Omet navegació

5. La nova llei balear d'igualtat

Conseqüència d’aquesta rellevància que la Comunitat de les Illes Balears històricament ha atorgat a la lluita per la igualtat entre dones i homes es la ja anomenada Llei 11/2016, d’igualtat de dones i homes. La nova llei, que va ser aprovada per el Ple del Parlament quan votà majoritàriament a favor del dictamen elaborat per la Comissió d’Assumptes i Drets Humans, cerca la igualtat a totes les esferes de la ciutadania, com a principi inspirador, no sols de l’administració en els seus actes i activitats, sinó també de la ciutadania. La iniciativa legislativa va ser exercida pel Govern de les Illes Balears i impulsada des de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, de la mà de la Consellera Fina Santiago, que ja va ser la encarregada de presentar—la al Parlament en les dues ocasions anteriors que va ser rebutjada per aquest d’ençà l’any 2009. Al llarg d’aquests anys s’han anat debatent el projecte de llei format per 88 articles, que ha anat millorant amb el temps i la clarificació de conceptes. Durant el seu torn de paraula va destacar la importància de la inclusió, entre d’altres, de les noves tipificacions de violència masclista a la normativa de figures com la violència simbòlica i la tracta de persones amb finalitats sexuals. La Consellera va recordar els 29 noms corresponents a les 29 víctimes de violència masclista a les Illes registrades des de 2005, i defensà la introducció de la figura del feminicidi a la llei, fent referència als assassinats de dones pel fet de ser dones.

Respecte al contingut d’aquest cos normatiu, alguna de les qüestions que es poden destacar a aquestes alçades és, entre d’altres que es veuran més endavant, el seu títol preliminar que conté disposicions generals que, a més de ser aplicables a totes les administracions públiques de les Illes Balears, també ho són a les entitats privades que subscriguin contractes o convenis de col·laboració o siguin beneficiàries dels ajuts o les subvencions que concedeixen els poders públics.  La normativa cerca fer efectiva la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, entre ells l’Administració, impulsant la paritat i una representació equilibrada en els organismes públics, que no haurà de ser inferior al 40% ni superior al 60% per part de cap dels dos sexes. En aquest camí cap a la incorporació de la igualtat de gènere en tots els àmbits, apareix també la obligació de cara als centres educatius públics de adoptar pràctiques de coeducació, mitjançant, entre d’altres possibilitats, la introducció de currículums i material de treball fonamentat en la igualtat i desfent-se dels estereotips i rols de gènere. L’educació es considera un tema clau a l’hora d’avortar la divulgació d’una creença eminentment d’influx patriarcal. A més de la merescuda rellevància donada a l’àmbit educatiu, també s’han establert mesures fermes en el que respecta a l’entorn laboral i la ocupació, per exemple, amb accions contra la bretxa salarial entre homes i dones, la inclusió d’aquestes en les polítiques d’ocupació o la conciliació de la vida familiar i laboral amb mesures de flexibilització d’horaris. En el seu contingut, la llei també destaca per la creació de figures com la de l’Observatori d’Igualtat i del defensor de la Igualtat de Dones i Homes. Dins els seu àmbit d’aplicació, i per tal de perpetuar la lluita contra la difusió dels estereotips masclistes, i tenint en compte que aquets, solen trobar-se de forma massiva en el tractament de la informació i les noticies per part dels mitjans, i a la publicitat, el text fixa sancions que van des de els 3.000 euros fins al 90.000 euros per infringir la normativa. Una mesura especialment innovadora, i molt perseguida per les plataformes que treballen diàriament per la consecució d’una igualtat real i efectiva entre dones i homes, és la del reconeixement com a violència masclista l’impagament voluntari de la pensió d’aliments per part dels pares separats, com una mostra de control i maltractament econòmic sobre la dona. La norma reconeix a les víctimes d’aquesta violència el dret a accedir als mateixos ajuts i prestacions que les víctimes d’una agressió física o psicològica. Un altre aspecte a destacar és la definició per part del cos normatiu del concepte de la perspectiva de gènere. La norma té com «la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones».

