La violència sexual

Són tots aquells actes en contra de la llibertat sexual d’una persona on s’utilitza la violència o la intimidació, entenent com a violència la utilització de força física i com intimidació les conductes de tipus psicològic que tenen com a finalitat infondre temor a patir un mal imminent i greu, o amenaces de patir-lo en la persona de la víctima o d’altres  persones properes.

Quan l’agressió sexual consisteix en penetració vaginal, anal o bucal o la introducció d’objectes per alguna de les dues primeres vies es considera una violació.

És un tipus de maltractament donat per una coacció o imposició a fer alguna cosa de caràcter sexual en contra de la pròpia voluntat, sense que hi hagi violència física. La persona que abusa sexualment té una posició clarament de poder sobre la persona abusada. Aquest poder es pot donar per parentesc, diferència d’edat, per un major control, una major maduresa psicològica i biològica. És per això que les persones menors i les que presenten discapacitat física i/o mental són les que major risc tenen de patir abusos.

També es consideren abusos sexuals no consentits els que s’exerceixen damunt persones que estan inconscients o si s’abusa del seu trastorn mental, així com els que es realitzen anul·lant la voluntat de la víctima mitjans fàrmacs, drogues o qualsevol altre substància natural o química idònia a tal efecte.

Clicau-hi per veure el vídeo: L’abús sexual http:// cdn.s1.eu.nice264.com//converted_work11/e/b/eb9d9cbd365a8b8f 08ce/eb9d9cbd365a8b8f08ce_f34bd39fc22345ff4a6b8ddacc0606b9.mp4

L’abús sexual, es pot donar amb contacte físic (tocaments de parts del propi cos o de l’altra persona) o sense contacte físic (exhibicionisme, obligar a visualitzar pel·lícules pornogràfiques o fotografies de contingut sexual ...)

A més, en menors de 16 anys es considera abús o agressió sexual: 

• Quan es realitzen interaccions entre una persona menor i una adulta, quan l’adulta (agressora) utilitza la menor per estimular-se sexualment a ella mateixa o una altra persona.
• L’abús sexual també pot ser comès per una persona menor de 18 anys quan aquesta és significativament major que la víctima o quan l’agressora està en posició de poder o de control.
• Qualsevol activitat sexual, amb violència o sense, entre una persona adulta i una menor o entre dues menors, quan una exerceix poder sobre l’altra. Forçar, coaccionar o persuadir una persona menor, a participar en qualsevol tipus d’activitat sexual.
• L’explotació sexual en prostitució, pornografia, tracta i turisme sexual.

EN EL REGISTRE UNIFICAT DE MALTRACTAMENT INFANTIL A LES ILLES BALEARS (RUMI)

Es considera evidència d’abús: El testimoni directe de l’abús. La revelació directa d’un infant o adolescent. La presència de lesions físiques.

Es considera sospita: La presència d’indicadors comportamentals de diferent gravetat. La notícia confidencial referida per un altre adult. La informació provinent d’altres fonts indirectes.

QUÈ HEM DE FER QUAN L’ADOLESCENT EXPLICA QUE VIU UNA SITUACIÓ D’ABÚS SEXUAL?

Reaccionar amb serenitat. La nostra reacció té un gran impacte en un infant vulnerable, que potcanviar el relat o tancar-se en banda si percep que el que ha dit no és ben rebut

Animar l’adolescent a contar, sense voler aprofundir en els detalls i respectant el seu ritme. Demanar, per exemple, «i què va passar després?» és suficient per facilitar que s’expressi.

Evitar preguntes o valoracions que puguin fer sentir a l’infant culpable de la situació, o que li fessin avergonyir, com per exemple: «no ho vas poder evitar?», «vas fer alguna cosa per provocar-ho?»...

La conversa s’ha de centrar en escoltar l’adolescent i, en cas que sigui necessari fer-li preguntes, s’han de centrar en els símptomes i els indicadors, no en els fets. Les preguntes encaminades a conèixer el que va ocórrer fan reviure la situació traumàtica, per això és important que l’infant NO hagi de contestar certes preguntes més vegades de les necessàries i que ho faci únicament amb la persona responsable de la valoració del servei de protecció de menors.

Creure el que diu l’adolescent i assegurar-se que ell sent que ho creiem.

Agrair a l’adolescent la confiança, reconèixer la seva valentia i fer-li saber que no és culpable del que ha succeït.

Fer saber a l’adolescent que la nostra responsabilitat és protegir-lo i que farem tot el que sigui necessari per ajudar-lo.

Posar la situació en coneixement de l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors. Els serveis de menors són els que realitzen la valoració pertinent (això és crucial per protegir i atendre l’infant i pel procés criminal contra la persona que ha comès l’abús). Només en el cas que se sàpiga quina és la persona abusadora, i quan es té la certesa que la família és protectora, se la pot informar de la situació. Tot i així, convé exposar la situació al servei de protecció de menors, abans de fer-ho.

Notificar el cas al Registre Unificat de Maltractament Infantil a les Illes Balears (RUMI).

Fer una còpia d’aquesta notificació i enviar-la per correu electrònic o per Fax a la Fiscalia o a la Secció de Menors de la Fiscalia.

