Adolescència i embaràs

El cicle menstrual femení dura de mitjana 28 dies, tot i que també es considera normal que duri entre 21 i 35 dies. Es divideix en les fases següents:

1. Hemorràgica o menstrual: el dia que comença la menstruació o sagnat menstrual és el dia 1 del cicle. Sol durar entre 3 i 7 dies.
   
   
2. Fol·licular o proliferativa: a partir del dia 4 comença la fase proliferativa (en la qual l’endometri es prepara per al possible embaràs). Aquesta fase dura fins que es produeix l’ovulació.
   
   
3. Ovulatòria: l’ovulació es produeix aproximadament el 14 dia del cicle. És la fase del cicle en la qual, amb major probabilitat, la dona pot quedar embarassada.
   
   
4. Lútia o secretora: comença després de l’ovulació (del dia 14 al 28) i finalitza quan comença la fase hemorràgica del següent cicle.

La probabilitat d’embaràs existeix durant tot el cicle menstrual, ja que en qualsevol moment és possible que es produeixi l’ovulació (estrès, canvis en l’estil de vida...).

L’edat mitja de la primera menstruació (menarquia) és envoltant els 12 anys. El límit inferior és entorn dels 10 anys i el superior, els 16 anys. La menarquia és un fet amb una gran significació per a l’al·lota i el seu entorn; cal afavorir una vivència positiva d’aquest fet, ja que pot produir en l’al·lota una barreja d’excitació, neguit i por, tot i que és un esdeveniment per celebrar, atès que indica una evolució i maduració adequades.

Les contraccions uterines que es produeixen durant la menstruació poden provocar malestar i dolor en la regió lumbar i pelviana, però generalment no suposen un fet limitador de les activitats acadèmiques, lúdiques o esportives.

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE LA MENSTRUACIÓ

A quina edat és normal que vengui la regla? L’edat mitjana de la primera menstruació en països desenvolupats és al voltant dels 12,6 anys, el límit inferior és els 10 anys i el superior, els 16 anys; abans dels 10 anys es considera precoç.

Quina quantitat de sang es perd durant una menstruació? Al llarg dels dies que dura la menstruació es perden aproximadament uns 35 cm3 de sang. Es poden utilitzar tampons des de la primera regla, sempre que siguin de la mida adequada i es tengui cura de rentar-se les mans.

Quina és la duració i freqüència de la menstruació? La duració de la menstruació pot variar de 2 a 7 dies i la freqüència oscil·la entre 21 i 35 dies, comptats des del primer dia de la regla fins al primer dia de la regla següent. Durant els primers 2-3 anys aquest cicle pot ser força irregular, tot i que en algunes al·lotes ja està fixat. És aconsellable que les al·lotes anotin en un calendari les seves regles, el dia de l’inici i el de finalització, per poder valorar les possibles irregularitats.

Es poden tenir relacions sexuals amb penetració amb la menstruació? Sí, no hi ha cap raó, llevat de les condicions higièniques elementals, perquè una parella deixi de tenir relacions sexuals pel fet que hi hagi menstruació. Algunes vegades és possible que la vagina i el coll uterí es trobin molt sensibles i hi hagi alguna molèstia. Practicar el coit amb la regla és una opció en què ambdós membres de la parella han d’estar d’acord. Hi ha algunes persones a qui no els agrada o els resulta desagradable o molest.

Hi ha risc d’embaràs durant la menstruació? Sí, encara que és cert que les possibilitats són menors. La concepció no es produeix a la vagina sinó a les trompes de Fal·lopi, i mentre es menstrua, a la vegada es pot haver produït una ovulació, degut al fet que el cicle reproductor es pot veure alterat per multitud de factors, i hi pot haver un òvul en les trompes de Fal·lopi en estat fèrtil esperant ser fecundat per un espermatozoide.

El semen comença a produir-se a partir de la pubertat i té les característiques de l’adult a partir dels 10-14 anys. A les primeres ejaculacions se’ls denomina espermarquia.

En el cicle dels espermatozoides es diferencien quatre etapes:

1. Els espermatozoides es formen als túbuls seminífers dels testicles (espermatogènesi).
   
   
2. Passen a l’epidídim, on queden de 10 a 14 dies, i augmenten la seva capacitat fertilitzant.
   
   
3. Posteriorment van als conductes deferents. En aquesta fase s’ajunten amb els fluids provinents de:
   
   
   • Les vesícules seminals: produeixen una secreció, rica en fructosa, font d’energia dels espermatozoides. També conté petites quantitats d’un pigment groc (flavina).
     
