Autoritari: mana.

El líder identifica un problema, considera solucions alternatives, en tria una i després indica als altres el que s’ha de fer. El líder pot considerar el que els membres del grup pensen o senten sobre la decisió o no fer-ho, però clarament els membres del grup no participen directament en el procés de presa de decisions. Pot utilitzar-se o no la coacció.

Polític: ven. 

El líder, com en l’exemple anterior, pren la decisió sense consultar amb el grup. Però, en lloc senzillament d’anunciar la decisió, tracta de convèncer els membres del grup perquè l’acceptin. El líder explica la manera en què ha considerat els objectius de l’organització i l’interès dels membres del grup i indica com es beneficiaran amb la decisió presa.

Avaluador: prova.

El líder identifica el problema i proposa una solució temptativa. Però, abans de finalitzar-la, cerca les opinions dels que la implementaran. El líder diu en efecte: “M’agradaria la teva opinió franca a aquesta proposta i després prendré la decisió final”.

Participatiu: consulta. 

Des del principi, el líder dona als membres del grup l’oportunitat d’influir en la presa de decisions. Es presenten els problemes i la informació rellevant i es demanen idees als membres del grup. El grup, en efecte, és convidat a augmentar el nombre d’accions alternatives que s’ha de considerar. El líder selecciona després la solució que considera que més promet.

D’iniciativa lliure: uneix

El líder participa en la discussió tan sols com “un altre membre del grup” i accepta per endavant dur a terme qualsevol decisió que prengui el grup. Els únics límits que té el grup són els que rep el líder dels seus superiors. (Molts equips d’investigació i desenvolupament prenen les decisions d’aquesta manera).