Entre els usos que són clarament sexistes i que, al mateix temps, poden ser qualificats com a incorrectes, hi ha emprar el masculí per referir-nos a la professió, el càrrec, la titulació, etc., d’una dona si existeix una forma femenina per fer-ho —cosa que ocorre en una majoria de casos, com s’ha indicat en aquest material.
|
*Maria Moll, advocat |
Històricament, desajusts com els descrits s’han esdevingut amb professions que designen posicions de prestigi en la societat. Fins i tot, alguna vegada s’ha arribat a distingir, per exemple, entre la secretària Marta Fernández, si era una persona del cos administratiu, i la *secretari Marta Fernández, si es tractava de la secretària general d’una conselleria.
I, a l’inrevés, també es considera sexista i incorrecte fer referència a col·lectius professionals només en femení —perquè tradicionalment només les dones feien aquesta feina—, quan actualment la fan tant homes com dones. Així, sovint s’ha parlat (i encara es parla) de les infermeres, les netejadores, les administratives, les telefonistes, etc., per esmentar uns col·lectius que també estan integrats per homes.
Per entendre com d’antinaturals i, a més a més, incorrectes resulten les formes no adaptades al sexe del destinatari o referent, podem fer l’exercici d’escriure en femení la titulació o el càrrec corresponent a un home i comprovar-ne el resultat, encara que s’ha de reconèixer que es tracta d’una situació que en la realitat és del tot improbable:
|
*Carles Pons, infermera |
En definitiva, amb els recursos lingüístics i normatius de què disposam avui en dia en matèria d’igualtat de gènere i amb el grau de conscienciació que ha anat adquirint la població general respecte d’això, no resulta admissible mantenir un estil de redacció que no respecti l’equilibri i la neutralitat en el sentit exposat.
Entre els usos incorrectes, igualment s’hi inclou el que podríem denominar ultrafeminitzacions. Consisteix a introduir canvis en els termes per «feminitzar-los» erròniament afegint-hi terminacions femenines, quan en realitat es tracta de formes invariables. És el cas, per exemple, d’escriure la *conserja en lloc de la conserge, o la *vigilanta per la vigilant, quan són paraules d’una sola terminació. O, com dèiem en el mòdul 2, parlar de famílies *monomarentals per famílies monoparentals femenines.