Omet navegació

1.6. CONCEPTE DE CRÉDIT PRESSUPOSTARI

La finalitat del pressupost de despeses és establir una autorització del legislador a l’executiu perquè aquest pugui gastar i en què ho fa.

Aquesta autorització s’expressa a través de la figura del crèdit pressupostari, entesa com la consignació d’una quantia econòmica en els estats del pressupost.

Les autoritzacions per a despeses no són genèriques, es troben condicionades pel compliment d’unes finalitats (principi d’especialitat).

L’article 48 de la Llei de finances estableix que són crèdits pressupostaris cada una de les assignacions individualitzades de despesa que figuren en els pressuposts que es troben a disposició dels centres gestors per cobrir les necessitats per a les quals s’han aprovat.

L’especificació dels crèdits, la determinen les partides pressupostàries que resulten de les diverses classificacions en què s’estructuren els estats pressupostaris.

Amb caràcter general els crèdits pressupostaris es regeixen pel principi d’especialitat qualitativa, quantitativa i temporal.

Article 49. Especialitat qualitativa

Els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual s’han autoritzat per la Llei de pressuposts generals o per les modificacions aprovades de conformitat amb aquesta llei (aquesta finalitat, la reflecteix la classificació funcional).

Article 50. Especialitat quantitativa. Vinculació dels crèdits

  1. Els crèdits que es consignin en els estats de despeses dels pressuposts generals tenen caràcter limitador i vinculant entre si i, en conseqüència, no es poden autoritzar despeses per una quantia superior a l’import d’aquests crèdits.
  2. Els nivells de vinculació dels crèdits de les entitats que integren el sector públic administratiu són els que per a cada any estableix la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

Article 51. Especialitat temporal

  1. Amb càrrec als crèdits consignats en els pressuposts generals només es poden contreure obligacions derivades de les despeses que es facin durant l’any natural de l’exercici pressupostari.
  2. Excepcions al principi d’especialitat temporal::

a) Les que resultin de la liquidació d’endarreriments a favor del personal al servei del sector públic de la comunitat autònoma.

b) Les meritades en exercicis anteriors que vencin en l’exercici en curs (per exemple, part de la paga extra del mes de juny es merita el desembre de l’any anterior).

c) Les meritades i vençudes en exercicis anteriors, quan s’hagin comptabilitzat en el tancament de l’exercici anterior en el compte de creditors per operacions meritades i s’imputin al pressupost corrent abans del darrer dia del mes de febrer. A partir de l’1 de març de l’exercici en curs, caldrà que el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts autoritzi prèviament aquesta imputació al pressupost corrent. En tot cas, correspondrà al Consell de Govern autoritzar prèviament la imputació a l’exercici corrent d’aquestes despeses quan al tancament de l’exercici anterior no s’hagin comptabilitzat en el compte de creditors per operacions meritades. Així mateix, s’ha d’informar al Consell de Govern de la relació d’aquestes despeses que s’hagin comptabilitzat en el compte de creditors per operacions meritades en el tancament de l’exercici anterior.