2.6. Dret de supressió (dert a l'oblit)

El dret de supressió té l'objectiu d'eliminar –sense dilació indeguda– les dades personals quan es donin algun dels supòsits que s'esmenten a continuació. Els exemples més típics es vinculen al tractament il·lícit de dades, o a la desaparició de la finalitat que va motivar el tractament per al qual van ser recollides.

L'article 17 de l'RGPD regula aquest dret. S'hi tenen en compte algunes excepcions que en justifiquen la improcedència, per exemple, quan hi hagi de prevaler la llibertat d'expressió i/o d'informació. En qualsevol cas, la norma assenyala:

1. L'interessat té dret a aconseguir la supressió de les dades personals que el concerneixen, sense dilació indeguda i per part del responsable del tractament, el qual està obligat a suprimir sense dilació indeguda les dades personals quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) les dades personals ja no són necessàries en relació amb els fins per als quals van anar recollides o tractades d’una altra manera;
b) l'interessat retira el consentiment en què es basa el tractament de conformitat amb l'article 6, apartat 1, lletra a), o l'article 9, apartat 2, lletra a), i aquest consentiment no es basa en un altre fonament jurídic;
c) l'interessat s'oposa al tractament de conformitat amb l'article 21, apartat 1, i no hi prevalen altres motius legítims per al tractament, o l'interessat s'oposa al tractament de conformitat amb l'article 21, apartat 2;
d) les dades personals han estat tractades il·lícitament;
e) les dades personals han de suprimir-se per complir una obligació legal establerta en el dret de la Unió o dels estats membres que s'apliqui al responsable del tractament;
f) les dades personals s'han obtingut en relació amb l'oferta de serveis de la societat de la informació esmentats en l'article 8, apartat 1.
2. Quan hagi fet públiques les dades personals i estigui obligat, en virtut del que disposa l'apartat 1, a suprimir aquestes dades, el responsable del tractament, tenint en compte la tecnologia disponible i el cost d'aplicar-la, adoptarà mesures raonables, incloses mesures tècniques, amb vista a informar els responsables que tractin les dades personals de la sol·licitud de l'interessat de supressió de qualsevol enllaç a aquestes dades personals, o qualsevol còpia o rèplica d'aquestes dades.
3. Els apartats 1 i 2 no s'apliquen quan el tractament sigui necessari:
a) per exercir el dret a la llibertat d'expressió i informació;
b) per complir una obligació legal que requereixi el tractament de dades imposada pel dret de la Unió o dels estats membres que s'apliqui al responsable del tractament, o per complir una missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits al responsable;
c) per raons d'interès públic en l'àmbit de la salut pública de conformitat amb l'article 9, apartat 2, lletres h) i i), i apartat 3;
d) amb fins d'arxiu en interès públic, fins d'investigació científica o històrica o fins estadístics, de conformitat amb l'article 89, apartat 1, en la mesura en què el dret indicat en l'apartat 1 pugui impossibilitar o obstaculitzar greument l'èxit dels objectius d'aquest tractament, o
e) per formular, exercir o defensar reclamacions.

Alhora, en el mateix article 17 de l'RGPD, es fa una referència al «dret a l'oblit», que es vincula amb el mateix dret de supressió.

L'AEPD va ser pionera en considerar que el tractament de dades que fan els motors de cerca d'Internet, com ara Google, Bing o Yahoo, està sotmès a les normes de protecció de dades de la Unió Europea, i que els ciutadans poden sol·licitar, sota certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no apareguin en els resultats d'una cerca realitzada pels seus noms i llinatges. Aquesta tesi propugnada per l'AEPD va ser avalada el 2014 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i es va popularitzar amb la denominació de «dret a l'oblit». En essència, el «dret a l'oblit» suposa el següent:

• L'aplicació dels drets de supressió i oposició als cercadors d'internet per impedir la difusió de la informació quan és obsoleta o no té rellevància ni interès públic.

• Si s'estima la pretensió de l'interessat, la informació no apareixerà en els resultats de cerques, però –llevat que l'«editor» (font original) adopti mesures sobre aquesta qüestió– seguirà publicada en la font original.

• L'exercici d'aquest dret, i la seva eventual atenció, s'han de valorar cas a cas per aconseguir un equilibri entre els diferents drets i interessos en joc.

• Si els responsables dels cercadors d'internet deneguen la pretensió d'un interessat, aquest pot presentar una reclamació davant l'Agència.

• Els principals cercadors d'internet han habilitat formularis per facilitar el seu exercici. També poden obtenir-se aquests formularis i/o enllaços a la secció web de l'Agència dedicada al «dret a l'oblit».

• L'interessat pot exercir aquest dret davant els cercadors sense necessitat d'acudir a la font original de publicació.

Pel que fa a l'eliminació de fotos i vídeos que han estat publicats a Internet sense el consentiment dels interessats, també es pot exercir el dret de supressió.

Per a això l'interessat ha d'adreçar-se al responsable que hagi publicat la informació en la xarxa, acreditar la seva identitat, indicar els enllaços on apareixen els vídeos i les fotos, i sol·licitar-ne l'eliminació.

D'altra banda, les xarxes socials més populars ofereixen serveis d'ajuda que permeten posar en el seu coneixement, a través dels seus propis formularis, quan s'ha vulnerat la privacitat o s'han bolcat continguts inapropiats.

Amb la finalitat de facilitar el seu exercici, en la pàgina web de l'AEPD, en el Canal Ciutadà, existeix un apartat específic sobre Eliminar vídeos i fotos d'Internet, amb enllaços als serveis d'ajuda esmentats de les xarxes socials més utilitzades.

Finalment, ha de tenir-se en compte que la LOPDGDD en el títol X sobre garantia dels drets digitals ha regulat el dret a l'oblit en les cerques d'Internet i en les xarxes socials en els termes següents: