9. Transparència passiva o accés a la informació pública.

La Llei configura el dret d’accés a la informació pública com un dret que tenen totes les persones a accedir a la informació pública, sense necessitat de cap motivació, definint la informació pública com tots els continguts o documents qualsevol que sigui el seu suport o format, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei, i que hagin estat elaborats o adquirits en l'àmbit de les seves funcions.

Per a complir aquestes exigències, aquesta Llei modifica en la seva Disposició final primera, l’article 35 h de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, per afegir el dret d’accés a la informació pública, al dret d’accés als arxius i registres que ja existia.

Igualment, es modifica l’article 37 de la mateixa llei, que actualment conté una simple remissió a la Llei 19/2013:

Els ciutadans tenen dret a accedir a la informació pública, arxius i registres en els termes i amb les condicions establertes a la Constitució, a la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern i altres lleis que siguin aplicables.

Aquesta modificació és molt important perquè fins ara l’article 37 de la Llei 30/1992 s’estenia el dret d’accés als arxius i registres, amb caràcter general i de manera lliure per a tots els ciutadans en aquells procediments que estiguessin acabats a la data de la sol·licitud, i com un dret limitat a aquells que acreditessin un interès legítim i directe quan afectessin documents de caràcter nominatiu.

Per tant, el que es dedueix d’aquest canvi legislatiu és que el legislador pretén superar aquesta distinció entre expedients acabats i no acabats, i el concepte d’interès legítim, per concedir l’accés a la documentació que es troba en poder de l’Administració, de tal manera que queda configurat com un dret molt ampli d’accés a tots aquells documents que integren el concepte d’informació pública que recull la Llei. Així es desprèn de la seva pròpia exposició de motius que referent a això indica que “Però aquesta regulació pateix d'una sèrie de deficiències que han estat posades de manifest de forma reiterada al no ser clar l'objecte del dret d’accés, en estar limitat a documents continguts en procediments administratius ja acabats i en resultar el seu exercici extraordinàriament limitat en la seva articulació pràctica.”

D’altra banda, de la llei es desprèn que la informació pública sol·licitada, llevat dels supòsits d’inadmissió recollits en l’article 18, s’ha de donar sempre, tret que donar-la suposi un perjudici per a alguna de les qüestions de la llista taxada que la Llei recull com a límits del dret d’accés a la informació pública. En aquests casos, els límits s’aplicaran tenint en compte què preval més, si l’interès públic en la divulgació, o l’interès que es salvaguarda amb el límit (test del dany). A més, com l’accés pot afectar la protecció de dades personals, l’article 15 de la Llei estableix els mecanismes a tenir en compte per a concedir o no l’accés a la informació. És important saber que el fet que afectin dades personals no implica necessàriament la denegació de l’accés, sinó que cal distingir supòsits, sol·licitar si escau el consentiment de la persona interessada, veure si es poden dissociar les dades, etc.

La Llei estableix un procediment per a l’exercici d’aquest dret d’accés que s’ha de resoldre en el termini d’un mes, i indica que l’accés a la informació es realitzarà preferentment per via electrònica, excepte quan no sigui possible o el sol·licitant hagi assenyalat expressament un altre mitjà. A les nostres Comunitat l’accés electrònic es fa a través de l’enllaç següent <http://www.caib.es/sacmicrofront/index.do?lang=ca&mkey=M1512011428151430282907> podent fer-se també de forma presencial o per correu presentant el formulari que es troba penjat a la web.

A més la Llei crea una reclamació (que té caràcter substitutiu dels recursos administratius), d’interposició potestativa, que els ciutadans poden interposar davant el Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat (si la comunitat autònoma fa un conveni amb l’Estat) o davant l’òrgan que creï la comunitat autònoma respectiva perquè conegui de les reclamacions interposades contra les resolucions expresses o presumptes en aquesta matèria dictades pels òrgans de la comunitat autònoma així com per les entitats locals compreses en el seu àmbit territorial. En la nostra Comunitat Autònoma, de manera provisional, s’ha adjudicat aquesta funció a una Comissió conformada per membres del Cos d’Advocacia de la Comunitat Autònoma, mitjançant el Decret 24/2016, de 29 d'abril, de creació i atribució de competències a la Comissió per a la resolució de les reclamacions en matèria d’accés a la informació pública.

Finalment, tenir en compte que la Disposició addicional primera de la Llei, estableix que aquelles matèries que tinguin previst un règim jurídic específic d’accés a la informació, es regiran per aquesta normativa específica, sent la Llei 19/2013 només supletòria (per exemple, com diu l’apartat 3 de la disposició esmentada, l’accés a la informació ambiental i la destinada a la reutilització).

També ha de saber que, quan un ciutadà pretén tenir accés a documents d’un procediment en curs en el qual té la condició de persona interessada: segons la mateixa Disposició addicional primera, serà aplicable la normativa reguladora del procediment corresponent.