     
   • La pròstata: hi aporta el líquid prostàtic, que és ric en enzims (fosfatases) i en àcid cítric.
     
     
4. Finalment passen a la uretra i surten a l’exterior (ejaculació). La uretra bulbar conté les glàndules de Cowper (glàndules bulbouretrals i de Littré), que secreten líquid lubricant. En cas que no es produeixi ejaculació, els espermatozous es reabsorbeixen.

PREGUNTES SOBRE ELS ESPERMATOZOUS I EL SEMEN

Quina quantitat d’espermatozoides hi ha al semen? Un 10 % del semen que hi ha en cada ejaculació són espermatozoides.

Quant de temps viuen els espermatozous a la vagina? Hi viuen de 48 a 72 hores i defora, en unmedi adequat, poden fer-ho fins a 16 hores.

L’home és fèrtil tota la vida? Si no hi ha cap anomalia, l’home pot tenir descendència des de l’adolescència fins als seus darrers dies.

Què conté el semen? Fructosa, proteïnes, enzims, àcid cítric, àcid ascòrbic, substàncies alcalines, un poc de zinc, un poc de ferro i entre 200 i 500 milions d’espermatozoides (per ejaculació).

Quin color i consistència ha de tenir el semen? És de color blanc, encara que el color i la consistència poden variar de més net i fluid a més llefiscós i pàl·lid. Hi ha factors que influeixen en el color i en la consistència, com són: el temps que transcorr des de la darrera ejaculació (com més temps hagi passat, més espès i grumollós serà), l’estat d’ànim, la dieta, la hidratació, l’exercici físic, l’edat...

Té bon gust? Hi ha ingredients que poden canviar el gust i l’olor tant dels fluids masculins com dels femenins: el kiwi, la pinya, l’api, la maduixa, la canyella i la dieta vegetariana poden donar bon gust, i el bròquil, els aliments salats, els aliments de base alcalina com la carn o el peix, els productes làctics, el cafè, els espàrecs, l’alcohol, el tabac i altres drogues donen un gust menys bo.

Tenir un infant és un fet important i bell que ha de ser fruit d’una decisió madura i lliure, ja que l’infant requereix seguretat, afecte, unes condicions econòmiques mínimes… La responsabilitat i la prevenció d’un embaràs l’ha d’assumir tant l’al·lota com l’al·lot.

La majoria dels embarassos en l’adolescència són embarassos es produeix sense el desig o la planificació prèvia i davant l’absència o fallida del mètode anticonceptiu i la inactivitat o la no administració de mètodes anticonceptius d’emergència posteriors al coit.

---

Factors de risc d'embaràs durant l'adolescència

Manca d’educació sexual i d’orientació familiar

Aparició cada vegada més precoç de les primeres regles

Relacions sexuals més primerenques i més llibertat per realitzar-les

Una baixa incidència de l’ús de mitjans anticonceptius en aquesta edat, ja sigui per una manca d’accessibilitat, ignorància, utilització inadequada, per por que la família ho descobreixi, prejudicis per part del personal sanitari a l’hora de proporcionar-ne…

