Omet navegació

4. Marc autonòmic

A nivell autonòmic, partint de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut de Autonomia de les Illes Balears, que disposa que totes es dones i els homes tenen dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, estableix de manera directa el deure de tenir present la igualtat en tots els establiments socials, polítics i jurídics. A més, la Llei 5/2000, de 20 d’abril, de l’Institut Balear de la Dona, considera que el dret fonamental a la igualtat no pot ni ha de ser concebut únicament com un dret subjectiu, sinó que presenta una dimensió objectiva que el transforma en un component estructural bàsic que ha d’informar l’ordenament jurídic sencer. Aquets principis que es promouen calen aplicar-se alhora d’executar qualsevol dels preceptes legislatius en tots els àmbits, en el món laboral, educatiu, sanitari, social en general i també en allò que fa referència a la necessària coresponsabilitat en les unitats familiars, amb la finalitat que les dones gaudeixin completament de tots els drets cívics, de ciutadania. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears sempre ha estat a la capçalera de la promoció de la igualtat, tant mitjançant les institucions polítiques com els altres sectors de la societat. Un bon exemple d’això es el Motiu Segon de l’Exposició de Motius de la nova Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes:

El paper que tradicionalment tenien els homes i les dones en la societat ha canviat: la participació més elevada de les dones en el món laboral i el seu accés al món educatiu, a la formació, a la cultura i, cada vegada més, al món de la presa de decisions estan generant canvis socials favorables per avançar en el camí de la igualtat plena entre dones i homes. Aquests canvis no serien possibles sense l’aportació fonamental dels moviments feministes i l’esforç de tantes dones que des de l’anonimat han treballat durant anys pels seus drets fonamentals.

No obstant això, les desigualtats es mantenen, la concepció patriarcal de les relacions humanes continua encara vigent en moltes persones i l’androcentrisme és encara patent en molts aspectes de la vida social i política.

El Consell Rector de l’Institut Balear de la Dona en data 25 d’abril de 2015 va aprovar el IV Pla Estratègic d’Igualtat 2015-2020, que recull una diagnosi sobre la situació de les dones a les Illes Balears en els eixos següents: treball i economia; coresponsabilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral; violència contra les dones; participació política i social; educació i formació; salut; i altres polítiques sectorials.

L’Informe Ombra CEDAW de les Illes Balears també analitza en especial la situació de les dones en els àmbits de l’educació i la cultura, el treball i els drets econòmics, les polítiques d’igualtat i la participació política, la salut i els drets sexuals i reproductius, així com la violència, la prostitució i el tràfic de dones i nines amb la finalitat d’explotació sexual.

Una de les conclusions d’aquesta anàlisi és la transversalitat dels problemes que afecten les dones, la meitat de la població, i això requereix un esforç per a una coordinació necessària entre les institucions i una orientació dels programes a actuacions adreçades a aconseguir objectius concrets. També se n’extreu la necessitat d’aprofundir en les polítiques públiques en matèria d’igualtat de dones i homes.

Socialment es considera que hi ha les condicions adequades per poder aplicar una llei d’igualtat en termes generals. La descentralització que inspira l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ha de possibilitar més eficàcia en l’atenció a les persones, per acostar els serveis i les administracions a les ciutadanes i els ciutadans, i, alhora, requereix més coordinació per tal d’evitar duplicitat o encavalcament de funcions o buits en els serveis sense assumpció de responsabilitats.