Omet navegació

2. Marc europeu

Tots aquests instruments anomenats afavoreixen la igualtat a nivell europeu. La Unió Europea es vol alçar front a les desigualtats de gènere i entén, al llarg de tot el seu creixement, que no sols és important una política global per combatre aquestes discriminacions per raó de gènere, sinó que son, no sols necessàries, sinó fonamentals les polítiques que des de les autonomies locals i regionals es duguin a terme per tal d’aconseguir aquets objectius. La importància esdevé a que aquestes esferes institucionals, són les més pròximes a la població, i per tant, tenen un influx directe sobre la ciutadania més propera. Rellevant i vertaderament interessant és el contingut de la Carta Europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local, destinada als governs locals i regionals d’Europa. Aquest document va ser signat en el marc d’un projecte dut a terme sota el suport de la Comissió Europea, en el marc del 5è programa d’acció comunitària per a la igualtat de dones i homes:

La igualtat de dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor cabdal per a la democràcia. A fi que es compleixi plenament, aquest dret no solament ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s'ha d'exercir efectivament i implicar tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals. A pesar dels nombrosos exemples d'un reconeixement formal i dels progressos realitzats, la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. En la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets. Persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals –per exemple, diferències salarials i una menor representació en la política.  Aquestes desigualtats són el resultat d'estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l'educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral, l'organització social, etc. Camps, tots plegats, en què és possible actuar, adoptant una nova aproximació i portant a terme canvis estructurals.  Les autoritats locals i regionals, que són les esferes de govern més pròximes a la població, representen els nivells d'intervenció més adequats per combatre la persistència i la reproducció de les desigualtats i per promoure una societat veritablement igualitària. En llur àmbit de competència i col·laborant amb el conjunt d'actors locals, poden emprendre accions concretes a favor de la igualtat de dones i homes. 

A més, el principi de subsidiarietat ocupa un paper particularment important pel que fa a l'aplicació del dret de la igualtat de dones i homes. Aquest principi s'aplica a tots els nivells de govern –europeu, nacional i local. Atès que els governs locals i regionals d'Europa exerceixen responsabilitats d’àmbit divers, totes poden i han d'ocupar un paper positiu en la promoció de la igualtat per mitjà d'accions que produeixin un impacte sobre la vida quotidiana de les persones. Els principis de l'autonomia local i regional estan estretament vinculats al principi de subsidiarietat. La Carta de l'Autonomia Local del Consell d'Europa de 1985, signada i ratificada per una gran majoria d'Estats europeus, subratlla «el dret i la capacitat efectiva de les col·lectivitats locals per regular i administrar, en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici de les seves poblacions, una part important d'assumptes públics». L'aplicació i la promoció del dret a la igualtat ha d'estar en el cor d'aquest concepte d'autonomia local.  Les democràcies local i regional han de permetre que es facin les eleccions més apropiades en relació amb els aspectes més concrets de la vida quotidiana, tals com l'habitatge, la seguretat, els transports públics, el món laboral o la sanitat. Igualment, la plena implicació de les dones en el desenvolupament i l'aplicació de polítiques locals i regionals permet que es tingui en compte, per les experiències viscudes, llurs coneixements i llur creativitat. Per arribar a la instauració d'una societat basada en la igualtat, és de cabdal importància que els governs locals i regionals integrin plenament la dimensió del gènere en les seves polítiques, en la seva organització i en les seves pràctiques. En el món d'avui i de demà, una autèntica igualtat de dones i d'homes constitueix a més la clau del nostre èxit econòmic i social –no solament a escala europea o nacional, sinó igualment en les nostres regions, les nostres ciutats i els nostres municipis.

A aquests instrument s’ha de sumar la presència de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, que obliga als Estat a reformar les lleis per tal de millorar-les en aquest sentit. Aquest text exposa:

La màxima participació de la dona, en igualtat de condicions que l’home, en tots els camps, es indispensable per el desenvolupament ple i complet d’un país, el benestar del món i la causa de la pau.

Els propis ciments de la Unió Europea es construeixen sobre un conjunt de valors entre els que està inclosa la igualtat i la promoció d’aquesta al llarg de tots els territoris, com ve recollit als articles 2 i 3.3 del Tractat de la Unió Europea. Aquets objectius també es troben consagrats a l’article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. A més, l’article 8 del Tractat del Funcionament de la Unió Europea, també atorga a la Unió la missió d’eliminar les desigualtats entre homes i dones i promoure la seva igualtat mitjançant totes les accions possibles al seu abast, es tracta del concepte conegut com a «integració de la dimensió de gènere». A més, la Unió i els Estats membres es varen comprometre, en la Declaració 19 annexa al Acte Final de la Conferència Intergovernamental que va adoptar el Tractat de Lisboa, a combatre la violència domèstica en totes les seves formes, així com a prevenir i castigar aquestes actes delictius i donar assistència i protecció a les víctimes.

En quant a la consecució de tots els objectius anomenats fins ara, un paper fonamental l’ha desenvolupat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a continuació es presenta un resum de les sentències més rellevants de cara a la interpretació i integració de totes les normes parlades fins el moment:

  • La sentència Defrenne II de 8 d'abril de 1976 (assumpte C-43/75): el Tribunal va reconèixer l'efecte directe del principi de la igualtat de retribució per a homes i dones, i va declarar que és aplicable no només a l'actuació de les autoritats públiques, sinó també a tots els convenis de caràcter col·lectiu en la regulació del treball;
  • La sentència Bilka de 13 de maig de 1986 (assumpte C-170/84): el Tribunal va considerar que una mesura que exclogués als treballadors a temps parcial d'un règim de pensions professional constituïa una «discriminació indirecta» i era, per tant, contrària a l'antic article 119 si afectava un nombre molt més elevat de dones que d'homes, llevat que pogués demostrar-se que l'exclusió es basava en factors objectivament justificats i aliens a tota discriminació per raó de sexe;
  • La sentència Barber de 17 de maig de 1990 (assumpte C-262/88): el Tribunal va decidir que totes les formes de pensions professionals constitueixen una retribució als efectes de l'article 119, pel que els és aplicable el principi de la igualtat de tracte. El Tribunal va dictaminar que les treballadores han de gaudir dels mateixos drets en matèria de pensions de jubilació o de supervivència a la mateixa edat que els treballadors;
  • La sentència Marschall d'11 de novembre de 1997 (assumpte C-409/95): el Tribunal va declarar que la legislació comunitària no s'oposava a una norma nacional que obligués a promoure prioritàriament a les candidates femenines en els sectors d'activitat en els quals les dones fossin menys nombroses que els homes «discriminació positiva», sempre que l'avantatge no fos automàtic i que es garantís als candidats masculins un examen de la seva candidatura sense ser exclosos a priori;
  • La sentència Test-Achats d'1 de març de 2011 (assumpte C-236/09): el Tribunal va declarar invàlid l'article 5, apartat 2, de la Directiva 2004/113/CE per ser contrari al principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en l'accés a béns i serveis i el seu subministrament. En conseqüència, s'ha d'aplicar el mateix sistema de càlcul a homes i dones en el moment de determinar les primes i les prestacions a efectes d'assegurances.