2.2. Empatia
L'empatia és un dels elements claus en les relacions amb l'entorn, en la comunicació i és la base a practicar per poder millorar en qualsevol habilitat social.
L'empatia consisteix a captar i respondre als sentiments i preocupacions alienes. És la capacitat de percebre com se sent una altra persona. La persona empàtica és capaç de posar-se al lloc d'un altre i és capaç de comunicar-li aquesta compressió.
No es tracta d'acceptar ni d'estar d'acord amb l'altre ni tampoc de ser simpàtic. En l'empatia fem atenció al que sent l'altra persona mentre que en la simpatia podem sentir pena o alegria per l'altra persona, però no ens podem posar al seu lloc ja que estem centrant la nostra atenció en allò que nosaltres sentim. Queda clar que per ser empàtics és necessari identificar els sentiments dels altres, posar-nos al seu lloc i experimentar els sentiments de l'altra persona.
Dins de l'empatia trobem:
• La comprensió dels altres
• El desenvolupament dels altres
• L'orientació cap al servei
• L'aprofitament de la diversitat
• La consciència política
En el moment en què desenvolupem habilitats de comunicació efectives per a la comprensió i valoració de les emocions d'altres és quan la Intel•ligència Emocional passa de:
En la capacitat per al reconeixement de les emocions d'altres, o EMPATIA, són indispensables les habilitats següents:
Autoobertura
Es tracta de no parlar des de l'absolut sinó des de la interpretació que donem a les nostres dades, sent sensibles als sentiments de l'altre i cuidant molt el llenguatge corporal.
Assertivitat
Es refereix a l'habilitat de mantenir els nostres drets, opinions, creences i desitjos, respectant alhora les de l'altre. Aquesta manera de conduir-se contrasta amb l'agressivitat, que no les tindria en compte, o amb la passivitat, que ignora les pròpies.
Escolta activa
L'èmfasi està posat en desactivar els nostres filtres de recepció en sintetitzar les declaracions de l'altre, utilitzar frases de dinamització, oferir senyals que som conscients dels sentiments de l'altre i utilitzar apropiadament els senyals no verbals de què disposem.
Crítica constructiva
Es prova de fer de la crítica una cosa productiva, preparant-nos per espavilar-nos constructivament durant la situació, analitzant i valorant posteriorment el positiu de la mateixa.