ASSERTIU

L’assertivitat és la capacitat per expressar lliurement les opinions i els sentiments propis sense violar els drets dels altres. Representa l’alternativa a l’agressivitat i la passivitat.

Les persones assertives tenen tendència a tenir en compte els seus propis sentiments, desigs i necessitats però també els dels altres. Intenten relacionar-se de manera honesta i autèntica. El seu objectiu no és guanyar o fer perdre l’altre, sinó comunicar-s’hi de manera neta, sense manipulacions, enganys ni ofenses.

Segons Vicente E. Cavall, doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid i en l’actualitat catedràtic de Psicopatologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Granada, aquest estil de comunicació sol conduir a conseqüències favorables per a ambdues parts. Les persones assertives se senten segures de si mateixes i solen desenvolupar bones relacions interpersonals.

Les persones que utilitzen aquest estil de comunicació solen presentar les característiques personals següents:

• Tenen una autoestima alta.

• Mostren pensaments i actitud positius que faciliten les relacions.

• Assumeixen la seva part, ja sigui bona o dolenta.

• Accepten els altres.

• Coneixen els seus drets i els dels altres.

• Saben quan expressar els seus pensaments i emocions.

• Utilitzen paraules i gests adequats a les diverses situacions.

Segons Caballo (1993), les conductes verbals i no verbals que normalment apareixen en aquest estil de comunicació són les següents:

COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Conducta no verbal: contacte ocular directe, fluïdesa de paraula, gests ferms, respostes directes i mans soltes.
Conducta verbal: pens, sent, vull, feim, com ho podem resoldre?, què en penses?

Efectes: resol problemes, se sent a gust amb els altres, se sent satisfet, relaxat, s’agrada a si mateix i als altres...

PASSIU

L’estil passiu és una forma de comunicació en la qual la persona no defensa ni respecta els seus propis drets, ja que no és capaç d’expressar amb claredat les seves opinions i sentiments.

L’objectiu que s’aconsegueix amb la comunicació passiva és evitar qualsevol tipus de conflicte; significa ser agradable i adaptar-se a les necessitats dels altres sense reparar ni respectar les pròpies.

Degut a la informació incompleta i inadequada que comuniquen, aquestes persones no solen ser preses seriosament ni aconsegueixen satisfer alguna necessitat. Això els du a sentir-se incompreses i manipulades, carregant amb grans tensions i frustracions que acaben en atacs d’ira desproporcionats i símptomes com culpa, decepció o autoestima baixa.

Aquest tipus de comunicació la desenvolupen persones amb algunes característiques en comú:

• Tenen l’autoestima baixa.

• Presenten sentiments d’inferioritat.

• Mantenen rols dependents i passius davant els altres.

• Necessiten el suport dels altres.

• Conserven relacions incòmodes que no saben controlar.

Segons Caballo (1993), les conductes verbals i no verbals, és a dir, les manifestacions observables de la comunicació, són les següents:

COMUNICACIÓ PASSIVA

Conducta no verbal: ulls que miren cap baix, vacil·lacions, gests desvalguts, negació de la importància de la situació, postura enfonsada, retorciment de mans, falses rialles.
Conducta verbal: tal vegada, supòs, em deman, si poguéssim, no creus que, bé..., no et molestis.

Els efectes d’aquestes conductes no verbals i verbals són conflictes interpersonals, depressió, desemparament, imatge pobra d’un mateix, pèrdua d’oportunitats, tensió, sensació de no tenir control, soledat, dubtes sobre si s’agrada a si mateix o si agrada als altres, sentiment d’enuig.

AGRESSIU

L’estil agressiu consisteix a utilitzar una forma de comunicació nociva i desafiant per expressar opinions, emocions i defensar els propis drets.

D’aquesta manera, la intenció de les persones que utilitzen aquest estil és dominar i forçar els altres en favor de les pròpies necessitats. Ho aconsegueixen perquè aconsegueixen debilitar els altres, que es mostren incapaços d’expressar i defensar els seus propòsits.

La comunicació agressiva es considera una conducta en la qual no es tenen en comte ni els drets ni les necessitats dels altres a l’hora d’expressar-se o aconseguir algun objectiu.

Alguns trets de les persones que utilitzen aquest estil de comunicació són:

• Autoestima baixa.

• Sentiments d’inferioritat que s’amaguen sota la màscara de la dominació.

• Necessitat dels altres per aconseguir els seus propòsits i sentir-se satisfet.

• No tolerància al “no” o a la frustració.

Per a Caballo (1993), les conductes verbals i no verbals que manifesten són les següents:

COMUNICACIÓ AGRESSIVA

Conducta no verbal: mirada fixa, veu alta, s’atura ràpidament, enfrontament, gests d’amenaça, postura intimidant.
Conducta verbal: faries millor si.., ves amb compte!, si no ho saps.., hauries de.., missatges impersonals.

Efectes: conflictes interpersonals, culpabilitat, frustració, imatge pobra de si mateix, fer mal als altres, perdre oportunitats, tensió, pèrdua de control, soledat, no li agraden els altres, se sent enfadat.