Des del primer mòdul hem volgut insistir en el fet que hi ha opcions correctes lingüísticament i que de cap manera es poden qualificar d’agramaticals, però que en determinats texts de l’Administració poden ser inadequades.
Fer servir el masculí genèric en els texts i documents de l’Administració serà adequat o inadequat segons el context en què hagi d‘aparèixer.
Relacionat amb l’anterior, hem insistit unes quantes vegades —perquè pensam que és la clau de volta de tot— que, en el moment de redactar, s’han de valorar tant el tipus de text que hem d’escriure com si, respecte a aquest text, hi ha de ser predominant el principi d’oportunitat o el de claredat i precisió.
En aquest sentit, podem concloure que el dilema ve representat, sobretot, per la utilització de les formes del masculí genèric, que, sens dubte, són correctes, però seran una opció més adequada o inadequada en funció del tipus de text i el contingut que aquest presenta.
De vegades, i especialment si el genèric s’empra per sistema en contexts tradicionalment masculins, fer-lo servir implica ocultar les dones que hi són presents. Seria el cas de la nota de premsa sobre una cursa que comentàvem al final del mòdul 3. Tal com estava redactada inicialment, era impossible saber si hi participaven dones o no, quan, de fet, sí que era una cursa tant per a homes com per a dones. Per tant, la informació inicial que transmetia el text era poc clara i, en aquest cas, arribam a la conclusió que utilitzar sistemàticament el masculí genèric seria inadequat.
En canvi, en altres situacions —texts de marcat caràcter juridicoadministratiu—, el masculí genèric sovint és la millor opció de totes les possibles, perquè no utilitzar-lo implicaria entrar en conflicte amb els principis de claredat, precisió i concisió que han de caracteritzar el llenguatge administratiu.
Per exemple, si substituïm alguns masculins genèrics com els treballadors per les persones treballadores, es pot produir un canvi de significat, perquè en el segon cas sembla que ens referim a persones ‘feineres’. Conseqüentment, en situacions com aquestes, si no trobam altres alternatives, el més adequat serà mantenir el masculí genèric.
Com hem vist en el mòdul 1 quan parlàvem de les publicacions en l’àmbit catalanoparlant sobre llenguatge igualitari, el Grup d’Estudi de les Llengües Amenaçades (GELA) va propiciar l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua, amb l’objectiu de revisar els criteris lingüístics respecte a la qüestió del gènere i consensuar-ne l’aplicació.
Aquest Acord, que data del 2010, exposa els principals punts de conflicte entorn del llenguatge igualitari, aspectes, tots ells, que hem anat analitzant al llarg dels mòduls anteriors:
-
La confusió entre els conceptes de gènere i sexe com a origen de la problemàtica.
-
El masculí com a gènere no marcat.
-
La necessitat de fer visible la dona en els texts de l’Administració.
-
L’equilibri imprescindible entre la presència de formes lingüístiques que visibilitzen la dona en els texts, la naturalitat expressiva i el respecte a la gramàtica.
|
Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica. Segon. Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa referència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere que correspon. (Acord sobre l’ús no sexista de la llengua) |
En els usos lingüístics, és clar que hi ha casos que són inqüestionablement inadequats i, fins i tot, discriminatoris, com per exemple emprar el terme senyoreta en lloc de senyora o fer servir la paraula home per referir-se a ambdós gèneres (és més adequat dir persona).
Atribuir qualitats diferents a les persones segons si tenen la condició d’home o de dona, o estereotipar professions i oficis en funció del sexe, provoca sexisme semàntic, que és lingüísticament inadequat, asimètric i discriminatori.
També és sempre inadequat el sexisme semàntic, que ja hem explicat en el mòdul 2 i que es produeix quan s’assigna un paper diferent a homes i dones segons el sexe, la qual cosa comporta una asimetria de tracte i, en definitiva, un ús discriminatori per a un dels dos sexes (normalment, el femení).
Com sabem, un tipus d’asimetria molt freqüent és atribuir qualitats diferents depenent de si es parla d’homes o de dones. En aquest sentit, sovint als homes se’ls qualifica segons les seves capacitats intel·lectuals, i a les dones, per l’estètica. Igualment asimètric és identificar determinades professions i oficis amb les dones i d’altres amb els homes («perquè sempre ha estat així»), en lloc de tractar la qüestió amb igualtat de condicions.
|
Els directius de les principals companyies del país han viatjat acompanyats de les seves elegants esposes. [Ús inadequat, si més no, perquè sobra l’adjectiu. Tampoc no podem pressuposar, en qualsevol situació, el sexe masculí de qui realitza l’acció.] |
|
La comitiva formada per empresaris i polítics ha visitat les instal·lacions des d’on les telefonistes contacten amb els clients. [Ús inadequat si es dona per fet el sexe de les persones implicades.] |
Així mateix, hem constatat que hi ha altres usos inadequats relacionats amb el llenguatge igualitari, com ara fer servir les barres inclinades a l’interior de text o en documents que no siguin formularis, o fer concordar en masculí i també en femení l’adjectiu referit a un nom desdoblat, quan sabem que, en aquest cas, la forma masculina engloba els dos gèneres.
|
Inadequat |
Adequat |
|
El tribunal ha designat els secretaris i secretàries encarregats i encarregades d’estendre les actes de les sessions. |
El tribunal ha designat els secretaris i secretàries encarregats d’estendre les actes de les sessions. |
Per acabar, a tall de recordatori i per coherència amb els criteris exposats al llarg d’aquest material, cal tenir present que consideram com a inadequat qualsevol ús relacionat amb les dobles formes, els noms col·lectius o el masculí genèric (singular o plural) que no s’ajusti als criteris generals de redacció que hem anat explicant en els diferents mòduls.