2. La direcció pública a Espanya

A Espanya, la incorporació de la direcció pública postburocràtica a les administracions es debat amb certa intensitat des del 2002, any en què es varen presentar ponències i propostes sobre aquesta matèria tant al congrés del Centre Llatinoamericà d'Administració per al Desenvolupament com al primer congrés de l'Associació Catalana de Gestió Pública.

Les propostes dels acadèmics i els experts, que varen sortir a la llum llavors i que des d'aleshores s'han continuat publicant, han cobert tota una gamma de models nous o millores dels actuals. Aquestes propostes van des de models complets basats en les tesis del New Public Management ('Nova Gestió Pública'), amb característiques del sector privat i més semblants al model anglosaxó, fins a propostes més en sintonia amb la nostra cultura administrativa, més limitades i sectorials per millorar l'àmbit de direcció pública que hi ha a les actuals organitzacions públiques.

Però que reconeguem que aquesta direcció pública existeix -no com un espai de codisseny ni com un cos diferenciat- no vol dir que s'hagin implantat processos d'institucionalització general de direcció pública que amb les principals característiques d'aquests models puguin transformar l'estructura de lideratge públic, cosa que sí s'ha produït en altres països.

Els elements que caracteritzen la profunditat d'un model de direcció pública són aquests:

• Reclutament amb publicitat sobre la base del mèrit i la capacitat.
• Àmbit discrecional d'actuació en les polítiques i la seva planificació.
• Mecanismes de rendició de comptes, avaluació i control de l'àmbit anterior.
• Mecanismes de recompenses i sancions associades a l'avaluació.
• Conjunt de competències i valors de què tot directiu ha de disposar.
• Contracte programa revisable i renovable en un cicle diferent del cicle polític.
• Formació permanent.

Tot això s'ha de definir en un marc normatiu específic i clar.