Les necessitats afectives

Per viure bé, de la mateixa manera que necessitam cobrir necessitats físiques, com ara menjar, dormir, descansar, estar en moviment, etc., també ens és imprescindible satisfer les nostres necessitats afectives. 

D’entre totes les necessitats afectives destacam, per la importància que tenen, les que estan relacionades amb les persones més properes o íntimes. Aquestes necessitats són tres:

• la seguretat emocional
• el suport social
• la intimitat

• La seguretat emocional (les figures d’afecció)
  
  La seguretat emocional fa referència a la necessitat que tenim les persones de sentir-nos segures i protegides per altres persones que entenem i sentim incondicionals, disponibles i competents.
  
  Aquestes persones són les que denominam figures d’afecció i, generalment, són la mare, el pare i les persones que ens cuiden i amb les quals establim un vincle afectiu
  
  
• El suport social i l’afecte social (els altres vincles afectius)
  
  Des de la infància, els éssers humans necessitam establir vincles afectius, de diferent profunditat, amb persones que no formen part de la nostra família més propera (familiars més llunyans, amistats i persones conegudes). Aquestes persones conformen una xarxa afectiva que a més de protegir-nos ens permet cobrir necessitats lúdiques i de socialització. La xarxa social facilita que els infants aprenguin a estimar persones que no formen part de la família, els ajuda a integrar-se en la societat (escola, barri, grups d’activitats esportives i lúdiques...) i els permet conèixer diferents formes de viure. També contribueix a fer-los més flexibles i els ajuda a conèixer-se millor, a sentir que són persones acceptades i a facilitar la seva participació en la construcció del seu entorn.

• La intimitat
  
  La intimitat és el tipus de relació afectiva en la qual compartim els sentiments i el cos. Mitjançant les relacions d’intimitat podem establir vincles afectius estrets i intensos.
  
  Si les necessitats afectives no estan cobertes adequadament, la vulnerabilitat emocional augmenta. Quan les necessitats afectives no estan cobertes adequadament tenim més risc:
  
  - D’establir vincles afectius negatius. Això passa quan cercam la seguretat, el suport i la intimitat en persones i grups que ens poden fer mal i amb els quals establim relacions tòxiques.
  
  - De tenir conductes de risc. Pot passar que, per sentir afecte i companyia, quan es tenen sentiments de falta d’estimació i soledat, els al·lots i les al·lotes accedeixin a tenir determinades conductes de risc (xatejar amb persones desconegudes, penjar imatges o vídeos de contingut sexual, no emprar protecció, per por del rebuig, en les trobades sexuals, malgrat conèixer el risc d’embaràs i d’infeccions de transmissió sexual...).

L’educació afectiva i sexual en l’adolescència implica interessar-se pel bagatge afectiu del grup en general i de cada jove en particular i saber quin és. D’aquesta manera ens podem fer una idea sobre si les necessitats afectives estan suficientment cobertes en la família, el grup d’iguals o la parella, si n’és el cas.

Aquesta exploració per elaborar la particular «radiografia afectiva» dels al·lots i de les al·lotes ens permetrà entendre algunes preguntes que ens poden fer en les sessions educatives i situar-nos en la realitat del grup amb el qual treballam. També, si cal, podrem oferir i aproximar recursos al jovent que l’ajudin a respondre positivament a les seves necessitats, un cop que se n’hagi adonat i les vulgui afrontar.

Partim del supòsit que cada adolescent ha viscut una trajectòria i una vivència afectiva i emocional única i que la diversitat de trajectòries i vivències es manifestarà en les opinions i creences que expressin sobre l’afectivitat i la sexualitat.

Tenint en compte que la família és el principal context de socialització, hauria de complir una sèrie de funcions:

• Satisfer necessitats bàsiques, com ara menjar, dormir, vestir de manera adequada, etc.
• Ensenyar valors i normes.
• Donar afecte.
• Educar per ajudar a adquirir competències en totes les àrees de la vida.

Aquestes funcions es compleixen millor o pitjor segons l’estil educatiu de la família.

ASPECTES QUE CAL OBSERVAR PER AVALUAR SI LES NECESSITATS AFECTIVES ESTAN COBERTES ADEQUADAMENT
Família (mare, pare i persones cuidadores)	Si han propiciat una relació de confiança i seguretat. Si han afavorit l’expressió de sentiments i emocions —intimitat positiva—: contar coses, expressar-se, compartir el que pensa, opinar sobre temes... Com s’ha tractat l’educació sexual a casa: si ha estat un tema tabú del qual no s’ha pogut parlar com una cosa natural, positiva i accessible. Quin creu que és el model de relació que predomina a casa: permissiu, sobreprotector, autoritari o democràtic
Grup d’iguals	Si l’adolescent està molt de temps a casa, sense contacte amb el grup d’iguals. Si té amistats, xarxa social: física i virtual. Si les amistats, tant reals com virtuals, són sanes o tòxiques. Si hi ha pressió del grup d’iguals. Si hi ha violència o rebuig per part del grup d’iguals. Si sent respecte i acceptació per part del seu grup d’iguals.
Persona amb qui es comparteix la intimitat amorosa	Si hi té una relació sana —basada en el respecte i la tolerància— o tòxica. Si la parella li demostra cura i respecte. • Si sent que hi ha, o no, pressió, control o dependència de la parella. Si, a part de la parella, l’al·lot o l’al·lota té una bona relació amb el grup d’iguals o s’aïlla i només es relaciona amb la parella

.