Temor a demanar

Inseguretat

Carència afectiva, baixa autoestima

Consum d’alcohol i drogues

Falta de control dels impulsos

Curiositat

Poques amistats

Abandó escolar

Violació

FALSES CREENCES SOBRE L’EMBARÀS
UNA AL·LOTA NO ES POT QUEDAR EMBARASSADA...	RESPOSTES A LES FALSES CREENCES
Si encara no ha tingut la regla	Hi pot haver ovulacions abans de la primera regla.
Quan té la menstruació	Hi pot haver ovulacions durant la regla (poc freqüents, però es poden produir).
En la primera relació coital	És indiferent que sigui la primera, la tercera... sempre hi ha risc.
Si es renta després de la relació: «dutxes vaginals»	Els espermatozoides es desplacen molt aviat cap a l’úter i les trompes de Fal·lopi, on es produeix l’embaràs. Per això, les dutxes vaginals no serveixen per evitar l’embaràs.
Si l’al·lot fa la marxa enrere	Es pot produir un embaràs encara que no s’ejaculi dins la vagina, si hi ha hagut penetració. Des del moment que l’home s’excita sexualment, abans d’ejacular, surt el líquid preseminal (secreció transparent que prové de les glàndules de Cowper, situades al final de la uretra), que pot contenir espermatozoides.
Si no té orgasme o no hi ha besades	L’embaràs es produeix per la unió d’un òvul i un espermatozoide. Hi pot haver embaràs sense orgasme.
Si s’alleta un nadó	Quan es dona de mamar hi pot haver ovulació, encara que no hi hagi menstruació, i per tant es pot produir l’embaràs.
Si l’al·lot es masturba abans de tenir relacions coitals	Basta un sol espermatozoide per fertilitzar un òvul. Si es produeix penetració es poden dipositar espermatozoides dins la vagina i hi ha probabilitat d’embaràs.
Si es tenen relacions sexuals de drets	Si es tenen relacions sexuals amb penetració vaginal no importa la posició, les possibilitats d’embaràs són les mateixes en qualsevol postura.
Fora de la fase ovulatòria del cicle menstrual	No hi ha dies segurs per evitar la concepció; hi ha situacions (malalties, medicaments, estrès...) que poden alterar el ritme biològic i produir l’ovulació en moments inesperats
Quan les relacions sexuals són dins l’aigua (mar, piscina, riu, jacuzzi...)	L’aigua no elimina el risc d’embaràs. Sempre que hi hagi penetració es pot produir un embaràs.

Com prevenir un embaràs en l'adolescència

Disposar d’una educació afectiva i sexual completa.

Utilitzar adequadament la informació sobre l’embaràs, els riscs i la forma de prevenir-lo. Conèixer tots el mètodes anticonceptius existents, els avantatges i els inconvenients. Consultar el personal sanitari qualificat per saber quin és el mètode anticonceptiu més adequat per a cada adolescent.

Conèixer tots el mètodes anticonceptius existents, els avantatges i els inconvenients. Consultar el personal sanitari qualificat per saber quin és el mètode anticonceptiu més adequat per a cada adolescent.

Utilitzar els mètodes anticonceptius de forma correcta, sobretot perquè el cicle menstrual durant l’adolescència sol ser irregular. Evitar o moderar el consum d’alcohol i drogues, per no perdre el control quan s’està amb la parella i poder prendre decisions adequades i responsables sobre l’exercici de la sexualitat.

Evitar o moderar el consum d’alcohol i drogues, per no perdre el control quan s’està amb la parellai poder prendre decisions adequades i responsables sobre l’exercici de la sexualitat.

Desenvolupar valors personals, com el respecte al cos, a la vida, a les decisions de les altres persones, a l’exercici de la sexualitat.

Actuar amb fermesa enfront de situacions de repte, risc o amenaça i dir sempre NO quan hi ha una pressió cap a les relacions sexuals coitals desprotegides. Aquest tipus de pressió quasi mai acaba en una relació duradora i estable.

 

Tot i que els primers anys que l’al·lota té la menstruació els cicles poden ser irregulars, si hi ha un retard de la regla i s’han mantingut relacions sexuals coitals el primer que s’ha de descartar és la possibilitat d’un embaràs mitjançant una prova o test d’embaràs.

La prova s’ha de fer, seguint les seves instrucció, un cop hagi passat una setmana després del dia de la primera falta perquè l’hormona HCG (gonadotropina coriònica humana), que determina si hi ha un embaràs o no, tarda uns dies a fer-se present a l’orina en quantitat suficient, i les proves es fan amb orina.

Si la prova surt positiva hi ha embaràs. Si surt negativa, els símptomes perduren i no ve la regla, s’ha de repetir la prova passada una setmana. En cas que torni a sortir negativa, s’ha d’anar al centre sanitari per fer la prova mitjançant una anàlisi de sang.

La prova es ven a les farmàcies. També es pot sol·licitar al centre de salut de manera gratuïta. Per internet es poden trobar remeis casolans per saber si hi ha embaràs o no, aquests sistemes no són gens segurs.

 

Conseqüencies de l'embaràs en l'adolescència

Emocionals: negació, por (com comunicar-ho a les famílies), dubtes (què fer?, som el pare?, on anar?), inseguretat, vergonya del que pensaran les altres persones...

En els estudis: manca de concentració, interrupció, menys temps de dedicació, abandonament.

En la salut de la mare si no segueix les revisions mèdiques necessàries (anèmia, hipertensió, problemes en el part, depressió postpart...).

En la salut del bebè: part prematur, malformacions congènites, problemes de desenvolupament, més accidents i infeccions per manca de cures, manca d’afecte i sentiment de rebuig...

