1. Iniciem una conversa

Iniciar una conversa implica començar a parlar amb una altra persona, a la qual s’ha de saludar si és una persona coneguda, a la qual cal presentar-se si és desconeguda, i posteriorment, en tots dos casos, formular una pregunta o un comentari.

2. Com ho feim?

Per què iniciar-la?

1. Per poder prendre part en diferents situacions d’interacció.

2. Per poder conèixer noves persones i fer noves amistats.

3. Perquè és una oportunitat per poder explicar el que ens agrada i interessa i per aprendre coses noves.

4. Perquè en la feina en equip és fonamental compartir idees, interactuar...

Procediment per iniciar converses

És important tenir un estil de comunicació assertiu, que permeti posar en joc tot un conjunt d’altres habilitats:

1. Saludar l’altra persona càlidament, generant un ambient agradable.

2. Comentar algun tema d’interès mutu del coneixement de l’altra persona per tal d’establir un primer contacte.

3. Observar si l’altra persona ens escolta activament.

4. Començar amb el primer tema que volem tractar.

5. Utilitzar preguntes obertes i generals, potser una mica superficials.

6. Donar informació gratuïta (no demanada).

7. Utilitzar llenguatge no verbal sincer (contacte ocular, somriure...)

3. Mantenir o canviar la conversa

És la capacitat de treure el màxim profit a una interacció, de manera que anem assolint els nostres objectius i tractant els temes que ens interessen, d’una manera adequada.

Importància de mantenir o canviar una conversa:

1. Ens permet arribar fins al punt àlgid de la interacció, que no es dona al principi.
2. Ajuda a conèixer l’altra persona, ja que es donen opcions perquè expressi les seves opinions.
3. Ajuda a donar-nos a conèixer, mostrar com som, el que pensem...
4. Redueix l’ansietat o incomoditat que pot provocar haver de mantenir una interacció amb alguna persona poc coneguda.
5. Ens permet ser actius en la conversa, de manera que puguem controlar la situació i no sentir-nos portats per l’altre.
6. Ens permet abordar temes conflictius a partir de la conversa.

Procediment:

1.  Mantenir l’escolta activa.
2.  Utilitzar preguntes obertes que permetin a l’interlocutor donar informació gratuïta, com “què en penses, de...?”
3.  Anar concretant el tema progressivament.

Què podem fer si el que volem és canviar de conversa:

1. Relacionar algun aspecte de la conversa que s’està mantenint amb el tema que volem introduir, utilitzant alguna expressió de tipus “ara que feim referència a...”.
2. Cercar temes intermedis, que ens permetin anar arribant al tema de què volem tractar.

Aspectes que faciliten l’habilitat de mantenir o canviar una conversa:

1. Intentar interessar la persona sense atabalar-la amb excessives preguntes.
2. Ser clar en la posició pròpia pel que fa al tema de què es tracta.
3. Empatitzar amb l’interlocutor i reforçar les seves intervencions.

És l’habilitat que cerca un final feliç a la interacció, de manera que acabi en una situació positiva per a interaccions futures.

Acabar una conversa

És important saber acabar correctament una conversa per tal que el darrer record que en quedi sigui agradable, crear un clima positiu per a futures interaccions i generar expectatives futures en el nostre interlocutor per a interaccions posteriors.

1. Escoltar activament i empatitzar amb l’interlocutor, deixant clar que l’escoltam i que ens interessa la relació.
2. Explicar clarament que es vol finalitzar la conversa.
3. Donar alternatives a l’interlocutor per reprendre el tema en un altre moment, si és necessari.

4. El perill de les xarxes socials

Una persona amb domini de les habilitats socials expressa el que sent sense por d’una manera assertiva, és a dir, d’una manera tranquil·la i assossegada alhora que respecta l’opinió i el que els altres senten.

Una de les habilitats socials fonamentals i que de vegades cal aprendre és escoltar, però també és molt important saber iniciar una conversa, presentar algú, agrair, afalagar, etc.

Per tant, per aconseguir aquestes habilitats, s’ha de fer servir l’empatia. Posar-se al lloc de l’altre farà que dominem millor les respostes que hem de donar als altres.

Moltes persones amb dificultats per comunicar-se de forma directa amb els seus semblants es refugien en mals hàbits, com l’ús excessiu de les xarxes socials, que mal utilitzades poden obstaculitzar aquest creixement personal i la comunicació personal amb família i amics.

Darrere d’aquest ús excessiu hi ha problemes emocionals (per conflictes amb la família, la parella o la feina i/o de manca d’autoestima i de seguretat en un mateix). És a dir, refugiar-se en un món virtual fa que la persona eludeixi enfrontar-se a la comunicació personal (timidesa), ja que navegar per la xarxa a través del seu mòbil li dona una fortalesa que no posseeix en les seves relacions interpersonals emparant-se en l’anonimat.

Perquè et facis una idea clara de si pots tenir aquest problema, a continuació, t’explic una sèrie de signes bastant determinants:

• estar angoixat si s’acaba la bateria o si no hi ha cobertura;

• cercar de manera desesperada carregar el mòbil o la desapareguda cobertura;

• mirar el telèfon de manera compulsiva, actitud que sol anar en augment amb el pas del temps (estudis recents demostren que els usuaris de mòbils solen mirar unes 150 vegades de mitjana el seu telèfon: WhatsApp, correu, consultes a Internet, jocs, etc.);

• consultar de manera contínua el telèfon mentre s’està xerrant amb la família, la parella, els amics o quan es realitza una altra activitat, per exemple mirar la televisió o llegir un llibre;

• anar a dormir molt tard, ja que no es pot deixar de xatejar o tafanejar les xarxes socials;

• usar el mòbil en situacions de perill: conduint, caminant pel carrer o realitzant activitats que requereixen tota la nostra atenció;

• sentir una profunda incomoditat, propera a la tristesa, si el nostre mòbil ha desaparegut, s’ha espatllat o ens l’hem deixat a casa (nomofòbia);

• adonar-se que s’ha de reduir el consum de mòbil i veure’s impossibilitat per fer-ho.

I com a conseqüència de tot això, la persona es va aïllant més del seu entorn social, es torna més tensa i irritable, cosa que dona pas a un gran malestar emocional i a la pèrdua, en conseqüència, d’habilitats socials. Per tant, creix la inseguretat i s’impedeix el creixement personal.

Les xarxes socials podem ser molt útils a l’hora de comunicar-nos amb els altres, però no hem de deixar que siguin un substitut de la relació directa amb les persones.