Al llarg dels mòduls precedents, hem anat veient diferents solucions al sexisme lingüístic en els texts i documents de l’Administració. Com s’ha pogut comprovar, en relació amb la utilització d’un estil de llengua neutre i inclusiu, posar límit entre allò que és recomanable en el moment d’escriure un text i el que no ho és sovint és més complicat del que pot semblar en un principi.
Hem de saber triar quines paraules i estructures s’adapten millor a cada àmbit o situació concrets: l’opció escollida, a més de correcta, també ha de ser adequada.
Amb l’objectiu de facilitar aquesta tasca, en el mòdul 4 definirem dues parelles de conceptes —a la vegada diferents i relacionats— que podem aplicar a la qüestió del llenguatge igualitari i que ens ajudaran a decantar-nos per una opció o una altra a l’hora de redactar. Ens referim als conceptes d’adequat o inadequat, correcte o incorrecte.
-
Adequat: és un enunciat idoni tant pel registre com per la situació comunicativa en què té lloc.
-
Inadequat: el contrari, és un enunciat que no s’adapta prou ni al registre ni a la situació comunicativa en què té lloc, tot i que pot ser gramaticalment correcte; per exemple, pot arribar a ser tan inadequat usar paraules col·loquials o vulgars en texts formals com emprar termes cultes o literaris en els àmbits informals.
-
Correcte: és un enunciat que s’emet d’acord amb les normes gramaticals, és a dir, que «respecta» el diccionari i la gramàtica de la llengua.
-
Incorrecte: el contrari, és un enunciat que se separa de les normes gramaticals; per exemple, inclou paraules que no trobam en el diccionari normatiu, el subjecte no concorda amb el verb, fa servir estructures o paraules que són calcades a les d’una altra llengua, etc.