Socials: necessitat de suport, rebuig per part d’algunes persones, pèrdua del temps d’oci, necessitat de cercar feina, feines precàries, problemes econòmics, conflictes de parella...

En cas que es produeixi un embaràs no desitjat, cal:

• Tranquil·litzar-se i parlar amb la parella. L’embaràs és un assumpte de tots dos.
  
  
• Cercar ajuda d’algun adult de confiança (familiar, docent, professional sanitari...) que els pugui assessorar i fins i tot ajudar a donar la notícia a la família.
  
  
• Posar-se en mans de l’especialista, com més aviat millor, per conèixer les diferents opcions, consultar-li tots els dubtes i rebre atenció sanitària

 

Les opcions enfront d’un embaràs no desitjat són:
Dur l’embaràs a terme sent la mare del bebè. La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Dur l’embaràs a terme i donar el bebè en adopció.

 

Per prendre la millor decisió, d’acord amb les circumstàncies personals, cal valorar detingudament els avantatges i els inconvenients de cada opció, i pensar si la decisió és coherent amb els valors i les creences personals.

Si es decideix continuar amb l’embaràs s’ha de començar l’atenció prenatal com més aviat millor. Si la decisió és d’avortar, és important saber que els riscs augmenten com més avançat estigui l’embaràs.

A Espanya es pot interrompre l’embaràs durant les primeres 14 setmanes de gestació i en el cas de que hi hagi un risc greu per a la salut, perilli la vida de l’embarassada o es detectin anomalies greus en el fetus aquest termini és fins les 22 setmanes. 

Les dones menors de 18 anys poden decidir avortar, però necessiten el consentiment dels seus progenitors, tutors o representants legals (Llei orgànica 11/2015, de 21 de setembre). Aquesta llei està en procés de canvi.

L’avortament s’ha de dur a terme en un centre sanitari autoritzat. Fer-ho d’una altra forma suposa posar en risc la salut i la vida (hemorràgies, infeccions, perforacions de l’úter...) o tenir problemes per quedar-se embarassada més endavant.

Existeixen dues vies per realitzar la interrupció voluntària de l’embaràs: la sanitat pública, en què la intervenció és gratuïta, i les institucions privades acreditades, en què la intervenció és de pagament. 

Per realitzar una IVE existeixen dos procediments: la píndola abortiva (en les deu primeres setmanes d’embaràs) i la intervenció quirúrgica.

Més informació:

• Evolució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a les Illes Balears:
  https://www.caib.es/sites/epidemiologia/es/evolucion_de_las_ive-9915/
• Directrius generals per realitzar una IVE a l’Ib-Salut: https://www.ibsalut.es/ciutadania-ca/cuidar-la-salut/2403-directrius-generals-de-sol-licitud-per-als-casos-d-interrupciovoluntaria-de-l-embaras-en-el-servei-de-salut-de-les-illes-balears#IVE_IBSALUT
• Ministeri de Sanitat, Polítiques Socials i Igualtat (IVE):
  https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/home.htm

Els anticonceptius són mètodes que impedeixen o redueixen les possibilitats de fecundació. Hi ha diferents mètodes anticonceptius i és important conèixer-los per poder elegir el més adequat en cada circumstància de la vida (edat, creences, tipus de relació, freqüència, preu, compromís de la parella...). Cap mètode és eficaç al 100 %. La seva eficàcia depèn molt de si es conserven i s’utilitzen de forma correcta. 

En l’adolescència el mètode més indicat és el preservatiu, ja que protegeix d’un embaràs no desitjat, del VIH i de les altres ITS. En aquest curs l’explicarem extensament i també la píndola d’endemà. A l’annex 1 podeu trobar informació sobre els altres mètodes anticonceptius.

---

El preservatiu

El preservatiu és un mètode que impedeixen als espermatozoides ascendir cap a la cavitat uterina, forma una barrera mecànica. Correctament utilitzat és l’únic mètode que protegeix dels embarassos no desitjats i de les ITS. És el mètode més indicat quan s’inicien les relacions coitals.

Hi ha dos tipus de preservatius els masculins i els femenins

El preservatiu masculí. És una funda de làtex impermeable que es col·loca al penis en erecció abans de la penetració. Disposa d’un dipòsit en la punta que recull el semen i impedeix que entri a la vagina.

