Omet navegació

1. Contextualització

En els últims quaranta anys, les relacions entre la igualtat de dones i homes i l’Estat, ha avançat al llarg de tres fases que, segons la politòloga Judith Squires, poden ser classificades sota l’òptica de tres conceptes: les quotes de participació, les institucions de polítiques de gènere que pretenen crear noves agències amb l’objectiu de combatre aquestes preocupacions i, finalment, l’estratègia del gender mainstreaming, que situa totes les polítiques sota la perspectiva de gènere per tal d’evitar l’androcentrisme. Aquest darrer estadi, redefineix els conceptes i subratlla la importància dels processos en la construcció de les estructures de gènere.

Impulsar canvis al model social vigent no sols ha estat una prioritat en la lluita per equiparar els drets de dones i homes sinó que ha estat l’objectiu fonamental de les polítiques socials comunitàries, tal com va quedar reflectit a l’article 13 del Tractat d’Amsterdam, que atorgava poders a la Comunitat per combatre la discriminació de gènere, origen racial o ètnic, edat, discapacitat, religió o creences i orientació sexual. D’ençà l’any 2000, la Unió Europea compta amb una normativa específica sobre l’aplicació d’aquets principis i la lluita contra la discriminació. Mitjançant l’aprovació de dues Directives, que varen incorporar-se com a capçaleres al ampli espectre de normes que procuraven la igualtat entre dones i homes dins l’àmbit europeu, amb aquets dos instruments es va fixar l’actual marc legislatiu europeu que venia a reforçar les garanties de protecció de la ciutadania davant els casos de discriminació. En matèria general, la Directiva 2000/43/CE sobre igualtat de tracte independentment de l'origen racial o ètnic de les persones, tant en l’àmbit de l'ocupació, com en la protecció social, els beneficis socials, l'educació i l'accés a béns i serveis, inclòs l'habitatge, i la Directiva 2000/78/CE que prohibeix la discriminació per motius de religió o creences, edat, discapacitat o orientació sexual en l'àmbit de l'ocupació són, fins al moment, els dos instruments més importants per combatre la discriminació. Respecte a qüestions de gènere, trobem l'any 2004 la Directiva 2004/113 sobre la implementació del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en l'accés a béns i serveis, i dos anys després, la Directiva 2006/54 relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació, que venia a refondre totes les disposicions anteriors en la matèria, tancaven el sistema europeu de protecció enfront de la discriminació per raó de gènere. La promoció de la igualtat de gènere s’ha erigit com una activitat fonamental per a la Unió Europea, promulgant-la com un valor fonamental, un objectiu i un indicador del creixement econòmic. A més de les citades directives, cal destacar l’instrument de ratificació del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig de 2011.