5. Tipus de transparència

Seguint a Agustí Cerrillo i Martínez, podem distingir:

La transparència activa: Es refereix als mecanismes a través dels quals les administracions públiques difonen, de forma proactiva, informació pública, posant d’aquesta manera a disposició de la ciutadania informació relativa a l’activitat que duen a terme i a les decisions que prenen, perquè les puguin conèixer en temps real. Actualment, la difusió es realitza principalment a través d’Internet i de les xarxes socials, tot i que encara és freqüent l’ús d'altres canals, com el presencial o el telefònic.

La transparència passiva: És aquella a través de la qual els ciutadans poden tenir coneixement de la informació pública prèvia sol·licitud a l’Administració pública perquè se la mostri o els faciliti una còpia. Es reconeix un dret subjectiu, que gaudeix de tutela judicial, pel qual el ciutadà, sense necessitat de demostrar un interès, sol·licita a l’Administració pública la informació.

La transparència col·laborativa: Vinculada a la possibilitat que els ciutadans puguin reutilitzar la informació de les administracions públiques i, d’aquesta manera, es pugui incrementar la transparència en la mesura que la pròpia ciutadania dóna una major difusió a informació pública o informació basada en ella mitjançant l’ús intensiu de les tecnologies i controla i supervisa l’activitat pública (Cerrillo i Martínez, 2012).