PER TENIR EN COMPTE

Convé comprar-los a les farmàcies, supermercats o màquines expenedores (homologats)

Saber quina és la mida que es necessita, per evitar trencament o lliscament, ha de ser còmode

Abans de la primera vegada, a casa, cal llegir les instruccions i obrir-ne algun per conèixer-los

Cal comprovar-ne la data de caducitat

S’han de conservar en un lloc sec i fresc, no a la guantera de la moto o del cotxe, ni dins les butxaqua. La calor i els canvis bruscs de temperatura n’afavoreixen la ruptura

Si el material del preservatiu està trencadís, enganxós o visiblement fet malbé, no s’ha d’utilitzar

Mai no s’han d’usar dos preservatius masculins alhora, ni preservatiu masculí i femení al mateix te ja que es poden rompre pel fregament del làtex amb el làtex o làtex i poliuretà

En cas que necessitar lubricant addicional, aquest ha de ser de base aquosa, els lubricants liposolu (vaselines, olis, locions de mans...) fan malbé el làtex

Cal tenir-lo a un lloc accessible a l’hora d’utilitzar-lo

El preservatiu no és reutilitzable: s’ha d’emprar un de nou en cada relació sexual

Hi ha preservatius de poliuretà per a les persones al·lèrgiques al làtex

El preservatiu no és necessari en les relacions eròtiques (besades, abraçades, masturbació mútua...

Entre les possibles causes de ruptura d’un preservatiu, cosa que és molt poc probable que passi, destaquen les següents:

• Aplicació de lubricants oliosos, i no de base aquosa.
• Danys provocats per ungles, o altres objectes punxants (anells, dents...).
• Inadequat espai o presència d’aire en la punta del condó.
• Existència de pírcings als genitals.
• Desenrotllament inadequadament del preservatiu.
• Conservació inadequada.
• Reutilització del preservatiu.
• Caducitat del preservatiu.

Com saber quina és la talla adequada del preservatiu:

Escollir la talla adequada del condó no només és un tema de comoditat, sinó també de seguretat. Si el preservatiu queda massa gran es possible que surti. Si és massa petit, a més de resultar molest, es possible que es trenqui a causa de l'excés de fricció.

El primer que s’ha de saber és la mida del penis: llargària i amplària. 

• La llargària s’ha de mesurar amb el penis erecte. Amb una regla es mesura el penis des de la base recolzant la regla al pubis, fins a la punta.
  
  
• L’amplada es mesura a la part més ampla del penis per sota del gland, embolicant aquesta part amb una cinta mètrica, per obtenir-ne el perímetre. Aquesta mesura és important perquè et permetrà triar el condó adequat segons l'amplada nominal del preservatiu.

Per saber quina talla de condó s’ha de fer servir s’utilitza l’amplada nominal què es la meitat del perímetre del condó. Per exemple, si en mesurar l'amplada del penis amb una cinta mètrica el perímetre és 10 centímetres, el recomanable és triar un condó amb una amplada nominal de 52 mil·límetres, que correspon a 5,2 centímetres, aproximadament la meitat del perímetre del penis.

El més important a l'hora d'escollir, és ser sincer amb un mateix per identificar el preservatiu que millor s'adapti a la teva anatomia i et proporcioni el confort més gran en l'acte sexual.

Vegeu el vídeoCómo colocar un preservativa masculino: https://www.youtube.com/watch?v=bGuaJ6_paa4&oref=https%3A%2F%2Fwww.you tube.com%2Fwatch%3Fv%3DbGuaJ6_paa4&has_verified=1

Preservatiu femení. És una bossa petita de poliuretà prelubricada i tancada per un costat que cobreix les parets de la vagina amb una anella flexible i adaptable a cada extrem.▪

Cal tenir en compte:

• Se n’ha de comprovar la data de caducitat.
• És d’un sol ús.
• No és necessari retirar-lo immediatament després de l’ejaculació.
• No produeix al·lèrgies.
• S’hi pot afegir lubricant.
• Es ven a les farmàcies.
• El seu preu és unes tres vegades més alt que el preservatiu masculí

Vegeu el vídeo sobre el preservatiu femení: https://www.youtube.com/watch?v=G5hByh_kq2E

