Omet navegació

Altres infeccions de transmissió sexual

Les ITS són un grup d’infeccions de gravetat variable causades per bacteris, virus, fongs, o paràsits. Les ITS es transmeten:

  • Per contacte físic durant les relacions sexuals (vaginals, anals, sexe oral, amb juguetes sexuals i altres tipus de contacte íntim).

  • A través de l’intercanvi de fluids corporals de la persona infectada (semen, sang, secrecions vaginals, secrecions uretrals, secrecions prepucials, líquid preseminal) que entren en contacte amb ferides de la pell o mucoses (mucosa vaginal, rectal, bucal, faríngia o uretral) de l’altra persona.

  • Per contacte directe amb les àrees de la pell o les mucoses afectades per la infecció.

  • Compartint juguetes sexuals que no s’han netejat amb aigua calenta i sabó neutre o antibacterià o no s’han protegit amb un preservatiu.

És possible infectar-se diverses vegades de la mateixa ITS.

Si s’han mantingut relacions sexuals desprotegides, l’única manera de saber si es té una ITS és fent les proves mèdiques indicades per a cada infecció. Moltes d’aquestes infeccions no tenen símptomes aparents i passen desapercebudes per a la persona que les pateix, o apareixen després de molt de temps que s’hagi produït la infecció.

La persona infectada, encara que no tengui símptomes aparents, pot transmetre la infecció a altres persones.

Els símptomes que poden aparèixer en els genital interns són:
  • Secrecions uretrals: secreció d’un líquid purulent que surt per la uretra.
  • Fluix vaginal anormal, que pot tenir una olor desagradable.
  • Sagnat vaginal, sense que es tracti de la menstruació o després de les relacions sexuals.
  • Sagnat excessiu durant la regla.
  • Absència de la menstruació.
  • Coïtja, picor o dolor en orinar o en defecar.
  • Orinar amb més freqüència.
  • Orinar sang.
 

    Als genitals externs i a la boca poden aparèixer els símptomes següents:
    • Dolor genital:

      • als testicles
      • al voltant dels òrgans sexuals
      • en l’al·lota, a la zona abdominal inferior
      • durant les relacions sexuals

    • Dolor a la boca. Algunes ITS, com la clamídia, l’herpes genital, la gonorrea i les berrugues genitals, es transmeten a través del sexe oral (contacte de la boca amb la vulva, la vagina, el penis o l’anus).

    • Úlceres, berrugues, bòfegues o erupcions al voltant dels genitals, l’anus o la boca.

    La majoria d’ITS es poden tractar de manera senzilla amb antibiòtics, antivirals, penicil·lina i antiretrovirals. Altres, com l’herpes genital, són incurables, però això no vol dir que no s’hagin de tractar per evitar complicacions. El tractament adequat pot evitar o reduir les probabilitats de patir complicacions, com ara:

