6. El contingut dels diccionaris

L'anàlisi del contingut dels diccionaris de competències dels directius públics ha estat objecte de diversos estudis comparatius, entre els quals destaca el de Kuperus i Rode (2010) en l'àmbit de la Unió Europea. Aquestes anàlisis mostren que hi ha profundes similituds entre tots -que prenen en consideració fins i tot també propostes d'experts i autors espanyols-, ja que comparteixen una base comuna de competències de lideratge, direcció de persones, comunicació i orientació a resultats. No obstant això, a partir d'aquí les diferències també són importants en funció d'on posen l'èmfasi els dissenyadors i els administradors. Vegem-ne algunes:

• Alguns diccionaris de competències tenen una definició general de les competències i els comportaments observables, com el dels Estats Unitats i el de la Unió Europea, i altres són tan específics que tenen diferents definicions dels comportaments observables en funció dels nivells dels llocs de treball, com ara el del Regne Unit i el de la Generalitat de Catalunya, amb tres nivells en ambdós casos.
• Els diccionaris també mostren diferències respecte al nombre de competències incloses, atès que hi ha casos en què «la llista» és llarga -entre cinc i quaranta, de les quals la majoria són altament coincidents si es comparen de manera detallada. En altres casos, el nombre de competències se sol sintetitzar en una llista curta o metacompetències de no més de deu elements que agrupen les anteriors.
• En diccionaris més recents, com el danès, s'hi ha incorporat la dimensió ètica del lideratge, incloent-hi comportaments d'integritat, conducta relacional i comportament públic. En alguns casos s'ha elaborar un codi ètic ad hoc.