A VEGADES ES CONSIDERA QUE EL PRESERVATIU
CREENÇA	RESPOSTA
Trenca el moment i baixa l’erecció	Forma part del joc sexual, cal jugar a posar-lo de manera que resulti divertit. La pregunta és què talla més el rotllo: tenir un bebè o una ITS, haver d’estar pendent de controlar en cas de ferla marxa enrere, o posar-se un preservatiu? En cas que baixi l’erecció per haver-se d’aturar per col·locar-lo, és important tenir-lo a mà, o es pot deixar preparat obert dins labossa.  A vegades pot aparèixer ansietat per por de no posar-lo bé, amb la pràctica l’ansietat desapareix o també amb la col·laboració de la parella, dins el joc sexual, en la seva col·locació.
Disminueix el contacte íntim i lleva plaer	Pot ser que no sigui exactament el mateix, però menys plaer se sent si la parella no vol tenir relacions per no utilitzar el preservatiu. N’hi ha de superfins, que quasi no es noten, i sónigual de resistents, i també n’hi ha de textures diferents. Es pot cercar el que millor s’adapti a cada persona.
És incòmode	N’hi ha de moltes talles, cal trobar la més adequada.

EL PRESERVATIU AJUDA A GAUDIR DE LES RELACIONS SEXUALS

Permet deixar-se dur amb més facilitat. Si s’està pendent que no es produeixi un embaràs o pensant en una possible ITS, la relació sexual és té de manera intranquil·la, amb tensió, i no s’obté plaer, o fins i tot hi pot haver problemes d’erecció en l’al·lot i de lubricació en l’al·lota, que dificulten la relació.

Decidir-se per l’ús del preservatiu és signe de confiança i de bona entesa entre la parella.

No s’ha d’oblidar la tranquil·litat dels dies següents a la relació, sense haver de pensar si s’ha agafat una ITS o que s’ha produït un embaràs.

Tampoc s’ha d’oblidar que la capacitat de sentir plaer depèn de com ens sentim, i que l’òrgan erogen per excel·lència és el cervell.

La idea de xerrar sobre l’ús del preservatiu o d’altres mètodes anticonceptius pot resultar incòmode, per això val la pena preparar-se abans de treure el tema en una conversació, una pel·lícula o una sèrie pot ajudar a iniciar el tema.

COM PROPOSAR L’ÚS DEL PRESERVATIU

És millor parlar-ne abans de tenir la relació coital. Resulta més fàcil en un lloc tranquil, sense possibles interferències.

Va bé imaginar com ens agradaria que fos la conversació, com més sincera i tranquil·la sigui millor anirà.

Convé practicar algunes frases abans de la conversació i pensar respostes a les possibles objeccionsque puguin sorgir.

Tenir clares les raons d’utilitzar el preservatiu: perquè és una bona opció, perquè és unamanera de gaudir de les relacions amb tranquil·litat, sense passar pena durant i després...

Si no hi ha un acord d’ús del preservatiu, convé donar-se més temps per pensar-ho i valorar els beneficis d’usar el preservatiu.

Si la parella segueix negant-se a utilitzar-lo potser s’ha de reconsiderar si es vol tenir-hi una relació (exemple: no tindré relacions coitals amb algú que no em respecta prou per usar el preservatiu).

 

---

La píndola de l’endemà o anticoncepció d’urgència

La píndola de l’endemà (anticoncepció d’urgència o pastilla postcoital) és un tractament hormonal que bloqueja o retarda l’ovulació. S’utilitza en cas d’haver tingut una relació de risc d’embaràs per un dels motius següents:

• Absència de mètode anticonceptiu.
• Ús incorrecte del mètode anticonceptiu.
• Trencament o fallada del preservatiu o del mètode anticonceptiu habitual.
• Agressió sexual.

Té una eficàcia del 85 % si es pren abans de les 12-24 hores d’haver tingut un coit amb risc d’embaràs. Es pot prendre fins als 3 o 5 dies (segons el tipus de comprimit) després de la relació de risc. Com més temps passa des de la relació sexual fins que es pren el comprimit la probabilitat d’embaràs és major (menys efectivitat).

Només evita l’embaràs de la relació sexual més recent. S’ha de repetir la dosi, en cas devòmits, abans de les dues hores d’haver pres la píndola. Si la dona està embarassada, la píndola no és abortiva ni provoca cap problema al fetus.

Els efectes secundaris més freqüents són: marejos, mal de cap, nàusees, dolor abdominal, augment de la sensibilitat en les mames, retard menstrual, menstruació excepcionalment intensa, fatiga...

Es pot adquirir gratuïtament al centre de salut i a les farmàcies, sense recepta, per un preu de 20 a 35 €.

A l’annex 2 trobareu el cartell de d’alt de la píndola de l’endemà.