La Llei 39/2015 recull, com a dret de tot ciutadà, que no hagi d’aportar cap dada o document que estigui en poder de l’Administració pública.
L'intercanvi de dades entre administracions públiques és una tasca fonamental a l'hora de prestar serveis avançats d'administració electrònica als ciutadans, millorant l'eficiència i eficàcia de les organitzacions.
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, posa a disposició de totes les administracions públiques la Plataforma d'Intermediació de Dades, en la qual totes les administracions poden consultar qualsevol del més de 30 certificats oferts entre els quals destaquen les dades d'identitat i residència d'un ciutadà, dades relatives a l'atur, titulacions oficials, dades cadastrals, estar al corrent amb l'AEAT i TGSS, dades de pensions, naixement, defunció i matrimoni dels Registres Civils i un llarg etcètera.
Més informació: https://administracionelectronica.gob.es/ctt/svd
Per mostrar com pot millorar el servei al ciutadà l'ús d'aquesta plataforma d'intermediació de dades ho il·lustrarem mitjançant un exemple:
Posem pel cas que un pare desitja escolaritzar el seu fill en una escola pública. La sol·licitud d'escolarització li demana que acrediti el seu nivell de renda aportant les dades de l'Agència Tributària (AEAT).
Fins no fa molt, el ciutadà (de groc) havia d’anar físicament a l’AEAT (esquerra), obtenir el certificat (un funcionari de taronja li expedia), i després anar a Escolarització (dreta), i presentar la sol·licitud adjuntant el certificat de l’AEAT on un funcionari (de taronja) tramitava l’expedient.
La següent passa fou facilitar que el ciutadà no s’hagués de desplaçar físicament fins als edificis de cada administració i poder realitzar aquests tràmits en les seves respectives seus electròniques. Aquí el ciutadà ja percep la millora, ja que evita el desplaçament i pot fer-ho des de casa al llarg de les 24 hores (cal dir que per això, les administracions han hagut de posar el servei o tràmit corresponent en línia, no només disposar d’una seu electrònica).
Al mateix temps, l’AEAT ha pogut emetre la certificació de forma automatitzada estalviant temps al ciutadà i estalviant recursos humans destinats a tasques mecàniques.
La següent passa és que el ciutadà només s'hagi de dirigir a una sola seu, la d'Escolarització, i presenti una sola sol·licitud i sigui l'empleat públic d'Escolarització que gestiona el procediment (o si és automatitzat, ni un empleat públic) qui, mitjançant la Plataforma d'Intermediació de Dades, consulti a l'AEAT el nivell de renda, l'obtingui i l'incorpori a l'expedient. Aquí, el ciutadà només ha hagut d'anar a una sola seu electrònica i no ha hagut d'aportar cap documentació annexa, i l'empleat públic s'assegura que tota sol·licitud du incorporada aquesta documentació i evita haver d'esmenar-la. A mes a més, de l'estalvi considerable de temps que això implica.
I ja amb vista al futur (però això ja no és intermediació), seria que el tràmit no l’iniciés el ciutadà, sinó que Escolarització, per seguir amb l’exemple, detecti que el ciutadà concret té un infant en edat d’escolarització, recopili tota la informació que necessita per dur a terme aquest procediment i que ja està en mans d’alguna de les administracions públiques i li comuniqui que simplement ha de triar centre.