L’acomodació implica de manera involuntària:

• Bombament del cristal·lí
• Convergència de la mirada
• Contracció pupil·lar

Amb el pas del temps, els músculs ciliars, com la resta dels del cos humà, van perdent elasticitat i es van fent menys potents. El cristal·lí es va fent menys flexible; tot el procés fa que la capacitat per acomodar i, per tant, per veure-hi de prop vagi disminuint amb l'edat.
D'aquesta manera, podem definir la presbícia com la condició òptica en la qual, a causa als canvis produïts per l'edat, disminueix de manera irreversible el poder d'acomodació. La presbícia és, per tant, una condició fisiològica i no patològica. La presbícia comença a manifestar-se aproximadament entre 40 i 45 anys i els seus símptomes inicials són molt clars: ens hem de separar del que llegim o de la tasca que feim i cada vegada necessitam més llum per llegir. La presbícia afecta per igual miops i hipermetrops, tot i que es posa de manifest abans en el darrer grup.
Es tracta d'una condició netament fisiològica, no patològica.

Es corregeix amb vidres convergents, igual que a l’hipermetropia: quan els raigs de llum procedents dels objectes passen a través d'una lent convergent, s'uneixen (convergeixen) en un punt determinat. Aquest tipus de lents tenen un gruix major a la part central que en les vores, per tal de poder concentrar els raigs que hi passen en un únic punt.