1.3. La música no s’improvisa

Altrament, seguint la comparança del fil musical, podem afirmar que, així com es pot arribar a compondre i interpretar una bona cançó a partir de combinacions diverses entre veu i instruments, també és cert —com han repetit moltes vegades els experts en la matèria— que no hi ha una sola manera de puntuar correctament una frase o un text. Ara bé, aquest principi bàsic no ens ha de fer perdre de vista altres dues realitats fonamentals:

a) Tots els signes de puntuació tenen uns usos obligatoris que nosaltres entenem com a segurs; aquests casos, per tant, invaliden la possibilitat de puntuar a la lliure elecció de qui redacta, malgrat que és cert que la tria dels signes pot dependre d’elements més o menys subjectius com ara la llargària de la frase o el propòsit comunicatiu del redactor. Sigui com sigui, explicar aquest tipus d’usos serà un dels capítols fonamentals del material que ara estau llegint.

b) Els usos opcionals o interpretables dels signes de puntuació també obeeixen a unes regles o uns criteris més o menys fixos que s’han de tenir en compte a l’hora de triar un signe o un altre. Aquests usos mal·leables s’intentaran ordenar i sistematitzar en aquest manual després d’haver-nos referit als casos més segurs que s’han indicat en l’apartat a) anterior.

De fet, hem volgut predicar amb l’exemple a l’hora d’exposar les nostres argumentacions en aquest material, de manera que hi intentam utilitzar diferents estils de puntuar per oferir una mostra del ventall de possibilitats que ofereixen els signes. Això, acompanyat d’una mica de joc tipogràfic que és present tant en les explicacions com en els exemples, i que es basa sobretot en la utilització de la lletra cursiva i alguns quadres i colors. Si voleu, fixau-vos-hi, a veure si ho hem aconseguit...