Com ens afecte una baixa autoestima?
En el món afectiu i sexual, una baixa autoestima pot influir en els aspectes següents:
- No–acceptació del propi cos. Es té por a la intimitat o s’interpreta negativament qualsevol comentari sobre l’aspecte personal. Això és especialment important en l’adolescència, atès que el cos canvia amb rapidesa i s’han d’integrar aquests canvis en un context que defineix paràmetres de bellesa molt estrictes i poc realistes. També és freqüent que alguns al·Lots i algunes al·lotes canviïn abans que altres i que, per això, sentin incomoditat o vergonya. Contràriament, quan els canvis es produeixen més tard, es pot sentir preocupació i també vergonya de mostrar un cos més infantil.
- Autoconcepte i autoimatge negatius, tant pel que fa a l’aspecte físic com a l’intel·lectual. Això pot ocasionar dificultats en iniciar conductes de seducció. Si una persona no es considera atractiva és difícil que s’atreveixi a seduir. També pot acceptar qualsevol proposta de relació perquè pensa que no tendrà més oportunitats.
- Desig excessiu de complaure i d’agradar. La qual cosa dificulta a l’hora de xerrar sobre el que agrada i el que no agrada, el que es vol fer i el que no. En l’adolescència és molt important l’opinió de les amistats i una autoestima baixa predisposa a actuar segons indica el grup d’iguals, un amic o amiga o la parella. Per por a perdre l’amistat, el grup o la parella no es posen límits (no es diu “no” a mantenir relacions de risc o a fer allò que no agrada).
- Preocupació per tenir un bon “rendiment sexual”. Aquesta excessiva preocupació pot provocar manca o disminució del desig, dificultat per arribar a l’orgasme, problemes d’erecció en els homes, i fins i tot pot dur a evitar les relacions sexuals.
En la comunicació: agressivitat o passivitat
Algunes persones poden manifestar la seva baixa autoestima comunicant-se de forma agressiva, estant a la defensiva, humiliant, mostrant indiferència, manipulant... Senten que han de dir el que pensen a tothom, encara que sigui descuidant la forma, ferint els sentiments o desconsiderant els drets de les altres persones.
Exemples de comportaments agressius són:
- Cridar i insultar.
- Amenaçar.
- Humiliar.
- Deixar de parlar amb l’altra persona.
- Girar-se a un costat per no mirar a la cara.
- Mirar amb menyspreu.
- Desqualificar.
- Voler controlar les persones i les situacions.
- Establir normes rígides sobre com han de ser les coses i les persones (parelles, amistats, fills/es...).
Generalment una persona agressiva té una autoestima baixa i pateix les conseqüències de l’agressivitat:
- Sensació de pèrdua de control.
- Soledat.
- Frustració.
- Sentiment de culpabilitat o d’inferioritat.
La passivitat també és un comportament habitual en les persones que tenen baixa autoestima. Ens comportam de forma passiva (sense fer res, callant) quan deixam de fer el que voldríem fer o d’expressar les nostres idees i opinions per no ferir les altres persones o perquè creim que la nostra opinió no val tant com de les altres persones.
La persona passiva es comporta amb les altres persones:
- Cercant-ne l’aprovació.
- Pensant que ferirà els seus sentiments.
- Amb por que s’hi enfadin o la deixin tota sola.
- Volent ser “TOTA” per a les persones que estima, renunciant als seus desitjos i als seus drets.
Alguns exemples de conducta passiva són:
- Callar en comptes de parlar (els pensaments, les opinions o les necessitats no s’expressen o es diuen “amb la boca petita”).
- Evitar el conflicte.
- Comportar-se per agradar a les altres persones i tenir-les contentes.
- Dir que sí quan es vol dir NO.
- Deixar-se manipular.
La conducta passiva genera malestar. Alguns dels sentiments que té com a conseqüència són:
- Desemparament.
- Injustícia i disgust
- Indefensió.
- Frustració.
- Llunyania de les altres persones.
- Sensació que el control el tenen les altres persones.
- Manca de respecte cap a nosaltres perquè no s’ha actuat com es volia.
Per millorar la nostra forma de comunicació la majoria de les persones, necessitam entrenament per convertir la comunicació assertiva en un hàbit i per saber utilitzar-la quan les emocions o els sentiments ens juguen males passades i provoquen en nosaltres respostes d’agressivitat o passivitat.
Per fer-ho, cal entrenar-se i repetir conscientment certes fórmules de comunicació:
- Xerrar en primera persona i en positiu, sense començar amb “tu o vosaltres”. Es tracta de manifestar primer el que sentim, el que creiem o pensam i desprès detallar el que, segons la nostra percepció, provoca aquest sentiments, pensaments o creences (fets, no suposicions). Després podem dir el que ens agradaria.
- Sent (tristesa, pena, ràbia... ) quan (fas, et comportes, dius...),
- a mi m’agradaria...
- Jo crec..
- Jo pens...
- Donar valor als sentiments de les altres persones. Hem de tenir clar i transmetre que no volem tenir raó ni donar les culpes a ningú. El que volem és comunicar-nos amb respecte, donant valor als sentiments de les altres persones, sense deixar de respectar-nos a nosaltres.
- " Comprenc que tu .... però jo ....",
- " Què en penses? ",
- " Què et sembla ? ",
- " Tu què opines ? " ,
En algunes situacions ens pot resultar difícil comunicar-nos de manera assertiva. Generalment, això succeeix quan l’altra persona:
- Ignora el missatge que li feim arribar.
- Continua amb la seva conducta.
- Intenta desqualificar o criticar de manera destructiva.
- Fa xantatge emocional.
La solució és mantenir-se fidel a les conviccions i als pensaments propis. Es tracta de tenir la ment oberta, d’intentar comprendre les intencions de l’altra persona i de ser pacient i tolerant, defensant i respectant els nostres drets.
ESTRATÈGIES PER SER MÉS ASSERTIU o ASSERTIVA
- Respon de manera tranquil·la i amb veu moderada.
- Mira l’altra persona als ulls.
- Mantén la posició corporal tan relaxada com sigui possible.
- Decideix el missatge que vols donar i mantén-lo.
- Si no ho veus convenient, no donis explicacions.
Font: blog autoestima, PalmaJove