En els mòduls anteriors hem constatat que, per tal d’utilitzar les formes del llenguatge igualitari, no podem aplicar mecànicament les mateixes solucions en els diferents tipus de texts i documents, i que, concretament, les especificitats de les disposicions normatives fan aconsellable a vegades l’adopció del masculí genèric en aplicació del principi de claredat i precisió, sigui per l’extensió d’aquests texts o per les implicacions jurídiques que tenen.
No obstant això, altres vegades, en aquests mateixos texts o en els de caràcter més general o divulgatiu, constatam que és oportú reflectir-hi el principi d’oportunitat representat per l’ús de les formes neutres i igualitàries.
En qualsevol cas, és inadmissible el sexisme semàntic de què hem parlat tant en el capítol anterior com en el mòdul 2, i, en aquest aspecte, hem d’anar especialment alerta a ser coherents en l’adopció d’una forma o altra per no crear asimetries ni ambigüitats de significat.
Així, si en un text normatiu s’alterna l’ús del masculí genèric amb la doble denominació per designar un mateix col·lectiu (per exemple, els treballadors en alguns articles i els treballadors i les treballadores en d’altres), en realitat es crea més indefensió per a les dones que si s’hagués optat pel masculí genèric en tot el text, perquè amb l’alternança es pot entendre que el masculí, en contraposició amb la forma doble, s’utilitza en un sentit exclusiu, per fer referència només als homes. Contràriament, l’ús coherent del masculí genèric en plural per fer referència a un col·lectiu s’interpretaria com a inclusiu (sobre aquesta qüestió, vegeu l’apartat «Masculí plural “englobador”» del mòdul 2 i, també, l’exemple de text ambigu del mòdul 3).
Per aquest motiu, s’ha de revisar el llenguatge dels projectes normatius detingudament abans d’aprovar-los. I, en això, tant si és amb la finalitat de fer-ne l’informe d’impacte de gènere corresponent com si és per comprovar l’adequació d’un text que hàgim redactat, podem distingir dues grans fases: d’una banda, l’anàlisi de la norma; i, de l’altra, l’elaboració, si escau, de propostes concretes de modificació de la redacció.
A) Anàlisi lingüística de la norma
Per començar, una lectura detinguda i analítica del text sotmès a revisió determinarà si el llenguatge que s’hi utilitza és d’estil igualitari o no.
En els informes d’impacte de gènere s’identifiquen els usos sexistes que pugui presentar el llenguatge d’una disposició normativa.
Aquesta fase té dos objectius principals:
-
Detectar si hi ha usos sexistes i discriminatoris en el text de la norma.
-
Detectar si hi ha ambigüitats que perjudiquin el principi de claredat i precisió.
En el primer cas, es tracta d’identificar expressions en què, pels motius que ja coneixem (androcentrisme, sexisme semàntic o inaplicació del principi d’oportunitat), no es tracten igualment dones i homes des del punt de vista lingüístic.
En el segon cas, es tracta de localitzar incoherències generadores d’ambigüitats com la que hem esmentat anteriorment entre la forma els treballadors alternant en el mateix text amb la construcció els treballadors i les treballadores, així com usos del masculí genèric —especialment en singular— en què no quedi clar si es fa referència només a homes, o bé a homes i dones conjuntament.
A més, en aquest mateix moment de l’anàlisi, es determina si el masculí genèric s’utilitza en detriment d’altres formes més neutres i ja acceptades àmpliament (per exemple, l’interessat en lloc de la persona interessada, forma ja consolidada), de manera que s’invisibilitza innecessàriament la dona.
L’ocultació del gènere femení s’evidencia especialment, per una relació de causa-efecte, en àmbits en què la presència minoritària del col·lectiu femení és un fet no ja lingüístic, sinó real, com pugui ser el món de l’esport. Per exemple, en una norma que regula l’activitat esportiva és pertinent recomanar una redacció com la següent:
|
Les jugadores i els jugadors federats tenen dret a cobertura mèdica de la mútua d’esportistes en cas de lesió durant la pràctica esportiva. |
Així s’eviten possibles interpretacions restrictives en cas que la frase anterior s’hagués redactat d’aquesta altra manera:
|
Els jugadors federats tenen dret a cobertura mèdica de la mútua d’esportistes en cas de lesió durant la pràctica esportiva. [Només «ells» tenen aquest dret?] |
En definitiva, no hem d’oblidar que un dels objectius del llenguatge administratiu i, especialment, de les disposicions normatives és garantir que tothom n’entén el significat i que no es plantegen dubtes quant a la interpretació dels texts.
B) Proposta de modificació de la redacció
Perquè el llenguatge d’un text normatiu no sigui discriminatori per qüestió de gènere, en primer lloc, i d’acord amb els criteris lingüístics que s’han exposat al llarg d’aquest material, cal substituir els usos clarament sexistes o androcèntrics que s’hi hagin detectat per expressions inclusives, genèriques o neutres.
En els informes d’impacte de gènere es recomana substituir els usos sexistes detectats per formes inclusives, genèriques o neutres.
