1. La revisió d’actes i disposicions. Revocació. Rectificació d’errors

La revisió dels actes en via administrativa és un privilegi de funcionament de l’Administració, que permet tornar sobre els seus propis actes quan concorre una causa de legalitat, o d’oposició a l’ordenament jurídic.

Les normes procedimentals estableixen criteris diferents en funció que s’al·leguin causes de nul·litat de ple dret o no, o que es tracti d’actes favorables o desfavorables per a l’interessat.

 

Revisió de disposicions i actes nuls

Es tracta d’analitzar la capacitat de l’Administració per tornar sobre els seus passos en una actuació administrativa que ha afectat els ciutadans i que ha consolidat un dret o un interès que és digne de protecció.

Aquesta possibilitat és addicional i diferent de la que tenen els interessats d’instar l’Administració a la revisió dels seus actes en via de recurs.

En la Llei cal distingir, d’una banda, la revisió de disposicions i d’actes nuls i la revisió d’actes anul·lables i, de l’altra, la revocació dels actes i la rectificació d’errors.

Pel que fa a la revisió d’actes, cal tenir en compte el que disposa l’article 106.1. de la Llei:

«Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud d’interessat, i amb el dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n’hi ha, han de declarar d’ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts dins el termini, en els supòsits que preveu l’article 47.1.»

Aquest article ha de posar-se necessàriament en relació amb l’article 47.1., que es refereix a les causes de nul·litat de ple dret dels actes administratius (que ja hem vist al tema anterior), en el sentit que la utilització d’aquest mecanisme s’utilitza per a actes que es consideren nuls de ple dret.

Quant a l’iter procedimental de la revisió d’ofici d’actes nuls, es pot considerar el següent:

1. Iniciació (inadmissió, si escau).
2. Instrucció (audiència als interessats).
3. Petició d’informes.
4. Proposta de resolució.
5. Dictamen del Consell d’Estat.
6. Resolució.

En relació amb la revisió de disposicions, és l’article 106.2. el que en regula l’aplicabilitat:

«Així mateix, en qualsevol moment, les administracions públiques d’ofici, i amb el dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n’hi ha, poden declarar la nul·litat de les disposicions administratives en els supòsits que preveu l’article 47.2.»

Finalment, respecte als terminis, tal com estableix l’article 106.5., quan el procediment s’hagués iniciat d’ofici, el transcurs del termini de sis mesos des del seu inici sense dictar-se resolució en produirà la caducitat. Si el procediment s’hagués iniciat a sol·licitud de l’interessat, es podrà entendre la mateixa desestimació per silenci administratiu.

 

Revisió d’actes anul·lables o declaració de lesivitat

Aquest mecanisme s’utilitza per l’Administració per als actes que són contraris a l’ordenament jurídic sense estar immersos en una causa de nul·litat de ple dret. La seva regulació figura a l’article 107 de la Llei 39/2015. Les notes destacables d’aquesta regulació són:

• Les administracions públiques podran impugnar davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables conforme al que es disposa a l’article 48 (anul·labilitat), prèvia declaració de lesivitat per a l’interès públic.
• La declaració de lesivitat no podrà adoptar-se una vegada transcorreguts quatre anys des que es va dictar l’acte administratiu i exigirà l’audiència prèvia de tots els que hi apareguin com a interessats, en els termes establerts per l’article 82 (tràmit d’audiència).
• Transcorregut el termini de sis mesos des de l’inici del procediment sense que s’hagués declarat la lesivitat se’n produirà la caducitat.
• En resum, cal destacar el següent:
• En els actes anul·lables, l’única cosa que pot fer l’Administració és acudir a un òrgan jurisdiccional perquè declari que l’acte s’oposa a l’ordenament jurídic.
• En aquest tipus d’impugnació existeix un tràmit preprocesal que és la declaració de lesivitat de l’acte en qüestió.
• El termini màxim de la tramitació administrativa és de sis mesos.

 

Revocació i rectificació d’errors

Revocació

Segons disposa l’apartat primer de l’article 109 de la Llei, les administracions públiques podran revocar, mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció, els seus actes de gravamen o desfavorables sempre que tal revocació no constitueixi despesa o exempció no permesa per les lleis, ni sigui contrària al principi d’igualtat, ni a l’interès públic ni a l’ordenament jurídic.

L’essència de la revocació és, igual que en els casos anteriors, que l’Administració modifica la seva postura anterior respecte a actes que han de ser de gravamen o desfavorables.

Rectificació d’errors

L’article 109.2. de la Llei assenyala que les administracions públiques podran rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instàncies dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents als seus actes.

És un supòsit que s’utilitza només per a errors de fet o aritmètics; quan es tracta d’«alguna cosa més» ja no es pot utilitzar. És a dir, no hi ha cap tipus de declaració o anàlisi jurídica, únicament fàctica.

Com a regla general a tots els supòsits de revisió explicats, cal fer referència a l’article 110 de la Llei, que assenyala els límits generals a les facultats de revisió: quan per prescripció de les accions, pel temps transcorregut o altres circumstàncies el seu exercici resulti contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis.

Aquests límits són conseqüència del principi de seguretat jurídica.