ANNEX 1. MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Són els mètodes que impedeixen als espermatozoides ascendir cap a la cavitat uterina i formen una  barrera mecànica. El preservatiu està explicat dins el bloc, per la qual cosa en aquest apartat només explicarem el diafragma. 

Diafragma. Caputxa de goma (làtex o silicona) que s’encaixa dins l’úter i impedeix que hi passin els  espermatozoides. El personal sanitari especialitzat en determina la talla, que pot variar després d’un canvi de pes important o d’un embaràs.

Té una eficàcia alta per prevenir un embaràs, sempre que s’utilitzi amb crema espermicida. Es pot col·locar fins a 6 hores abans de la relació sexual i es retira a les 6-8 hores després de la darrera relació coital, es fa net amb aigua i sabó neutre i es comprova que no estigui foradat. No protegeix enfront de les ITS.

Impedeixen l’ovulació mitjançat l’administració d’una hormona (progesterona) o de diverses (progesterona i estrogen). L’eficàcia és molt alta. No protegeixen enfront de les ITS.

Objecte flexible que du enrotllat un filament de coure o de poliuretà. 

Dificulten l’ascens dels espermatozoides i impedeixen la nidació de l’òvul provocant una inflamació dins l’úter. La seva eficàcia és molt alta. No protegeixen enfront de les ITS.

Existeix també el DIU hormonal, que incorpora un petit dipòsit hormonal que evita els sagnats abundants en la menstruació. Comença a funcionar des del moment en què s’insereix fins a 3 -5 anys o més.

Fins al 2014 no era un mètode aconsellable per a les dones que no haguessin tingut cap bebè, però el 2014 en va sortir un per a dones joves.

Són mètodes amb els quals es bloquegen els conductes per on els òvuls (obstrucció tubària o lligadura de trompes) o els espermatozoides (vasectomia) surten de l’òrgan on són produïts. Són pràcticament irreversibles i l’eficàcia és molt alta. No protegeixen enfront de les ITS.

• Espermicides i òvuls vaginals. Són substàncies químiques que s’introdueixen dins la vagina abans del coit, en forma de gels, òvuls o cremes. Alteren la mobilitat dels espermatozoides o els maten. Normalment s’utilitzen per incrementar l’efectivitat d’alguns mètodes de barrera, ja que per si mateixos tenen una eficàcia molt baixa. No protegeixen enfront de les ITS.

Es basen en la predicció dels dies de major fertilitat de la dona (els dies previs i posteriors a l’ovulació), per abstenir-se de mantenir relacions coitals durant aquests dies. Són molt poc fiables, ja que el cicle menstrual femení pot variar. No protegeixen enfront de les ITS.

Actualment s’aconsella el doble mètode, segons els tipus de relacions que es tenen.

Consisteix en un mètode hormonal / DIU / mètodes definitius (elevada  protecció anticonceptiva) + preservatiu masculí/femení (elevada protecció
enfront de les ITS) = doble mètode (elevada protecció anticonceptiva i  elevada protecció enfront de les ITS). 

• El coit interromput (marxa enrere). Consisteix a retirar, durant el coit, el penis de la vagina abans d’ejacular, de manera que l’esperma no es dipositi a l’interior de la vagina. És difícil evitar-hi l’embaràs, ja que és molt complicat controlar l’ejaculació i perquè el líquid que surt abans d’ejacular (líquid preseminal) pot dur prou quantitat d’esperma per provocar l’embaràs.
  
  El fet d’haver de controlar l’ejaculació pot dificultar les relacions sexuals i produir insatisfacció. L’al·lot ha d’estar pendent de l’ejaculació i de retirar el penis de la vagina quan està en un dels millors moments de plaer sexual. Si l’al·lota no es relaxa perquè està pendent d’un possible embaràs, la musculatura vaginal està tensa, la vagina no es lubrica de forma adequada i es produeixen molèsties durant la penetració.
  
  
• Dutxa vaginal. Consisteix a netejar la vagina immediatament després d’haver tengut relacions sexuals coitals. No evita l’embaràs, ja que els espermatozoides pugen ràpidament al coll de l’úter.
  
  
• Coit durant la menstruació. Quan la dona té la menstruació generalment no hi hauria d’haver un òvul madur als ovaris, però no sempre és així, per això durant la menstruació hi ha risc d’embaràs.
  
  
• Lactància prolongada. És falsa la creença que durant la lactància la dona no pot quedar embarassada. Durant la lactància hi ha ovulació i per tant possibilitat d’embaràs.