4.2.3. El gall estrident: usos incorrectes dels dos punts

Ens trobam una altra vegada davant uns usos que distorsionen el flux natural del discurs i l’interrompen de mala manera. De fet, ens referirem a dues situacions: en una, hi ha d’haver pausa, però no la que marquen els dos punts, per ser redundants; en l’altre, senzillament no hi ha d’haver cap pausa.

Dit amb més detall, no escriurem dos punts:

A) Quan són redundants

Amb això volem dir que no posarem dos punts quan ja s’han escrit abans en el mateix text o fragment. Es tracta de casos en què s’ha de marcar una pausa, però hem de cercar una alternativa als dos punts, perquè fa poc que ja han estat usats. Així, unes vegades hi escaurà la coma; d’altres, el punt i coma o el punt. I triarem un signe o un altre segons el context i els usos que millor s’hi avenguin. En aquest sentit, recordem que en parlar del punt i coma ja hem manifestat que a vegades pot ser intercanviable pels dos punts, per exemple.

És habitual cometre l’error suara comentat en el cas d’enumeracions que presenten una frase introductòria (per exemple, següent ...) que ja acaba en dos punts.

B) Quan són superflus

El cas contrari... Simplement volem dir una cosa tan bàsica com que no hem d’escriure dos punts a la frase si no compleixen cap de les funcions anunciadores que li hem atribuït en l’apartat anterior, perquè si els posàssim romprien bruscament el ritme del discurs. És tan elemental com dir que no existeix l’element anticipat, sinó un complement que no pot separar-se del verb del qual depèn mitjançant cap signe, atès que, com sabem, hi ha d’haver continuïtat entre el verb i els seus complements.

Dos, un... tallam, tallam!

En el document que t’adjuntam pots consultar tota la informació sobre els canvis més importants en la nostra política de qualitat del servei. Tanmateix, de manera resumida, consisteixen en el següent:

Més claredat: com que es tracta de documents legals, hem intentat que els termes siguin clars i entenedors.
Més transparència i comunicació: hem afegit enllaços útils perquè coneguis millor les condicions per navegar per Internet.

Els dos punts apareixen per segona i tercera vegada en fragments diferents, però resulta que partim d’un paràgraf inicial que ja acaba amb aquest signe. Per tant, resulta abusiu que l’especificació de la «política de qualitat» —que consisteix en «més claredat» i «més transparència i comunicació»— torni a iniciar-se amb els mateixos signes. A fi de no repetir-los, convé cercar alternatives a aquesta redacció i cloure amb punt, per exemple, el paràgraf que conté la idea que volem especificar:

En el document que t’adjuntam pots consultar tota la informació sobre els canvis més importants en la nostra política de qualitat del servei. Tanmateix, de manera resumida, a continuació t’explicam en què consisteixen.

Més claredat: [...]
Més transparència i comunicació: […]

Dos, un... tallam, tallam!

2A)

Per als tallers de cuina, recordau que els nins i les nines han de dur a classe: un pedaç de cuina i un davantal (les dues peces amb el nom i llinatges de l’infant), així com una goma o passador per fermar els cabells, o una gorra de cuiner.

2B)

Malgrat que la productivitat de l’empresa ha millorat molt aquests darrers anys, actualment es marquen com a reptes de futur en matèria de personal: l’ampliació de la plantilla i l’actualització permanent en formació: presencial i en línia, mitjançant l’organització d’activitats de contingut divers, com per exemple: gestió del temps i de reunions, prevenció de riscs laborals, tècniques de màrqueting...

Què ressaltam? (2A)

Els dos punts que apareixen en l’exemple 2A són incorrectes perquè separen bruscament la perífrasi verbal («han de dur») dels seus complements directes coordinats («un pedaç de cuina i un davantal»). Es tracta d’una frase en què no hi ha cap element anticipat que hagi de ser especificat. Diferent seria si la frase es reconvertís així:

Per als tallers de cuina, recordau que els nins i les nines han de dur a classe les peces següents: un pedaç de cuina i un davantal, una goma o passador per fermar els cabells, o una gorra de cuiner.

