Omet navegació

6.4. TERMINIS

Una altra especialitat que preveu el Decret legislatiu 2/2005 (i la LGS) és la referida al termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment de reintegrament.

L’article 44.5, tercer paràgraf, del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, disposa que el termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment de reintegrament és de 12 mesos.

Una vegada transcorregut aquest termini, es produirà la caducitat en els termes que preveu l’article 25 de la Llei 39/2015 (procediment administratiu comú).

Pel que fa a aquesta matèria, la Llei general de subvencions indica que si transcorre el termini per resoldre i no s’ha notificat resolució expressa, es produirà la caducitat del procediment, sense perjudici de continuar les actuacions fins que acabin i sense que es consideri interrompuda la prescripció per les actuacions dutes a terme fins a l’acabament del termini esmentat.

En relació amb aquesta qüestió, hem de recordar que la caducitat, el significat de la qual cal diferenciar de la prescripció, constitueix una forma anormal d’acabament del procediment, perquè ha transcorregut el termini màxim previst legalment per tramitar-lo.

Per contra, la prescripció de drets comporta la pèrdua o l’extinció d’aquests perquè el seu titular no ha actuat (no-iniciació) durant el temps que preveu la Llei.

Així doncs, la iniciació del procediment produeix un primer efecte en la relació jurídica subvencional, que és la interrupció del termini de prescripció (article 39.3 a de la Llei general de subvencions).

Aquesta interrupció es mantindrà durant el termini de dotze mesos previst per a la tramitació, o el superior per alguna de les causes de suspensió o ampliació previstes legalment.

Si transcorren els terminis anteriors sense que l’Administració resolgui, en els procediments susceptibles de produir efectes desfavorables, es produeix la caducitat, que d’acord amb la legislació comuna (article 25 de la Llei de procediment comú – Llei 39/2015) comporta l’arxivament de les actuacions i l’acumulació del temps de tramitació amb el que havia transcorregut abans de la iniciació del procediment als efectes de prescripció.

Per contra, en la regulació de la Llei general de subvencions només s’originarà el segon dels efectes, perquè en lloc d’ordenar l’arxivament de les actuacions, aquesta llei ordena continuar-les fins que s’acabin. La caducitat del procediment, en conseqüència, deixarà incòlume tant el dret de l’Administració al reintegrament com l’acció per exigir-lo.

En realitat, l’únic efecte de la caducitat, favorable a l’interessat, serà considerar que el termini de prescripció no ha estat interromput per les actuacions administratives. Per tant, si sumant el procediment de tramitació del procediment caducat al termini de prescripció transcorregut fins que aquest s’inicià s’han superat els quatre anys, el dret s’haurà de considerar prescrit.

En conseqüència, si s’ha incorregut en caducitat, és necessari iniciar un nou procediment per al reintegrament, en tant que el dret no hagi prescrit.

Ara bé, en aquest darrer supòsit la conducta omissiva pot ser constitutiva de responsabilitat comptable del funcionari, contra el qual l’Administració hauria d’iniciar la corresponent acció per rescabalar el perjudici causat als cabals públics per la prescripció (article 15.4 de la Llei general pressupostària).