1.5. La nostra proposta per tocar en directe

En primer lloc, som conscients que qualsevol usuari de la llengua té a l’abast una gran quantitat d’obres de referència que expliquen a bastament tots els usos i les particularitats dels diferents signes de puntuació. Dit això, podem afegir seguidament que no tindria gaire sentit que aquest material es limitàs a reproduir, ni que fos a la nostra manera, la informació que ja figura en aquestes obres.

No, certament, el nostre propòsit segueix un altre camí: tal com ja s’ha avançat al principi de la introducció, mitjançant un estil fàcil i entenedor, volem ensenyar al lector —també, redactor— les eines imprescindibles per puntuar bé els texts que elabori; consegüentment, només pretenem donar a conèixer i treballar els usos més habituals dels signes de puntuació. Per això mateix, el manual no inclou absolutament tota la casuística dels signes, però sí la necessària per assolir el nostre objectiu final d’escriure cançons melodioses. Ja ens entenem, no?

Entrats ja pròpiament en el contingut, tots estarem d’acord que un tema com el que ens ocupa necessita forçosament un enfocament que tendeixi a la pràctica; la «teoria» —diguem-ne—, per si sola, no basta per puntuar bé els texts que redactem, sinó que hem de poder sortir a la palestra (tocar en directe, en definitiva!) i veure sobre el terreny l’actuació dels signes. Per això mateix, els exemples comentats que figuren al final dels apartats representa una part fonamental per copsar el vertader sentit del material.

Per això mateix, d’una banda, hem intentat simplificar fins on hem pogut el contingut teòric referit a cada un dels instruments que tenim per puntuar els texts, però, de l’altra, hem volgut teoritzar sobre aspectes de la puntuació que moltes vegades es donen per sabuts, malgrat que són necessaris per entendre el funcionament dels signes. D’aquí que tal vegada trobem algunes explicacions en principi elementals, però que consideram imprescindibles per al domini de la puntuació.