l’amor vertader. Aquestes creences poden contribuir a establir i mantenir les relacions tòxiques i la violència en la parella.
|
MITES DE L’AMOR ROMÀNTIC |
|
|
MITE |
REALITAT |
|
El complement, la mitja taronja Les persones som éssers incomplets i en qualque lloc del món hi ha una altra persona que ens complementa. |
Som éssers complets i només quan estam bé amb nosaltres mateixos/es i amb la nostra vida estam en condicions d’aconseguir un bon amor. |
|
L’amor és invencible i ho pot tot L’amor és una passió incontrolable i qualsevol bogeria que es fa en nom seu està justificada. L’amor pot amb tot (mite de l’omnipotència). Aquest mite tracta de la força màgica de l’amor, que permet superar qualsevol impediment. |
L’enamorament i l’amor no ens fa perdre el nord. Pot ser que ens sigui més difícil veure els defectes de la nostra parella o que hi confiem en excés, però conservam la capacitat de decidir i podem compartir les situacions difícils amb persones de confiança que ens poden ajudar a valorar millor el que ens està passant. No es tracta d’abandonar una situació difícil a les primeres de canvi, però tampoc s’ha d’oblidar que només canvia qui vertaderament vol canviar. Les persones no canvien per amor, només ho fan per necessitat i per decisió pròpia. |
|
El patiment sempre acompanya l’amor L’amor implica sofriment i s’ha d’aguantar el que sigui perquè en qualsevol moment la persona que ens fa sofrir s’adonarà de l’amor que sentim cap a ella i canviarà. |
Insistir en continuar una relació que ens fa mal, pensant que l’amor triomfarà és, com a poc, una imprudència que ens pot costar molt car. |
|
L’amor es manté sempre com al principi de la relació La passió que se sent al principi de la relació ha de perdurar tota la vida de la mateixa manera (mite de la passió eterna). |
L’amor canvia al llarg del temps i passa per diferents etapes, la passió se suavitza, però s’obtenen altres beneficis (tranquil·litat, confiança, seguretat, suport, afinitats compartides...). |
|
La gelosia és una demostració d’amor No es pot sentir enamorament i amor si no se sent gelosia. Qui estima necessàriament ha de tenir gelosa l’altra persona, sentir que li pertany. |
La gelosia mai no és una demostració d’amor. En realitat, és fruit d’una baixa autoestima, és una manifestació de dependència emocional i d’inseguretat sobre la pròpia vàlua personal. |