    • esterilitat
    • infeccions greus que poden afectar les articulacions, el cor o el sistema nerviós
    • ceguera
    • càncers (VPH, hepatitis B)
    • demència
    • en dones embarassades es pot produir l’avortament, nadons amb poc pes en néixer i parts prematurs
    • mort (sífilis, hepatitis B)
    ITS MÉS FREQÜENTS
    GONORREA: també anomenada gonocòccia o blennorràgia. Es transmet per contacte sexual (penetració vaginal, anal o oral), no per l’ús de serveis públics, tovalloles, etc. Pot afectar el tracte genital, la boca, la gargamella i l’anus. Es tracta amb antibiòtics. El 50 % dels casos no tenen símptomes; si se’n tenen, aquestes molèsties desapareixen en algunes setmanes, però la infecció segueix al cos i pot generar problemes més endavant.
    CLAMÍDIA: causada per un bacteri que afecta la uretra en els homes i el coll uterí i la vagina en les donesProdueix símptomes similars a la gonorrea i també es transmet en les relacions sexuals. En més de la meitat dels cassos no produeix cap símptoma. Es tracta amb antibiòtics.
    SÍFILIS: infecció bacteriana que pot produir diversos tipus de símptomes al llarg de molts d’anys, en ocasions desapareixen, i creen la falsa sensació de curació. Afecta l’àrea genital, els llavis, la boca i l’anus. Es transmet  quasi sempre per contacte sexual i de la mare al fetus durant l’embaràs. Es tracta amb antibiòtics. Si no es tracta pot arribar a destruir alguns òrgans i ocasionar la mort. Es desenvolupa en quatre etapes (sífilis recent, secundària, de latència i tardana).
    HERPES GENITAL: és un virus que es manifesta amb petites ampolles doloroses i que es transmet sobretot per relacions sexuals vaginals, anals i oral. També es transmet per les mans i el contacte íntim amb la pell lesionada i de la mare al bebè en el part. No té tractament curatiu; convé, una vegada detectat, realitzar revisions periòdiques per evitar complicacions.
    VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH): també anomenat condiloma. Es manifesta amb berrugues en els genitals interns o externs i envoltant l’anus. Es transmet a través de les relacions sexuals i per contacte íntim amb la pell lesionada. La majoria de les infeccions no tenen símptomes i desapareixen tots sols, però en alguna ocasió pot arribar a produir càncer cervical (en el coll de l’úter) i anal. El tractament consisteix en l’eliminació de les lesions, mitjançant tècniques especials. La vacuna protegeix contra alguns tipus de VPH, inclosos alguns que poden causar càncer.
    HEPATITS B: produïda per un virus que pot provocar una inflamació o una infecció del fetge, en ocasions pot produir cirrosi i càncer de fetge. Es transmet per via sexual, sanguínia o de la mare al fetus. Moltes persones adultes no tenen cap símptoma però són portadores de la infecció i per tant la poden transmetre. Existeix una vacuna eficaç inclosa dins el calendari vacunal.
    VIH: virus de la immunodeficiència humana. Destrueix les cèl·lules del sistema immunitari de l’organisme. Infecció explicada abans
    TRICOMONES: infecció genital causada per un paràsit que es transmet per contacte sexual. Pot sobreviure algunes hores en la roba i en les tovalloles humides, etc. Es tracta amb antibiòtics.
    LLADELLES: les lladelles no són estrictament una ITS però solen aparèixer en freqüència. Són un tipus de poll (Phtrirus pubis) que viu poc temps fora del cos i es mou lentament. Les relacions sexuals són la principal via de  transmissió. El tractament és senzill i molt efectiu.

    Per a més informació:

    http://www.caib.es/sites/vihsida/f/211268

    VIH I LES ALTRES ITS: QÜESTIONS COMUNES

    Les ITS es transmeten en cadena, d’una persona infectada a una que no hi està. Quan es té una relació sexual amb algú “és com si es té amb les seves anteriors parelles i les seves possibles ITS”. La prevenció és una responsabilitat individual que comporta un compromís personal i col·lectiu.

    El risc es pot reduir amb:

    • L’ús correcte del preservatiu (masculí o femení).
    • L’ús de protectors bucals que són barreres de protecció per al sexe oral (contacte de la boca amb la vulva o l’anus —cunnilingus, anilingus—). Perquè la boca no entri en contacte amb els fluixos vaginals o la mucosa anal, s’han d’usar preservatius tallats (es tallen les puntes i es xapen per la meitat, i queden en forma de rectangle), o també film de cuina o barreres de làtex (es venen als sex shops i en algunes farmàcies).
    • El pèting, relacions sexuals no coitals ni bucogenitals (carícies, besades, abraçades...).
    • L’ús de lubricants en les relacions coitals (anals i vaginals). En la penetració anal es poden produir ferides perquè a l’anus no hi ha lubricació, així com a la relació vaginal quan la lubricació és insuficient, cosa que és pot evitar amb l’ús adequat de lubricants.
    • La neteja amb aigua i sabó de les juguetes sexuals que s’intercanvien. També es pot disminuir el risc amb la utilització de preservatius en les juguetes en les quals sigui possible fer-ho. A les juguetes sexuals s’hi adhereixen fluids i per això poden ser un vehicle de transmissió d’ITS.
    •  Vacunes per evitar infectar-se d’algunes ITS: hepatitis A, hepatitis B i d’alguns ceps del virus del papil·loma humà (VPH).

