La relació de parella
Tenir parella significa que hem establert una relació afectiva i sexual, més o menys formalitzada, amb una altra persona que cobreix necessitats afectives importants per a nosaltres i, per això, la decisió de tenir parella és una de les coses més importants de la vida i té una gran influència en nosaltres.
Un aspecte que contribueix de forma positiva a la duració d’una relació és l’afinitat, la coincidència en la forma de vida. Considerar el nivell d’afinitat que tenim amb una persona és imprescindible a l’hora de decidir si val la pena dedicar el temps i l’energia que la relació necessita per ser positiva i mantenir-se viva.
Per comprendre els diferents tipus d’afinitat, es poden utilitzar els elements que intervenen en la manera que tenim de viure:
- Estil de relació amb el cos: alimentació, exercici físic, rutines de descans, son i relaxació, forma de vestir, d’arreglar-se...
- Aspectes relacionats amb aspectes intel·lectuals: interessos per determinats coneixements, ideologies, creences...
- Interessos lúdics i d’esbarjo: hobbies (esport, ball, cinema, música, teatre...).
- Preferències en relació amb la sexualitat: orientació del desig, pràctiques sexuals...
- Valors i creences: sobre la vida (objectius vitals, autonomia, religió...), sobre les relacions (confiança, lleialtat, sinceritat, respecte, igualtat...), sobre la forma de construir la societat (preferències polítiques, altruisme, solidaritat...).
- Projectes compartits: professionals, humanitaris, de parella...
- Pertinença a una determinada cultura o classe social. Aquest aspecte se sol reflectir en els anteriors, però per si mateix és també un factor d’afinitat.
Com més coincidències es comparteixen, més gran és la semblança en la forma de vida i més gran la probabilitat que s’estimuli el desig d’establir i mantenir una relació. Cada persona ha de valorar si l’afinitat que té amb una altra, és suficient per dedicar-li el temps i l’energia que requereixen una relació de parella. Aquesta valoració i decisió és una qüestió intransferible, per això cal que les al·lotes i els al·lots aprenguin a fer-ho, a decidir per si mateixos i a no deixar-se enredar en relacions que no els proporcionaran benestar.
Cal tenir en compte que el nivell del cent per cent d’afinitat amb una persona no existeix, en la vida, poques coses són blanques o negres i que el nivell del cent per cent d’afinitat i d’intensitat en les afinitats no existeix. Per això, també han de saber que, perquè una relació personal sigui saludable i pugui durar, s’ha de centrar en les afinitats i deixar de banda els aspectes de discrepància i d’actuar amb generositat, però això és possible únicament si la relació compensa: hi ha reciprocitat i és gratificant per a les persones que hi intervenen.
La relació de parella implica l’existència d’un vincle afectiu, tot i que aquest vincle pot ser positiu o negatiu. Segons sigui el comportament de la nostra parella amb nosaltres podem saber si el vincle que hem construït és positiu. Una relació és positiva quan ens fa sentir bé la major part del temps, la qual cosa no vol dir que no hi hagi conflictes ocasionals ni que sigui perfecta.
La necessitat d’estar constantment aferrat o aferrada a algú no és amor, s’anomena dependència emocional. L’amor té a veure amb el benestar propi. Que algú ens vulgui més que a la seva pròpia vida ja no s’estila. Més que romàntic és obsessiu i pot arribar a ser perillós. Convé fugir de les relacions de control i manipulació.
Els puntals bàsics d’una relació nutritiva i sana són: el respecte, la llibertat, la igualtat i la confiança.