L’ull és una de les estructures més complexes de l’organisme humà. Sense pretendre formar-vos exhaustivament en totes les parts de l’estructura, hem de dir que, per identificar els problemes i les patologies que poden afectar la visió, hem d’entendre com es produeix el funcionament normal de l’ull.
Cada ull ajusta constantment la quantitat de llum que deixa entrar, enfoca els objectes propers i llunyans i transforma la llum en impulsos nerviosos, que arriben al cervell a través del nervi òptic per tal que els interpreti.
TEXT
- CONJUNTIVA: membrana elàstica de mucosa transparent que recobreix la cara interna de les parpelles i la superfície anterior del globus ocular.
- Funció protectora: imprescindible per proporcionar la lubricació necessària per mantenir la còrnia transparent.
- Funció defensiva: és particularment sensible a les agressions externes infeccioses, autoimmunes, al·lèrgiques i mecàniques, I A LA SEQUEDAT OCULAR.
- ESCLERÒTICA: part blanca de l'ull; capa més externa de l’ull espessa i resistent. Està coberta per la conjuntiva, capa transparent.
- Funció: permet el pas de la llum a les porcions interiors i protegeix l'iris i el cristal·lí.
- Conté la còrnia i la part blanca de l'ull (parts anteriors).
- APARELL LACRIMAL: les llàgrimes tenen la funció de lubricar l’ull.
- CÒRNIA: part frontal hemisfèrica i transparent de l'ull que cobreix l'iris. Té una funció protectora i es comporta com una lent que permet el pas de la llum, ajudant a enfocar les imatges sobre la retina. La característica fonamental de la còrnia és la seva transparència, que és deguda a l'absència de vasos sanguinis i limfàtics.
Aquesta característica la fa especialment vulnerable a infeccions, traumatismes i altres agressions.
- COROIDE: es troba entre la retina i la escleròtica. Absorbeix l'excés de llum i prevé la visió borrosa. La coroide acaba en la part anterior a l‘iris. Està plena de vasos sanguinis.
- Funció: mantenir la temperatura i nodrir algunes estructures del globus ocular.
- Conté els músculs ciliars (aguanten el cristal·lí), l’iris (dona color a l'ull, format per fils musculars que contrauen i dilaten la pupil·la), i la pupil·la (obertura que deixa l'iris)
- CRISTAL·LÍ: Es troba darrere la còrnia i funciona com una lent que permet projectar les imatges a la retina. Quan un raig de llum arriba al cristal·lí a través de la còrnia, la seva trajectòria es desvia (refracció) i es projecta sobre la retina.
- Funció: permet enfocar correctament els objectes a diferents distàncies i protegeix la retina de la radiació UV.
- IRIS: és la zona acolorida de l'ull i forma les vores de la pupil·la. Els seus músculs dilaten o contrauen la pupil·la per controlar la quantitat de llum que entra a l'ull.
- PUPIL·LA: forat rodó que es troba al centre de l'iris i que es dilata (midriasi) o es contrau (miosi) depenent de la quantitat de llum que entra a l'ull i arriba a la retina. Amb molta llum es fa petita i amb poca llum s'engrandeix.
- RETINA: capa de teixit sensible a la llum situada a la part posterior de l'ull. Conté cèl·lules nervioses fotoreceptores (és a dir, estimulades per la llum), les quals transformen els estímuls lluminosos en impulsos elèctrics, que es transmeten al cervell a través del nervi òptic.
- Funció: rep els raigs de llum i els transmet al nervi òptic.
- Conté la fòvea (capa de la retina de major agudesa visual) i el punt cec (punt pel qual surt el nervi òptic en el qual no hi ha visió).
- MÀCULA: petita àrea groguenca molt especialitzada en la visió central i dels detalls petits i el moviment.
- RETINA PÈRIFÈRICA: part de la retina que permet la visió perifèrica o lateral.
- NERVI ÒPTIC: nervi sensorial que es compon de milions de fibres nervioses que manen els impulsos elèctrics a la part de el cervell responsable de la visió.
- HUMOR AQUÓS: líquid que està en constant circulació dins de la cambra anterior de l'ull.
- Funció: nodrir els teixits adjacents, com ara la còrnia o l'iris, atès que aquests teixits no tenen circulació sanguínia. L'humor aquós aporta els nutrients i elimina els residus.