D’altra banda, per evitar el masculí genèric en els casos que sigui ambigu o restrictiu i fer visible el gènere femení, ja sabem que dins un text no és adequat l’ús de les barres, però utilitzar-hi únicament formes dobles, encara que sigui de manera coherent, no és una tasca fàcil. Igualment, hem conclòs que altres recursos possibles de què disposam per a l’evitació, d’una banda, i la visibilització, de l’altra, són les formes genèriques, els termes col·lectius, i les perífrasis o construccions despersonalitzades, fórmules que hem resseguit durant els mòduls 2 i 3 del material.
De fet, alguns d’aquests termes ja estan molt consolidats i no utilitzar-los es pot interpretar com a discriminatori, especialment en singular, però també en alguna construcció en plural:
|
Masculí genèric |
Llenguatge igualitari |
|
l’interessat |
la persona interessada |
|
el beneficiari |
la persona beneficiària |
|
el sol·licitant |
la persona sol·licitant |
|
el demandant |
la part demandant |
|
els funcionaris |
el personal funcionari |
|
els empleats públics |
el personal empleat públic |
|
els tècnics |
el personal tècnic |
No obstant això, atès que es tracta de disposicions normatives i que, per tant, tenen conseqüències legals, partint del respecte al principi de claredat i concisió, s’ha d’anar en compte sempre que les alternatives que es proposin al masculí genèric no suposin un canvi de significat o obrin la porta a interpretacions no volgudes, com en el cas que hem vist en l’apartat «Usos correctes, però inadequats» d’aquest mòdul 4 (recordem, la construcció persones treballadores pot voler dir ‘que treballen molt’; persones consumidores es pot interpretar en el sentit de ‘consumistes’, etc.).
Així mateix, tampoc no es pot canviar sempre i sistemàticament el nom d’un càrrec pel de l’òrgan corresponent, perquè són figures jurídiques diferents: el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball ha de dictar una resolució no és equivalent a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball ha de dictar una resolució. Igualment, si s’opta per perífrasis del tipus la persona competent en matèria de turisme o la persona titular de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, cal tenir present que hi ha un canvi de sentit jurídic, perquè no és el mateix el càrrec que la persona que l’ocupa.
S’ha de tenir present el respecte al principi de claredat i precisió a l’hora de proposar el canvi de les formes en masculí genèric per noms neutres, genèrics o col·lectius.
En aquesta línia, el Consell Consultiu de les Illes Balears considera en diversos dictàmens que, per als càrrecs dels òrgans administratius, s’han d’utilitzar les denominacions concretes vigents en el moment d’aprovar-se la norma i, per tant, amb el gènere corresponent a la persona que ocupa el càrrec en aquell període de temps, i no formes genèriques.
Respecte a l’estil de redacció segons els principis del llenguatge igualitari, també s’ha de prendre en consideració que adoptar una proposta determinada pot comportar altres modificacions lingüístiques en el text, com ara contraccions, apostrofacions o canvis en la concordança.
A aquest efecte, i de manera conseqüent, en els informes d’impacte de gènere s’hi podria advertir que la recomanació de canviar la forma els tècnics per el personal tècnic, a tall d’exemple, implica així mateix haver de modificar els verbs i els adjectius que concordin amb aquest sintagma, que passarien de tenir nombre plural a tenir-lo en singular.
|
Masculí genèric |
Llenguatge igualitari |
|
Els tècnics habilitats per dur a terme controls de les instal·lacions juvenils del consell insular competent per raó del territori poden visitar les instal·lacions amb l’objectiu de comprovar la qualitat del servei prestat. |
El personal tècnic habilitat per dur a terme controls de les instal·lacions juvenils del consell insular competent per raó del territori pot visitar les instal·lacions amb l’objectiu de comprovar la qualitat del servei prestat. |
En casos com aquest, doncs, el tipus de recomanació que hi ha en l’exemple d’informe d’impacte de gènere reproduït abans podria tenir la redacció següent:
|
Finalment, cal indicar que és fonamental per aconseguir propostes lingüísticament equilibrades quant a l’ús del llenguatge igualitari considerar el text que s’analitza com un tot amb sentit homogeni. Per tant, s’ha de valorar el lligam existent entre els diferents fragments que es pretenen esmenar, perquè si es fa servir el mateix recurs lingüístic per a casos diversos sense tenir en compte el conjunt pot ser que la redacció del text resulti forçada, poc clara i poc genuïna.
Així, una possible proposta en un informe d’impacte de gènere que afirmàs el següent:
|
Entraria en contradicció (la proposta) amb els principis de claredat i concisió que caracteritzen el llenguatge administratiu.
En definitiva, doncs, a l’hora de fer recomanacions de modificació del llenguatge d’una disposició normativa, és pertinent també valorar com quedaria el text final amb tots els canvis suggerits, i no limitar-se només a fer una proposta de substitucions aïllades sense tenir en compte tots els contexts en què apareix cada fragment esmentat.
Així mateix, especialment en cas de dubtes i dificultats, es pot recórrer als serveis d’assessorament lingüístic de què disposen les administracions per garantir que les solucions plantejades per a la redacció de la norma, a més d’igualitàries, siguin correctes gramaticalment i adequades a la finalitat del text.