1. Informes d'impacte de gènere

En l’apartat referent al marc autonòmic del mòdul 1 hem vist que, d’acord amb la Llei 5/2000, de 20 d’abril, de l’Institut Balear de la Dona, una de les funcions d’aquest ens és fer informes sobre les disposicions normatives que elaborin les diferents administracions de les Illes Balears.

L’Institut Balear de la Dona és l’encarregat d’elaborar els informes d’impacte de gènere en què s’analitza el llenguatge de tots els projectes normatius en tramitació.

Més concretament, i en el mateix sentit suara expressat, l’article 5 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, titulat «Perspectiva de gènere i avaluació de l’impacte de gènere», estableix que, en el procediment d’elaboració de les lleis i les disposicions de caràcter general dictades per les administracions públiques de les Illes Balears, s’hi ha d’incorporar «un informe d’avaluació d’impacte de gènere, que tindrà per objecte, com a mínim, l’estimació de l’impacte potencial del projecte normatiu en la situació de les dones i dels homes com a col·lectiu, i també l’anàlisi de les repercussions positives o adverses, en matèria d’igualtat, de l’activitat projectada».

En el mateix article esmentat de la Llei 11/2016 s’hi especifica que, a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’Institut Balear de la Dona (IBD) és l’encarregat d’aprovar les directrius que contenguin les pautes que s’han de seguir per dur a terme l’informe d’avaluació d’impacte de gènere.

Així, durant la tramitació de projectes normatius (ordres, decrets, lleis, estatuts, bases, reglaments, etc.) elaborats per les administracions, és necessari que l’IBD emeti un informe en què, d’una banda, s’analitza el llenguatge emprat en la proposta de norma, i, de l’altra, es revisa el contingut per determinar si pot comportar alguna desigualtat per qüestió de sexe.

Per la part que aquí ens interessa, els informes d’impacte de gènere contenen, doncs, un apartat dedicat a assenyalar si el llenguatge de la disposició normativa en qüestió és igualitari o, contràriament, presenta usos sexistes o discriminatoris. En aquest segon cas, es fan recomanacions per incorporar a la norma formes femenines o, si més no, neutres quant a l’expressió del gènere; igualment, en els informes hi pot haver qualsevol altra indicació que afecti la visibilització de les dones en el llenguatge.

Vegem, a continuació, un exemple d’informe d’impacte de gènere en el qual s’han detectat mancances i deficiències quant a l’ús del llenguatge igualitari; la majoria d’elles fan referència a aspectes concrets de la redacció, però la darrera tracta d’un aspecte general del text sotmès a revisió.

Informe sobre l’impacte de gènere del Projecte de decret pel qual s’aprova el plec de condicions de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa / Aceite de Ibiza i se’n regula el Consell Regulador [...] 1. Revisió del llenguatge Pel que fa a la utilització del llenguatge, d’acord amb les indicacions de les resolucions 14.1 de 1987 i 109 de 1989 de la UNESCO; la Recomanació núm. R (90) 4 de 1990 del Consell d’Europa; la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (article 14.11, sobre la implantació d’un llenguatge no sexista a l’àmbit administratiu com a criteri d’actuació general dels poders públics), i la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes (que en l’article 3, lletra m, estableix com a principi general «L’adopció de les mesures necessàries per fer un ús no sexista del llenguatge i, en tot cas, per evitar la invisibilitat de les dones per mitjà del llenguatge»), s’han detectat en el text alguns casos de discriminació implícita que s’haurien de modificar mitjançant un genèric que inclogui els dos sexes, la inclusió de la forma femenina o un altre recurs. Per tant, es fan les recomanacions següents: Es recomana substituir «dos vocals tècnics» per «dos vocals entre el personal tècnic». Es recomana substituir «els vocals» per «els vocals i les vocals». Es recomana substituir «un suplent» per «un suplent o una suplent». Es recomana substituir «el president» per «el president o presidenta», «la Presidència» o «la persona titular de la Presidència». Es recomana substituir «el conseller» per «el conseller o consellera» o «la Conselleria». Es recomana substituir «el vicepresident» per «el vicepresident o vicepresidenta» o «la Vicepresidència». Es recomana substituir «el secretari» per «el secretari o secretària» o «la Secretaria». Es recomana substituir «els inscrits» per «les persones i entitats inscrites » o «les persones físiques o jurídiques inscrites». En la disposició addicional segona s’estableix que «en aquest Decret s’hi utilitza la forma no marcada quant al gènere, que coincideix formalment amb la masculina, en totes les referències a òrgans, càrrecs i funcions, de manera que s’han d’entendre referides al masculí o al femení segons la identitat de gènere de la persona titular de qui es tracti». Es considera que aquesta clàusula és incorrecta, que invisibilitza les dones i que és contrària a la normativa actual que recull la importància d’un ús no sexista del llenguatge; per tant, s’hauria d’eliminar de la redacció definitiva.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que, dins l’Administració, els informes d’impacte de gènere són prescriptius (s’han de demanar necessàriament), però no vinculants (no determinen la decisió). D’aquesta manera, tot i que no es pot aprovar cap disposició normativa sense que se n’hagi fet l’informe d’impacte de gènere corresponent, no és obligatori aplicar les propostes que conté, les quals, així, s’entenen com a recomanacions de millora del projecte de norma.

Finalment, per tant, la decisió d’adoptar o no aquestes recomanacions queda a criteri de l’Administració que hagi promogut la norma.