Si el cas es considera urgent es pot posar directament una denúncia al jutjat de guàrdia.

A les Illes Balears, l’any 2018 es va publicar el Protocol d’actuació en casos d’abús sexual infantil a les Illes Balears que teniu a la bibliografia.

És quan una persona es dirigeix a una altra de manera reiterada, amb un comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, amb el propòsit d’atemptar contra la dignitat d’aquesta persona, especialment quan es crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Exemples d’aquests comportaments són:

• Verbal: fer comentaris o bromes sexuals obscenes ofensives, adreçar-se de forma denigrant o obscena, fer comentaris grollers sobre el cos o l’aparença física, pressionar per concretar cites compromeses o trobades sexuals... També tenen aquesta consideració quan es comparteixen a través de les xarxes socials. 
• No verbal: mirades lascives al cos, gestos obscens, enviament de cartes, notes o missatges de correu electrònic de contingut sexual explícit de caràcter ofensiu, material pornogràfic que algú obliga a veure en contra de la seva voluntat, conductes exhibicionistes...
• Físic: apropament físic excessiu, arraconar, buscar deliberadament quedar-se a soles amb la persona de forma innecessària...

LA PERSONA ASSAJADORA HA DE SABER QUE

Si li diuen No, s’ ha d’acceptar la negativa.

Insistir és assetjar i assetjar és agredir.

Si li giren l’esquena, no li segueixen la conversa, li eviten la mirada... li comuniquen clarament que no els interessa relacionar-se amb ella. S’ha d’acceptar la negativa.

Ha de fer cas a les persones que coneix quan li diuen que ha d’aturar les conductes invasives i abusives.

Ni l’alcohol, ni les substàncies que hagi consumit, justifiquen l’agressió.

La forma de vestir de l’altra no és una excusa per assajar. Tothom és lliure de posar-se la roba que li agrada.

Ha d’acceptar els límits de l’altra persona, i saber que pot canviar d’opinió en qualsevol momenT.

Font: Protocol d’agressions sexistes i sexuals en el contextos d’oci. Ajuntament de Palma (adaptació)

MANERES DE RESPONDRE AL CONTACTE SEXUAL NO DESITJAT

No hi ha cap obligació d'actuar d'una manera en què no s’està d'acord.

S’ha de confiar en els propis instints. Si alguna cosa no sembla estar bé o ens incomoda, cal confiar en el que se sent.

Donar excuses o mentir per sortir de la situació (no em sent bé, he d’anar al bany...)

Cercar una via per escapar-se, la porta, una finestra, si hi ha gent a prop, intentar cridar la seva atenció. Pensar on anar després.

Tenir preparada, amb anticipació, una paraula o codi especial amb un amic, una amiga o algun familiar per poder-los cridar i dir-los la paraula o codi, en cas de trobar-se en una situació en la qual no s’hi vol estar.

Font: RAINN <<Red Nacional de Violación, Abuso e Incesto, per les seves segles amb anglès>> (adaptació)

COM AJUDAR A PREVENIR LA VIOLÈNCIA SEXUAL

Distraient l’atenció: si es veu a una persona que pareix sentir-se incòmoda, se li pot demanar si vol menjar o beure alguna cosa, ballar, anar al bany... A vegades basta començar una conversació per rompre una situació perillosa.

Fer preguntes directes: dur a la persona a un lloc apartat i xerrar-li amb claredat, estàs bé? Et sents segur/a? Amb qui has vingut? Et puc ajudar? Vols que em quedi amb tu?...

Acció grupal: demana a alguna persona coneguda que t’acompanyi per apropar-vos a la persona que està en risc. També es pot fer saber a les amistats de la persona que està en risc, que necessita ajuda perquè actuïn.

Xerrar amb la persona responsable de l’espai perquè intervinguin.

Evitar que la persona que està en risc s’allunyi tota sola. Acompanyar-la a un lloc segur.

Font: Una Guia del consentimiento sexual. Col·lectiu del Consentiment (adaptació)

DESPRÉS D’OCORREGUDA UNA AGRESSIÓ

Posar-se fora de perill tan aviat com sigui possible.

Cercar ajuda, trucar al 112.

NO es recomana: dutxar-se, banyar-se, rentar-se les mans, tallar-se les ungles, canviar-se de roba o rentar-se les dents, abans de rebre atenció mèdica. D'aquesta manera es poden recollir proves biològiques de la persona agressora.

No cal sentir-se culpable, res no justifica una agressió, la responsabilitat és de qui l’ha comesa.

És normal sentir confusió, enuig o desesperació durant un temps.

Font: RAINN (Red Nacional de Violación, Abuso e Incesto, per les seves segles amb anglès / adaptació)

La vida de la persona agredida és veu afectada de forma important: l’autoestima, l’estat emocional (ansietat, depressió, fòbies...), l’estat físic, la capacitat d’aprendre, les relacions socials, la conducta sexual (dificultat per gaudir de la sexualitat, propensió a una majorvictimització en l’edat adulta que pot donar lloc a relacions tòxiques, violència de parella...).

Moltes víctimes menors d’edat mai no informen de l’agressió, això es deu al fet que:

• La persona agressora intenta evitar que la víctima conti el que passa.
• La víctima té por del què pot passar si ho diu.