Omet navegació

La violència en les relacions de parella

La violència en les relacions de parella es pot entendre com qualsevol forma d’abús, actitud o comportament violent físic o psicològic, entre els membres d’una parella íntima, que produeix dany o malestar greu a la víctima.

Encara que es parla de violència psicològica, física i sexual com si s’esdevinguessin per separat, quan una persona pateix violència física o sexual per part de la seva parella, també és agredida psicològicament i, generalment, el maltractament psicològic precedeix les agressions físiques i sexuals.

La violència pot esdevenir-se en qualsevol moment de la relació de parella i, en alguns casos, ja es manifesta des del començament. També ocorre amb independència de la raça, l’orientació sexual, l’estatus socioeconòmic, el lloc de residència o la religió.


Quan la violència l’exerceix un home cap a una dona ( parella o exparella), la legislació espanyola la defineix com a violència de gènere. A Espanya, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, defineix aquest terme com a «tot acte de violència física o psíquica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat» que, «com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part de qui són o hagin estat els seus cònjuges, o de qui estan o
hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, tot i sense convivència».

EXEMPLES DE DIFERENTS FORMES DE VIOLÈNCIA EN LA PARELLA
Quan la meva parella...  Alerta!
Comenta que no miri ningú, que es posa gelosa. La gelosia és una forma d’inseguretat i no té res a veure amb l’amor.
M’humilia o em ridiculitza públicament. M’està faltant al respecte
Comença a contestar-me malament, fins i tot amb crits, però després em demana perdó.
 M’està maltractant psicològicament.
Comença a mirar-me el mòbil i les meves xarxes socials i ho vol saber tot sobre les meves relacions interpersonals Vol tenir control sobre la meva vida.
Em recrimina que estic tot el dia estudiant i que no li dedic temps. Intenta posar obstacles al meu desenvolupament personal.
Em fa xantatge per mantenir relacions sexuals quan no vull o com jo no vull, i em diu que si no ho faig se’n va amb una altra persona. M’està amenaçant per aconseguir el que vol.
Em comenta que no pot estar una setmana sense mi i que no vagi de viatge de fi de curs o al campament d’estiu. M’està manipulant per tenir control sobre la meva vida.
Em comenta que aquesta falda tan curta no li agrada perquè tots em miren, o que l’escot que duc és molt provocatiu. M’està obligant a no posar-me el que a mi
m’agrada.
Comença a xerrar malament de les meves amistats i no vol que m’hi ajunti. És una manera d’aïllar-me i de controlar-me
Em telefona diverses vegades al dia, m’envia missatges cada dos per tres per saber què faig, amb qui estic o quan ens veim
 És una forma de control i possessió.
Em diu que vol estar sempre amb mi, que no li ve de gust estar amb més gent. És una manera de controlar-me i de posseir els meus espais i temps.
Font: RUIZ REPULLO, CARMEN. Abre los ojos, el amor no es ciego. Institut Andalús de la Dona, Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social. Junta d’Andalusia, 2009


Tothom pot tenir conductes no adequades en algun moment. Per això, és necessari ser conscients del que hem de fer per evitar-les i per arreglar el mal produït quan no hàgim sabut fer-ho millor. Necessitam conèixer el llenguatge de les emocions, especialment les frustracions, per aprendre a manejar-les i resoldre-les de manera sana.

També és molt important reconèixer aquests comportaments i no acceptar-los. De vegades, pot ser necessari deixar-nos ajudar per especialistes.

Informar la gent jove sobre el problema de la violència en la relació de parella ajuda a:

  •  Fer-la evident.
  •  Identificar com es manifesta.
  •  Posar-hi límits.

PER QUÈ PODEM ARRIBAR A ACCEPTAR AQUESTS TIPUS DE RELACIONS?

Si la relació que tenim amb la nostra parella no ens proporciona benestar, per què hi seguim? Hi ha molts de motius per continuar amb una relació de parella que no és bona, però cap no ens hauria de conformar:

  • Pensam que el comportament de la nostra parella és normal i que tot el que fa és perquè ens estima.
  • Creim que és el millor que ens pot passar i que és l’única relació de parella a la qual podrem optar.
  • Tenim por d’estar sol o sola i que la relació és l’alternativa a la nostra soledat.
  • Sospitam que hi ha coses que no quadren, però no sabem què hem de fer.
  • Les persones que ens envolten justifiquen els comportaments violents dient que és normal, que està nerviós o nerviosa, que ja li passarà, que alguna cosa devem haver fet… o ens adonam que fan el mateix que nosaltres: acceptar la situació.
  • Tenim por de la reacció de la nostra parella.

