2.3. Escolta activa

Les nostres destreses comunicatives són un dels màxims exponents de les nostres habilitats relacionals. L'habilitat per escoltar correctament (amb predisposició, amb atenció i amb interès d'ajudar el nostre interlocutor) és un dels comportaments més difícils de trobar i una de les capacitats ben desenvolupades en aquells competents en habilitats socials.

La capacitat d'escolta és un element essencial del procés de comunicació i, per tant, de l'atenció dels usuaris. Per considerar-se traçut socialment i un bon comunicador, s'ha de dominar el que denominem l'escolta activa.

Aquesta capacitat d'escolta es refereix, bàsicament, al grau en què els usuaris perceben que som capaços de posar-nos al seu lloc, que comprenem el que ens estan exposant i que sabem com se senten.

A més, resulta molt útil i eficaç mantenir una actitud d'escolta «activa», és a dir, demostrar l'usuari que li hem entès perfectament, que ens hem assabentat bé del seu problema. És molt útil, sobretot en aquelles situacions en les que cal dir NO, en les que no es pot accedir a una petició. En aquests casos, l'escolta activa minimitza les possibles reaccions negatives de l'usuari.

Aprendre a escoltar permet saber què dir i com fer-ho, perquè ha escoltat prou bé com per saber què pot influir i com en la persona que té davant.