La possibilitat d’establir un període de pràctiques per a les persones que participen en un procediment d’ingrés en la funció pública de la CAIB està prevista per l’article 41 del Decret 27/1994, d’11 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquest Reglament també fixa el període màxim que poden durar les pràctiques: tres mesos per a l’ingrés en cossos o escales adscrits als grups A i B, dos mesos per a l’ingrés en cossos o escales adscrits al subgrup C1 i un mes per a l’ingrés en cossos i escales adscrits al subgrup C2 i al grup AP.
L’article 26 del text refós de l’EBEP estableix que les administracions públiques han de determinar les retribucions del personal funcionari en pràctiques. Així mateix, preveu que, com a mínim, s’han de correspondre a les del sou del grup o subgrup al qual aspiren a ingressar.
L’article 9 del Decret 85/1990, de 20 de setembre, pel qual es regula el règim retributiu dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa, amb relació al personal funcionari en pràctiques, que les retribucions s’han de satisfer d’acord amb la legislació que les reguli. Aquest precepte es remet expressament al Reial decret 456/86, de 10 de febrer, pel qual es fixen les retribucions dels funcionaris en pràctiques (document d’interès núm. 6).
Per tant, a l’Administració de la CAIB s’aplica el Reial decret 456/1986, tot i que, respectant la legislació bàsica, es podria aprovar una regulació reglamentària pròpia.
Atès el Reial decret 456/1986, les persones que són nomenades personal funcionari en pràctiques tenen dret a percebre una retribució equivalent al sou i a les pagues extraordinàries assignades al grup o subgrup en què es troba classificat el cos al qual aspiren ingressar. Tot i això, les persones que són nomenades personal funcionari en pràctiques i ja tenen la condició de personal funcionari de l’Administració de la CAIB poden optar entre:
a) Percebre la totalitat de les retribucions assignades al lloc de feina que ocupen abans de començar el període de pràctiques.
b) Percebre les retribucions equivalents al sou i a les pagues extraordinàries corresponents al grup o subgrup al qual pretenen ingressar, incrementades amb l’import dels triennis que tenguin reconeguts i les retribucions complementàries assignades al lloc de feina que ocupaven abans de l’inici de les pràctiques.
És important fer esment als aspectes següents:
a) El personal funcionari interí i el personal laboral també poden exercir aquest dret d’opció.
b) El dret d’opció es pot exercir al començament del període de pràctiques.
c) Un cop finalitzat el curs selectiu o el període de pràctiques, les persones interessades s’han de reincorporar a l’Administració d’origen fins que es produeixi la presa de possessió com a funcionari de carrera.
Una qüestió més controvertida és quan les pràctiques s’han de dur a terme en una administració diferent d’aquella en què s’ocupa el lloc de feina pel qual s’opta a percebre les retribucions. En aquest sentit, té certa lògica que l’administració d’origen tengui certes reticències per fer-se càrrec de les retribucions d’una persona que probablement adquirirà la condició de personal funcionari de carrera d’una altra administració.
El criteri que segueix l’Administració de la CAIB respecte al personal funcionari o laboral que desenvolupa les pràctiques en una altra administració és remunerar-les si així ho sol·liciten les persones interessades. Per tant, se segueix el criteri fixat per la sentència del Tribunal Suprem de 26 d’abril de 2007, de la qual es pot destacar el fragment següent:
[… ] sorprende que, como consecuencia de que un funcionario apruebe un proceso selectivo, la Administración de origen haya de soportar un gasto de quien posiblemente optará en el futuro por abandonar dicha Administración, quedando en situación de excedencia, por optar por el nuevo puesto de trabajo, o que la Administración que selecciona a un funcionario en prácticas haya de pagar más al mismo, porque, mientras que se forma en un curso complementario, prestado además por una Administración distinta, como ocurre en el caso presente, aquel opta por seguir cobrando el sueldo que tenía en otra Administración distinta […]
[…] Sin embargo, lo decisivo es la situación administrativa en que está el funcionario, que habiendo aprobado un proceso selectivo, en el nuevo puesto de trabajo es nombrado funcionario en prácticas, al objeto de superar una segunda fase, practica, de este proceso. Ante la falta de una previsión específica legal, que sería deseable, la situación no puede ser otra que la de funcionario en activo. Entre otras cosas, porque es posible que no supere el proceso selectivo, y por ello se prevé tras el mismo el reingreso al puesto de origen hasta la toma de posesión del nuevo, cosa que no ocurriría si la situación fuera ya, la de excedencia voluntaria. Y además, porque una vez que haya consolidado el nuevo puesto de trabajo puede optar por permanecer en uno o en otro, quedando en el desechado, en situación de excedencia voluntaria, sin que pueda presumirse “a priori” cuál puede ser la decisión del funcionario. […]
[…] En definitiva, se trata de favorecer la formación y carrera de los funcionarios públicos y por ello, para no castigar salarialmente al funcionario que dedica su esfuerzo a promocionarse en un nuevo puesto de trabajo, se le permite optar por mantener el salario correspondiente al puesto de trabajo de origen. Desde la premisa antes dicha de que la situación de estos funcionarios en el puesto de origen es la de activo, la imputación del coste salarial a cualquier Administración que tenga esta relación con él, es admisible jurídicamente, aunque quepan otras soluciones normativas. […]