A més, quan una persona ha actuat de manera violenta amb la seva parella, l’envaeix la por de perdre-la i sol justificar el seu comportament esmentant diversos motius:

  • Que ho ha fet perquè l’estima o pel seu bé.
  • Que la parella s’ho mereixia.
  • Que ha tingut un mal moment.
  • Que no s’ha pogut controlar, però que canviarà.
  • Que la parella l’ha posat mot nerviós o nerviosa.
  • I un llarg etcètera.

La violència, sigui del tipus que sigui, no és justificable. Acceptar que hi ha motius que justifiquen la violència suposa: 

  • No reconèixer el problema (negar-lo).
  • Amagar la situació.
  • No afrontar-la.
  • Afrontar-la quan les conseqüències ja són greus.
  • Perdonar l’agressor o a l’agressora i reconciliar-se donant-li una altra oportunitat.

Segons la psicòloga Lenore E. Walker, en la violència de parella es poden distingir quatre fases que es van succeint contínuament i formen el que ella denomina el cicle de la violència. Aquestes fases són les següents: 

  • Calma: és una fase en què la parella no sol discutir.
  • Acumulació de tensió: l’agressor està tens, troba motius de conflicte en qualsevol situació i maltractapsicològicament. La víctima reconeix aquesta
    situació, intenta complaure l’agressor per disminuir la tensió, minimitza i justifica la seva conducta.
  • Agressió: l’agressor descarrega tota la tensió i agredeix física, psicològica o sexualment de forma greu.
  • Lluna de mel: l'agressor manifesta penediment, demana disculpes, fa regals o prodiga  atencions i genera en la víctima la il·lusió de canvi. El canvi no es produeix i a poc a poc es torna a la fase de calma i a la acumulació de tensió.


Tots i totes podem tenir conductes no adequades en algun moment; per això, és necessari ser conscients del que hem de fer per evitar-les i per arreglar el mal produït quan no hàgim sabut fer-ho millor. És molt important reconèixer aquests comportaments com a NO NORMALS i no acceptar-los.

SI PATIM MALTRACTAMENT, ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE QUE
Si passa, no és normal Tolerància zero!
No tot val No a les justificacions, SÍ als límits!
La família no s’elegeix, la parella sí Tenim, en el nostre país, la llibertat de triar la nostra parella i, si no ens convé la
relació, val la pena tallar d’arrel. Sens dubte, sempre hi sortirem guanyant.
Mai no hem d’acceptar que ens tractin malament La nostra autoestima i la nostra vida han de ser una prioritat.

Ens ajudarà a sortir-ne:

  • Rompre el secret i parlar amb algú de confiança que ens pugui ajudar: familiar, amistat, docent... però sempre que sigui de confiança!

  • Demanar ajuda. Deixar que ens ajudin les persones en què confiam i sol·licitar ajuda als serveis especialitzats.

  • Acceptar viure només relacions sanes, positives i que ens enriqueixin.


En cas de patir violència per part de la parella, hi ha tots aquests serveis especialitzats als quals podem acudir:

  • Al centre de salut el personal sanitari ens pot atendre directament i fer les gestions necessàries si ens han de veure altres professionals (de psicologia, treball social...).
  • Si necessitam atenció urgent podem acudir al PAC, a les urgències hospitalàries o cridar al telèfon 112.
  • Altres institucions i centres ens poden ajudar mitjançant assessorament: Sexconsulta Palma Jove, Institut Balear de la Dona, Fundació ANAR i telèfon 016 (aquest telèfon funciona de manera que la telefonada no queda registrada).
  • També podem denunciar-ho acudint a la Policia Local, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil.

Si som qui maltractam:

Actualment, segons l’estudi Joves i gènere, l’estat de la qüestió, ens trobam amb un escenari contradictori, on la igualtat referent a actituds, aspiracions i projectes de vida entre homes i dones joves no deixa de créixer, mentre que el sexisme i la violència a les relacions es mantenen.

Clicau-hi per veure els vídeos següents:

Pepa y Pepe. La escalera cíclica de la violencia de género en la
adolescencia - YouTube
El amor no duele: https://www.youtube.com/watch?v=g5JTceYIHRE