1. Denominació: “massatge grupal”

Objectiu: desenvolupar la confiança grupal i iniciar el procés de comunicació.

Desenvolupament: el grup gran es divideix en dos cercles concèntrics: uns giren cap a un costat i els altres cap a l’altre costat, amb els ulls tancats. Quan l’animador els diu que s’aturin, han de fer un massatge al coll, a les espatles i a les cervicals a la persona de davant; ambdues persones han de tenir els ulls tancats. L’acció es repeteix tantes vegades com sigui oportú. Al final han de reconèixer la persona que els ha fet el massatge i a la qual ells mateixos li han fet.

Observacions: la tècnica pot variar fent el massatge a altres parts del cos.

2. Denominació: “descripció subjectiva i objectiva d’un objecte”

Objectiu: desenvolupar la comunicació aprenent a discriminar el llenguatge subjectiu i l’objectiu.

Desenvolupament: amb un objecte qualsevol es demana un voluntari perquè el descrigui. Després s’analitzen els adjectius utilitzats per descriure l’objecte; si són objectius o subjectius i s’explica la diferència amb el fi de reconèixer que existeixen aquestes dues dimensions en el procés comunicatiu.

Material: qualsevol objecte o pissarra o cartolina.

Observacions: una variant a la tècnica pot ser que una persona d’esquena a la persona que descriu l’objecte vagi dibuixant-lo segons la descripció. Al principi no pot fer cap tipus de pregunta. A l’hora de triar l’objecte cal tenir en compte l’edat, el context...

3. Denominació: “el rumor”

Objectiu: comprendre com la comunicació es bloqueja i es distorsiona segons les interpretacions que un en fa.

Desenvolupament: un grup de sis persones surten fora. L’animador llegeix un text (prèviament preparat, amb moltes dades en poques línies) al primer voluntari. Aquest l’explica (el que recordi) al segon participant, que l’ha que explicar al tercer i així fins a arribar al sisè. Comprovam que el missatge ha estat reduït i fins i tot s’han aportat dades noves.

Material: text.

Observacions: aquesta tècnica ens ajuda a entendre els efectes dels rumors en un grup, que provoquen judicis, prejudicis infundats, etc. Quan s’ha de dir alguna cosa a algú, se li hi ha de dir directament, no a través de cap interlocutor perquè si no es distorsiona el missatge.

4. Denominació: “factors de bloqueig en la comunicació”

Objectiu: entendre els factors que bloquegen la comunicació en la vida quotidiana i contrarestar-ne els més importants.

Desenvolupament: autodiagnòstic: llegir l’inventari i assenyalar les preguntes que cadascú experimenta o creu que dificulten la comunicació. Després s’analitza quin dels factors cal tenir en compte a l’hora de treballar en grup. En acabar la dinàmica, cal comparar els cinc factors que han sortit del grup amb el propi.

Material: inventari i bolígraf.

Observacions: es podria escenificar un cas en la vida quotidiana i comprovar directament aquests factors de bloqueig.

5. Denominació: “llenguatge de la cara”

Objectiu: descobrir la importància que té el llenguatge facial.

Desenvolupament: cal intentar qualificar cadascuna de les expressions facials que apareixen en la fotocòpia i assignar-li l’adjectiu més adequat de la relació que apareix.

Material: fotocòpia i bolígraf.

Observacions: una mateixa cara pot tenir diferents interpretacions.

5. Denominació: “llistas de comportaments”

Objectiu: comprendre mitjançant un diagnòstic de la seva comunicació com incideix el seu comportament amb el fi de potenciar-lo i corregir-lo.

Desenvolupament: l’animador reparteix una fotocòpia. Cadascú ha de fer la seva autoavaluació davant una llista de comportaments. Després se suma la puntuació amb el fi d’ubicar-se al voltant de dos conceptes que determinen els estils de comunicació: dominància i sociabilitat (alta i baixa).

Material: fotocòpia i bolígraf.

Observacions: aquesta tècnica serveix millor per a qui vol fer-se una autoavaluació de la pròpia comunicació que per observar la d’un grup. (No obstant això, és important que un grup hi reflexioni: per exemple, en el cas de ser un grup dominant, etc.)

7. Denominació: “resolució de l’enigma”

Objectiu: desenvolupar la comunicació entre els membres d’un grup i fomentar la creativitat.

Desenvolupament: han d’explicar racionalment una història. El grup gran es divideix en dos grups. Un d’ells és el dels descobridors i l’altre, el dels observadors (tenen uns indicadors previs). L’esfinx respon “sí”, “no”, “no ho sé” a les preguntes dels descobridors.

Material: fotocòpia d’història i indicadors.

Observacions: es pot aplicar a moltes edats.

8. Exercicis per treballar la comunicació no verbal

• Exercici 1. Expressió corporal
  
  Posa alguna música que t’agradi especialment per ballar i deixa’t endur. Sent el moviment del cos, com si fos un guant que t’envolta. Deixa la ment en blanc i capta les sensacions que t’arriben a través d’ella. Vull que et sentis a gust dins el teu cos: ets un ésser poderós i ho expresses a través de tots els porus de la teva pell.
  
  
• Exercici 2 per treballar la mirada
  
  Et propòs un primer exercici. Cerca una persona del teu entorn: pot ser una parella, un amic o un company de feina o de curs. L’objectiu d’aquest exercici és realitzar contacte ocular i expressar alguna emoció que sentim.
  
  
• Exercici 3 per treballar l’expressió facial
  
  Tanca els ulls durant uns segons i visualitza la teva expressió facial. Ara recorre a enregistraments realitzats amb la càmera de vídeo en els exercicis anteriors o simplement enregistraments de vídeo casolans que tinguem.
  Coincideix aquesta imatge amb la que tenim a la ment?