Ara sí que s’anuncia una paraula («peces») que després dels dos punts és exemplificada i que, a més, va acompanyada d’una forma lingüística que se sol escriure juntament amb els dos punts: la paraula «següents».

Què ressaltam? (2B)

En aquest exemple, en primer lloc, tornam a trobar el cas de dos punts mal emprats perquè interrompen el ritme natural del discurs (no es poden escriure dos punts entre la forma verbal «es marquen» i el subjecte coordinat «l’ampliació de la plantilla i l’actualització permanent»); i, en segon lloc, veim un doble ús del signe dels dos punts dins la mateixa seqüència. Consegüentment, de nou és necessari cercar una redacció alternativa que no modifiqui el sentit del text. Si recordam les funcions dels dos punts, no és difícil obtenir un resultat més adequat, d’acord amb els principis de la bona redacció:

Malgrat que la productivitat de l’empresa ha millorat molt aquests darrers anys, actualment es marquen com a reptes de futur en matèria de personal l’ampliació de la plantilla i l’actualització permanent en formació, tant presencial com en línia, mitjançant l’organització d’activitats de contingut divers, com per exemple: gestió del temps i de reunions, prevenció de riscs laborals, tècniques de màrqueting...

C) En l’estil indirecte

Òbviament, si les paraules o els pensaments d’un personatge apareixen formant part del text general, sense cap canvi de to, els dos punts no hi tenen cabuda, perquè s’ha fet una reproducció indirecta.

Dos, un... tallam, tallam!

1A)

La nova coordinadora del Club Marítim Llevant ha afirmat amb rotunditat que: els socis de l’entitat confien plenament en les decisions que prengui la nova junta directiva.

1B)

Aina Romaguera: «Els socis del club marítim confien en les decisions que prengui la nova junta directiva»

2A)

N ’Eulària es va enfadar molt aquell dia i va explotar contra l’actitud del seu amic. Finalment, li va exclamar amb enuig que : aquell seria el darrer cop que l’enganyaria.

2B)

T’ho dic clar i t’ho repetesc un altre pic: no em tornaràs a enganyar!

Què ressaltam? (1A, 1B)

No hi ha cap dificultat per concloure que la puntuació natural de la frase 1A (estil indirecte) és aquesta:

La nova coordinadora del Club Marítim Llevant ha afirmat amb rotunditat que els socis de l’entitat confien plenament en les decisions que prengui la nova junta directiva .

Observem, ara, la diferència entre el fragment 1A, caracteritzat perquè manté el mateix to neutre de principi a fi, i el seu equivalent en estil directe, l’exemple 1B, que ja hem fet servir en la secció «Un, dos... provant, provant!».

Si els comparam, veim que la funció que desenvolupen les marques tipogràfiques pròpies de l’estil directe (els dos punts introductoris i les cometes), en l’indirecte són exercides per unes marques lingüístiques igualment definitòries, com són l’ús dels verbs anomenats dicendi («dir», «afirmar», «exclamar»...) i la conjunció que per introduir l’oració subordinada.

Què ressaltam? (2A, 2B)

Tenim clar que l’exemple 2A s’ha de puntuar de la manera següent:

N’Eulària es va enfadar molt aquell dia i va explotar contra l’actitud del seu amic. Finalment, li va exclamar amb enuig que aquell seria el darrer cop que l’enganyaria.

Hi ha un canvi radical de to i de nivell d’expressivitat entre l’estil indirecte que presenta el fragment 2A i el directe de l’exemple 2B, accentuat en aquest darrer cas per l’existència de dos punts que afegeixen encara més intensitat a la intervenció del personatge. Una prova d’això és l’aparició del signe d’exclamació.

En canvi, en el fragment 2A hi ha bastanta més prosa fins que s’arriba al bessó de l’assumpte, que no és altre que l’expressió de l’enuig del personatge.