Omet navegació

1.4 PLA PRESSUPOSTARI A MITJÀ TERMINI I REGLA DE DESPESA (arts. 33,34 i 35 LLF)

Els pressuposts s’han d’adaptar a les línies generals de política econòmica i financera determinades pel Consell de Govern i han d’incloure l’anualitat de les previsions contingudes en el pla pressupostari a mitjan termini (article 35.2. de la Llei de finances).

Abans de l’elaboració dels pressuposts autonòmics i com a conseqüència directa de la legislació estatal bàsica (Llei orgànica 2/2012), l’executiu ha d’aprovar un pla pressupostari a mitjan termini, en el qual s’ha d’emmarcar el pressupost anual de la comunitat autònoma, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic.

Article 33. Pla pressupostari a mitjan termini

1. El Govern de les Illes Balears ha d’aprovar, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, un pla pressupostari a mitjan termini, que s’ha d’incloure en el programa d’estabilitat que elabori el Govern de l’Estat i en el qual s’ha d’emmarcar l’elaboració dels pressuposts anuals de la comunitat autònoma, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic, i la regla de la despesa, d’acord amb la legislació aplicable en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

2. El pla pressupostari a mitjan termini ha d’incloure un període mínim de tres anys i ha de contenir, entre altres aspectes, els següents:

a) Els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic, i la regla de la despesa.
b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial, és a dir, l’evolució basada en polítiques no subjectes inicialment a modificacions, com l’impacte de les noves inversions i de la resta de mesures previstes per al període considerat.
c) Els principals supòsits en els quals es basen les projeccions d’ingressos i despeses esmentades.
d) Una avaluació de com les mesures previstes poden afectar la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini.

3. D’acord amb això, el pla pressupostari a mitjan termini constitueix la programació de l’activitat del sector públic autonòmic, en el qual s’han de definir els equilibris pressupostaris bàsics i la previsible evolució dels ingressos i de les despeses en funció dels objectius estratègics i dels compromisos de despesa assumits en el marc dels acords que adopti el Consell de Política Fiscal i Financera.

4. Els plans pressupostaris anuals estan integrats per les projeccions de les principals partides d’ingressos i de despeses. Les projeccions incloses en el pla pressupostari a mitjan termini s’han de fonamentar en previsions macroeconòmiques i pressupostàries elaborades d’acord amb les metodologies i els procediments establerts en el procés pressupostari anual. A aquest efecte s’han de tenir en compte les normes següents:

a) La projecció dels ingressos ha de considerar els efectes tendencials de l’economia, els conjunturals que es puguin estimar i els derivats dels canvis prevists en la normativa que els regula (evolució d’ingressos en funció de l’activitat econòmica, altres situacions conjunturals que puguin afectar la recaptació i si es preveuen crear, suprimir o modificar figures tributàries que tenguin efecte en la recaptació).
b) La projecció de les despeses ha d’assignar els recursos disponibles d’acord amb les prioritats establertes per acomplir les diferents polítiques de despesa, tenint en compte les obligacions derivades de l’activitat del sector públic que vencin en el període corresponent i els compromisos de despesa existents en el moment de l’elaboració que generin obligacions amb venciment en el mateix període (assignació de recursos escassos tenint en compte els compromisos assumits amb anterioritat que tenen venciment l’exercici corrent).

5. El pla pressupostari a mitjan termini s’ha de revisar cada any, d’acord amb l’evolució dels ingressos i les despeses, a fi d’incorporar les previsions d’un nou any i, amb això, mantenir la pluriennalitat corresponent; com també, si escau, d’adaptar les previsions inicials a les modificacions dels objectius, les projeccions, les mesures o, en general, qualsevol dels paràmetres a què fan referència els apartats anteriors d’aquest article. La pressupostació no pot anar deslligada de la realitat econòmica, com va succeir durant la crisi del 2008-2009; si cauen els ingressos s’han d’adequar les despeses, no es pot acudir de manera indiscriminada a l’endeutament o generar dèficit i retards injustificats en el pagament a proveïdors i el període mitjà de pagament).

Article 34. Regla de despesa i límit màxim de despesa no financera

1. En l’elaboració dels pressuposts generals de la comunitat autònoma s’ha de tenir en compte la variació màxima de la despesa computable en l’exercici corresponent, d’acord amb la regla de despesa que regula l’article 12 de la Llei orgànica 2/2012.

No constitueixen despesa computable:

  • Els interessos de l’endeutament.
  • Les transferències vinculades al sistema de finançament dels consells insulars.
  • La resta de despeses a què fa referència l’article 12.2. de la Llei orgànica 2/2012, que són «els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per desocupació, la part de la despesa finançada amb fons finalistes procedents de la Unió Europea o d’altres administracions públiques i les transferències a les comunitats autònomes i a les corporacions locals vinculades als sistemes de finançament».

2. Així mateix, abans de dia 1 d’agost de cada any, el Consell de Govern ha d’aprovar el límit màxim de despesa no financera, que s’ha de tenir en compte també en l’elaboració dels pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’exercici següent, d’acord amb l’article 30 de la Llei orgànica 2/2012.