Dotada d’una gran riquesa en els fonaments que composen l’Exposició de Motius introductòria de la Llei 11/2016, finalment ha quedat composada en noranta articles, dividits en sis Títols, a més de dues Disposicions addicionals i quatre Disposicions finals:

  • Títol I, sobre les polítiques públiques per a la promoció de la igualtat de gènere, entre d’altres qüestions, també es regulen els plans d’igualtat que ha d’aprovar en cada legislatura totes les administracions públiques;
  • Títol II, regula les competències, les funcions, l’organització institucional i el finançament de les administracions públiques en tot el que es refereix a les polítiques de gènere i a les dones;
  • Títol III, disposa les mesures per integrar la perspectiva de gènere en l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears;
  • Títol IV, estableix mesures per promoure la igualtat fent referència a l’educació, la cultura i l’esport, així com a l’ocupació i l’accés de les dones a la feina, la salut o la conciliació de la vida familiar, laboral i personal;
  • Títol V, dedicat a la violència masclista. S’hi disposen mesures d’investigació, formació i prevenció, i s’hi regula el dret a la protecció efectiva, a l’atenció i a l’assistència psicològica a través dels centres d’informació i assessorament a les dones i dels serveis d’acollida per a víctimes de violència masclista;
  • Títol VI, estableix un règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats de dones i homes;
  • Disposició addicional primera, fixa un mandat no normatiu en relació amb els plans d’igualtat dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma;
  • Disposició addicional segona, relativa a l’elaboració i al desenvolupament dels protocols d’intervenció per a l’atenció a les víctimes de violència masclista;
  • Disposició final primera, de modificació puntual de la Llei 5/2000, de 20 d’abril, per la qual es regula l’Institut Balear de la Dona;
  • Disposició final segona, una habilitació normativa al Consell de Govern i als consells insulars, en els àmbits respectius, per desplegar i aplicar aquesta llei;
  • Disposició final tercera, estableix per al Govern un termini màxim de dos anys per a l’aprovació de les directrius relatives a l’informe d’avaluació d’impacte de gènere;
  • Disposició final quarta, determina l’entrada en vigor d’aquesta mateixa llei.

Ara bé, no obstant l’ampli consens que hi va haver finalment en el Ple en referència a aquesta llei, l’oposició també va exposar determinades mancances o defectes del cos normatiu. Entre aquets, es va qüestionar la discriminació positiva, l’excessiu intervencionisme que preveu la llei o la falta de regulació de la custòdia compartida.

Convé recordar, arribats a aquest punt, la necessitat d’una llei com la que va ser aprovada el passat mes de juliol al Parlament. Com es sabut, la igualtat ve garantida per la Constitució Espanyola, tan sols caldria fer complir les seves disposicions per poder gaudir d’una igualtat real. Malauradament, la realitat ens ha demostrar que tot i que els avanços han estat notables, encara hi ha moltíssimes esferes i molts nivells de la vida quotidiana on aquesta igualtat no avança, o inclús retrocedeix, com per exemple les diferències salarials, les vergonyoses i doloroses xifres de víctimes de violència masclista o el revifament d’estereotips profundament sexistes. En aquest sentit, es pronunciava el parlamentari David Abril Hervàs un dia després de l’aprovació de la Llei 11/2016, d’igualtat de dones i homes, al diari online «DBalears»:

Per això fa falta una Llei d’Igualtat com la que es va aprovar ahir al Parlament de les Illes Balears: per caminar cap a la utopia de la igualtat. Per seguir avançant. Perquè més enllà d’encerts com la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques, el reconeixement de les diferents violències masclistes o un règim sancionador d’actituds i fets contraris a la igualtat, que la converteixen en un referent per a altres Comunitats, …només el fet que se’n parli, el debat generat entre parlamentàries i sobretot parlamentaris, entre agents socials i tothom que hi ha tingut qualque cosa a dir sobre la Llei, i sobretot el debat generat als mitjans de comunicació i la societat, ja permet avançar.

Perquè aquest és el tema: que tot està per fer, sí, però normes com aquesta permeten avançar, posar fites, sobretot si s’assoleixen consensos amples com a la Llei d’Igualtat, feta i negociada sobretot per dones, com altres Lleis aprovades recentment on també els consensos han estat liderats per dones.