    Vegeu el vídeo Sexo anal y oral, cómo prevenir infecciones:
    https://www.youtube.com/watch?v=7htOhJD7p1o&has_verified=1

    En cas de creure que es pot tenir VIH/ITS hi ha que acudir al centre de salut, a laboratoris privats o al CAITS (Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció d’ITS):

    • CAITS-Palma: hospital General (plaça de l’hospital, 3). Horari de 13.30 h a 20.00 h de dilluns a divendres. Cita
      prèvia 871 205 722
    • CAITS-Eivissa: Hospital Ca’n Misses edifici B. Horari de
      8:00 h a 13:30 h, de dilluns a divendres. Cita prèvia 971 397 000 extensió 28520.


    Els CAITS ofereixen atenció personalitzada de forma gratuïta i sense targeta sanitària. Hi ha que demanar cita prèvia.

    Es poden fer proves ràpides (en uns 20 minuts) de detecció del VIH de manera confidencial:

    • En ALAS (Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears). Prova gratuïta.
    • Al CAITS. Prova gratuïta.
    • A nou oficines de farmàcia (cinc a Palma i una a Inca, Manacor, sa Pobla, Eivissa i Maó). El cost és de 5 €.

    En cas que es confirmi la sospita, avisar tots els contactes sexuals perquè es puguin diagnosticar i tractar com més aviat millor. El retard en el diagnòstic de les infeccions n’afavoreix la transmissió i impedeix beneficiar-se del control i tractament mèdic adequat.

    QUÈ CAL RECORDAR?
    Ens pot passar a nosaltres. Sovint tendim a infravalorar el risc personal, tenim la tendència d’atribuir-nos, sense motiu menys risc que a les altres persones. Creim que estam segures envers el perill, de manera infundada (és una il·lusió, no és real
    Si tenim parella «estable» hi ha risc. Hi ha una disminució de la percepció del risc en les relacions «estables», una sensació de seguretat o necessitat de demostrar confiança o d’entrega total. Hem de tenir en compte que l’amor i la confiança no ens protegeixen. 
    Les pràctiques sexuals sense protecció són actualment la principal causa d’infecció del VIH i de les altres ITS.
    El bon aspecte i els bons modals no són una garantia. Molta gent creu que, si una persona té una ITS, es veu a simple vista. La realitat és que en algunes ITS els símptomes es presenten de forma tardana, o no són visibles i les persones que les pateixen poden transmetre la infecció sense saber-ho.
    Una sola vegada és suficient per infectar-se.

    Per reduir el risc d’infecció és necessari utilitzar el preservatiu (sexe oral, anal i vaginal) o altres tipus de barreres (de làtex, film de cuina...) durant el contacte de la boca amb la vulva, la vagina o l’anus. També és convenient evitar les relacions sexuals coitals si s’ha begut alcohol o s’han pres drogues, disminueixen la percepció el risc i les habilitats per posar el preservatiu (a l’annex 3 teniu per si us pot interessar informació extra de alcohol, altres drogues i sexe).

    Evitar les relacions sexuals coitals si no es tenen preservatius o quan la parella sexual no vol usar el preservatiu.
    S’ha d’evitar compartir xeringues i altres objectes punxants o tallants.
    El retard en el diagnòstic de les infeccions n’afavoreix la transmissió i impedeix beneficiar-se del control i tractament mèdic adequat.
    Quan s’ha patit una ITS és possible tornar-la a tenir. És possible contagiar-se diverses vegades de la mateixa infecció, encara que s’hagi tractat correctament.
    La nostra actitud responsable, activa i no discriminatòria pot ajudar a aturar el VIH, a reduir les ITS i a evitar els embarassos no desitjats.

    Més informació:


    • Situació epidemiològica del VIH i de les ITS de declaració obligatòria (sífilis i gonorrea) a les Illes Balears:

    https://www.caib.es/sites/epidemiologia/es/l/_informes_de_vigilancia_epidemiologica_correspondientes_al_aao_2019/?mcont=106544