Com si d'un efecte sumatori es tractàs, acabam aquesta sèrie de signes formats a partir del punt amb... els tres punts suspensius! Precisament, aquest detall és definitiu per escriure bé el signe, atès que, des d'un punt de vista numèric, sempre consta de tres punts, ni més, ni menys.
En clau de sol
Lògicament, els punts suspensius marquen una pausa llarga en el discurs, però també tenen un efecte claríssim en l’entonació, amb la qual hem de reflectir necessàriament que la idea expressada en la frase queda en suspensió (com deixa palès el mateix nom amb què coneixem el signe), això és, oberta.
Finalment, no hem d’oblidar que, tant si escrivim a mà com sobre teclat, els punts suspensius s’escriuen un al costat de l’altre i enganxats a la paraula precedent sense espais; en canvi, després del signe hi ha d’haver un espai.