En l'actual concepte d'estat social i democràtic de dret, la concessió d'ajudes o de subvencions és la principal o més important de les activitats de foment que desenvolupen totes les Administracions Públiques.
En aquest sentit, les subvencions són un vessant de la despesa pública la regulació de la qual s'integra dins de la Hisenda, però amb matisos diferenciats que han portat a considerar l'activitat subvencional com una àrea amb trets propis de la gestió administrativa.
La regulació de l'activitat de foment en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de subvencions, suposa un marc normatiu de rang legal que ofereix una visió unitària, integral i homogènia de l'activitat subvencional d'aquesta Comunitat Autònoma.
A la Llei de subvencions de la CAIB es regulen, entre altres aspectes, el concepte de subvenció, el concepte de beneficiari i les seves obligacions com a tal, i la competència per a la concessió de les ajudes públiques.
Quant als principis que han de presidir l'activitat subvencional, es reafirmen els ja coneguts de publicitat, concurrència i objectivitat, establint-se clares manifestacions dels mateixos al llarg de l'articulat del text legal.
Així mateix, es recull l'àmbit subjectiu d'aplicació de la Llei, que no sols es restringeix a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats de dret públic dependents d'aquesta, sinó que, d'acord amb les Disposicions Addicionals Primera i Segona, abasta també als consorcis sotmesos a l'ordenament autonòmic i a les fundacions del sector públic autonòmic, així com als Consells Insulars quan aquests exercitin competències que els hagin estat atribuïdes per llei del Parlament de les Illes Balears.
La Llei preveu la necessitat de planificar les subvencions que vagin a establir-se dins d'un determinat àmbit temporal, mitjançant l'aprovació dels plans estratègics corresponents, prèviament a l'aprovació de les bases reguladores de cadascuna de les línies de subvenció.
Quant al procediment per a la concessió de les subvencions, es manté l'esquema normatiu que va establir la Llei 5/2002, de 21 de juny, i que diferencia les bases reguladores de la subvenció de la corresponent convocatòria.
Així, com a regla general, les bases han de ser dictades pel Conseller sectorial corresponent, en ús de la seva potestat reglamentària, i poden regir durant un període indeterminat de temps, en el qual poden dictar-se diverses convocatòries. Aquestes últimes, com a actes administratius dirigits a una pluralitat indeterminada de destinataris, i que impliquen la iniciació d'ofici del procediment de concessió, hauran de concretar les dates, la quantia i els altres detalls necessaris per a l'efectiva concessió de l'ajuda o subvenció.
Així mateix, a la Llei es fixen els tràmits de la instrucció, tractant de propiciar un procediment àgil i senzill. Un exemple clar d'això és que únicament en determinats supòsits es preveu com a preceptiva la constitució de la Comissió Avaluadora, així com la possibilitat de modificar la sol·licitud inicial en el tràmit d'audiència. També s'apunten els procediments de modificació de la resolució de concessió, o d'anul·lació d'aquesta, així com els efectes desestimatoris del silenci administratiu en aquesta mena de procediments. Finalment, es preveu la possibilitat d'utilitzar el mecanisme de la finalització convencional, que obre la porta cap a procediments flexibles i poc explotats encara en l'àmbit administratiu.
Un altre punt que desencolupa la Llei de subvencions de la CAIB es el relatiu a la fixació de les directrius bàsiques del Registre de Subvencions com a instrument de publicitat, control i transparència en la gestió de les subvencions.
Al seu torn, el Registre de Subvencions està cridat a ser una peça clau que agiliti la tramitació administrativa de les subvencions, en estar prevista la creació de la Secció de perceptors, que suposarà, per a aquells que figurin inscrits en aquesta, l'exempció de l'obligació de presentar determinada documentació exigida per les diverses convocatòries, i substituir-la per les certificacions lliurades pel propi Registre. L'organització i el funcionament del Registre de Subvencions requereixen, en qualsevol cas, un necessari desenvolupament reglamentari.
El contingut dispositiu d'aquesta norma regula la gestió, avaluació i control de les subvencions. En relació amb el control economicofinancer intern, prevalen els controls posteriors sobre els previs i es posa l'accent principalment en els aspectes relatius a la justificació de l'aplicació dels fons obtinguts; al fil d'això, es preveu la possible revocació de les subvencions i el reintegrament d'aquelles quantitats indegudament percebudes.
Així mateix, la llei imposa a l'Administració l'obligació de desenvolupar mecanismes d'autoavaluació i d'anàlisi de les ajudes concedides, en llaures a constatar la seva utilitat pública i social, així com la procedència del seu manteniment o desaparició, tot això en relació amb la planificació continguda en els plans estratègics a què s'ha fet referència anteriorment.
Com no podia ser d'una altra manera, la Llei recull el règim sancionador, en el qual s'estableixen sengles elencs d'infraccions i sancions, d'acord amb la normativa estatal bàsica. En relació amb aquestes últimes, destaca el fet que es preveuen sancions pecuniàries i no pecuniàries aplicables acumulativament.
Així, al responsable d'una infracció, al marge de l'obligació de reintegrar les quantitats indegudament percebudes, se li podrà imposar, segons els casos, una multa pecuniària i una altra o unes altres no pecuniàries, com la prohibició de contractar amb l'Administració i la d'obtenir altres ajudes o subvencions per part d'aquesta.