Per definir aquest signe, convé reparar en el seu nom i en la seva grafia. Així doncs, el punt i coma, en si mateix, aplega característiques pròpies dels dos signes que el conformen i, consegüentment, serveix per indicar una pausa intermèdia entre la breu, que representa la coma, i la llarga, que representa el punt.
En clau de sol
Un cop que ja tenim interioritzada la durada que presenten els dos extrems de la pausa (la breu i la llarga), i situats en el context de la redacció, és útil pensar ara que el punt i coma marca una interrupció més llarga que la de la coma, però més curta que la del punt? Segurament sí i, a més, aquesta és la veritat científica, però en la secció següent intentarem concretar-ho més.
Sonen tambors, a un toc
Tenint en compte la nostra pretensió de saber manejar a la pràctica els signes de puntuació i que tota frase té el seu ritme, quant a la durada de la pausa del punt i coma podem ser més atrevits i assegurar que s’aproxima més a la del punt i no tant a la de la coma. De totes maneres, més endavant encara tornarem a insistir en aquest detall, clau per entendre el signe en qüestió.
Per acabar, no hem d’oblidar que, tant si escrivim a mà com sobre teclat, el punt i coma s’escriu enganxat a la paraula precedent sense espais; en canvi, després del signe hi ha d’haver un espai.