1. Introducció a la direcció pública
Les administracions públiques de les democràcies que es consideren més avançades i molts organismes internacionals treballen des de fa dècades -fonamentalment des de la darrera crisi del petroli dels anys setanta del segle passat- de manera quasi contínua en la millora i l'enfortiment de les seves estructures organitzatives i de prestació de serveis.
La globalització, la integració europea, els cada vegada més ràpids canvis socials i econòmics, les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), darrerament la crisi econòmica i altres factors han fet que les estructures burocràtiques creades després de la Segona Guerra Mundial hagin deixat de ser efectives i eficients, i, per tant, han obligat a la recerca permanent de noves formes de fer i de pensar.
La direcció pública -o gerencialització, com l'anomenen alguns autors- ha estat identificada dins aquests mecanismes d'enfortiment com un factor imprescindible per a la resposta als canvis, a l'eficiència, a l'eficàcia i a la creació de valor públic. Així les coses, la pràctica totalitat d'aquests països (veg. la figura 1) han incorporat durant les darreres dècades amb més o menys èxit -i en formes molt diverses- aquest engranatge tractor a les seves organitzacions públiques.
Figura 1. Anys de posada en marxa de la direcció pública per països