2.- CONCEPTES BÀSICS RELACIONATS AMB LA NOTIFICACIÓ ADMINISTRATIVA

L'art. 39.1 de la LPAC estableix que "Els actes de les Administracions Públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que aquests disposin una altra cosa."

Per tant, la Llei parteix d'una presumpció de validesa dels actes administratius, de la qual deriva la seva executivitat i, si escau, la seva execució forçosa.

No obstant això, és una presumpció "iuris tantum", és a dir, admet prova en contrari a través de la interposició dels recursos administratius o contenciós administratiu, que poden comportar, fins i tot, la suspensió dels efectes de l ' acte.

No s'ha de confondre la validesa amb l'eficàcia dels actes Administratius:

• La validesa significa adequació a l'ordenament jurídic. Suposa l'absència de vicis que provoquin la seva nul·litat o anul·labilitat. Aquesta validesa és presumeix, per la qual cosa encara estant viciat, l'acte podrà produir efectes. Ara bé, si s'invoca aquesta invalidesa i es constata que hi concorr s'haurà de declarar nul o anul·lar-se l'acte, segons pertoqui (articles 47 i 48 de la LPAC).
• L'eficàcia és la capacitat de l'acte per produir efectes físics o jurídics. Aquests efectes és poden produir des del moment en què es dicti l'acte, tret que "ho exigeixi el contingut de l'acte o estigui supeditada a la notificació, publicació o aprovació superior."

Són supòsits d'eficàcia demorada:

• Quan els actes estan sotmesos a notificació o publicació l'eficàcia d'aquests queda demorada (art. 39.2 LPAC).
• Quan ho exigeixi el contingut de l'acte (per exemple un acte que depenen d'una condició).
• Quan l'acte estigui supeditat a l'aprovació de superior.