5. Els diccionaris de competència (competency framework)

Com s'ha vist, moltes de les idees que s'han tractat d'incorporar al sector públic dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) s'ha aglutinat -des que es varen publicar les primeres ponències en els anys noranta del segle passat- en un marc comú de reformes denominat 'Nova Gestió Pública' (New Public Management).

Diversos acadèmics, polítics i funcionaris han sostingut que la introducció dels diccionaris de competències (competency framework) en l'alta direcció pública (senior civil service) també té el seu origen en aquesta gran tendència de reformes. No obstant això, altres investigadors posen en dubte aquesta afirmació tan categòrica, atès que segons els seus estudis les raons o els orígens que han empès a adoptar aquesta idea com a mecanisme de millora o modernització de l'Administració pública difereixen d'un país a un altre.

Tanmateix, el fet és que per unes raons o per unes altres, impulsats per governs de diferent color, assessorats per acadèmics o experts, avui la implantació dels diccionaris de competències en l'alta direcció pública és una realitat en la majoria dels països de l'OCDE.

I encara que inicialment liderats pels països de tradició administrativa anglosaxona, la veritat és que altres països amb cultures administratives diferents, com la germànica o l'escandinava, també han acabat adoptant diccionaris de competències per als seus directius públics professionals.

En la major part dels països, l'objectiu general d'aquest diccionari ha estat aconseguir indicadors d'acompliment per a aquests nous -o reformats- directius públics professionals (senior civil servants) i assegurar un bon enfocament en el lideratge i la direcció del sector públic.

Aquests indicadors d'acompliment han format el nucli del sistema de gestió de recursos humans i s'han fet servir com a base per a cada un dels subsistemes: reclutament, formació, desenvolupament, avaluació i retribució.

Es tracta, per tant, de predir els millors comportaments -o acompliments- futurs d'aquest grup cridat a prestar un servei altament complex i encarregat de donar suport als governs des del disseny de polítiques fins a la seva implantació.

El primer diccionari de competències públic va ser formulat el 1979 als Estats Unitats, juntament amb la creació del Senior Executive Service (SES), per als màxims directius de l'Administració Federal nord-americana. El propòsit del SES era doble: per una part no hi havia cap sistema federal de selecció, reclutament, desenvolupament, promoció i pagament en el sector públic i, alhora, les habilitats d'aquests directius públics havien rebut molt poca atenció i moltes de les persones que ocupaven llocs d'alta direcció en aquell moment eren funcionaris amb una mínima experiència o competència directiva. Va ser l'Oficina de Gestió de Personal (OPM) l'encarregada d'implantar el nucli de cinc competències directives bàsiques que tot directiu havia de disposar. El desplegament es va produir en els àmbits de selecció, avaluació i promoció.