Omet navegació

Salut mental i estrès

QUÈ ÉS L’ESTRÈS?

L'estrès és una resposta del cos davant unes certes situacions. Es pot dir que és una reacció positiva, atès que l'organisme i la ment necessiten l'estrès –i el que l'estrès desencadena – per preparar-se per a enfrontar algunes situacions.

El problema es presenta quan l'estrès no es deté, quan roman de manera gairebé constant en una persona i es cronifica. Més enllà de quina sigui la causa de l'estrès i de la seva posterior cronificació, la veritat és que quan aquesta situació s'estén en el temps pot repercutir negativament en la salut física i mental.

El treball, com ja s’ha esmentar, és un dels principals factors causants d'estrès, sobretot en persones proclius a desenvolupar estrès i en treballs particularment generadors d'aquesta sensació. 

QUÈ SÓN ELS ESTRESSORS?

Per detectar i resoldre un estat d'estrès és necessari conèixer primer quins són els estressors o factors estressants que el desencadenen, que poden estar relacionats amb diversos estímuls externs o interns que generen la desestabilització de l'homeòstasi, és a dir, l'equilibri intern.

Entre els estressors més comuns es troben:

  • Els estímuls ambientals
  • La percepció d'amenaça
  • La pressió grupal
  • La frustració
  • L'alteració de funcions fisiològiques

CRONIFICACIÓ DE L’ESTRÈS

Quan la situació d'estrès es manté durant un període determinat de temps i la situació desborda la capacitat de control del subjecte dona lloc al distrès o estrès negatiu, que és un estat d'angoixa i les seves conseqüències poden oscil·lar entre les malalties cerebrovasculars i la cardiopatia fins als trastorns psíquics com el comportament irracional, l'agressivitat, la desconcentració i la depressió, entre altres alteracions.

La guia de cures pal·liatives de la Comunitat de Madrid defineix el distrès com «l’estrès desagradable» el que «produeix una progressiva pèrdua d'energia, esgotament emocional i desmotivació general».

  • Mark Hamer , Mika Kivimaki , Emmanuel Stamatakis y G. David Batty. El malestar psicológico como factor de riesgo de muerte por enfermedad cerebrovascular. CMAJ 18 de septiembre de 2012 184 (13) 1461-1466; DOI: https://doi.org/10.1503/cmaj.111719
  • An Pan y Kathryn M. Rexrode. Tomando en serio el bienestar psicológico. CMAJ 18 de septiembre de 2012 184 (13) 1453-1454; DOI: https://doi.org/10.1503/cmaj.121288

CRONIFICACIÓ DE L’ESTRÈS: EFECTES FÍSICS

Precisament, el teletreball fomenta una potencial cronificació de l'estrès, atès que cada dia apareixen problemes i conflictes nous que se sumen a la incertesa del context mundial o local. Aquest estrès, ja transformat en ansietat, pot generar tot tipus de problemes de salut, com:

  • Patologies de cor
  • Mal d’esquena
  • Mal de cap
  • Malestar estomacal
  • Depressió
  • Alteracions de la son
  • Problemes en el sistema immunitari
  • Augment de la probabilitat de patir un accident laboral, en certs casos

TELETREBALL I ESTRÈS. VARIABLES EXTERNES

En aquest apartat s'inclouen totes les situacions o circumstàncies que habitualment, de per si, tenen un caràcter potencialment negatiu i amenaçador per al benestar de la persona:

  • La suspensió del costum: quan de sobte alguna cosa s'acaba o comença és complicat adaptar-se a una nova rutina (que és el que ens dona certa estabilitat en les nostres vides). Per exemple, iniciar teletreball de sobte, com ha ocorregut davant la pandèmia.
  • Aspectes concrets, com:
    • No tenir un ambient adequat
    • Treballar a qualsevol hora
    • No disposar d’un lloc adequat

TELETREBALL I ESTRÈS. VARIABLES INTERNES

Hi ha característiques de la personalitat que són afavoridores de l’aparició de símptomes en relació amb l’estrès del teletreball. Parlam de persones amb baixa autoestima.

La baixa autoestima és el factor de major pes per a l'elecció d'estratègies improductives davant l'estrès, com són:

  • Autoinculpar-se dels esdeveniments adversos.
  • Ignorar el problema.
  • Abusar de substàncies nocives.

L'autoestima es refereix a la confiança que té el subjecte en si mateix, de manera que es pot tenir una orientació positiva o negativa en la valoració que es fa (Pearlin, 1989; Rosenberg, 1989)

Un elevat nivell d'estrès impacta en els sentiments de respecte i acceptació de si mateix, en altres paraules, en l'autoestima (González i Landero, 2007, 2007)

Hi ha característiques de la personalitat que són protectores de l’aparició de símptomes en relació amb l’estrès del teletreball. Parlam de persones amb alta autoestima:

  • Fortalesa emocional i empatia.
  • Autoconfiança.
  • Alta motivació.
  • Bon maneig de les tasques assignades.
  • Alt rendiment laboral.
  • Independència, és a dir, no necessitar majors directrius per desenvolupar el treball.
  • Comoditat en la falta de contacte social.
  • Bones habilitats per gestionar el temps.
  • Capacitat de concentració.
  • Habilitats de comunicació, que són fonamentals quan no hi ha un contacte físic amb els companys de treball. Principalment l’assertivitat.
  • Habilitats de col·laboració i treball en equip.
  • Habilitats per a controlar els esdeveniments.
  • Confiança (vista des del punt de vista de necessitar poca supervisió).
  • En general, el domini de la situació i d'un mateix són els millors agents per combatre l'estrès.

Sobre la rellevància de cadascun d'aquests trets de personalitat, la independència s'ha definit com el factor protector més important en relació amb el teletreball.