La principal característica dels dos punts que convé retenir és que estableix una clara relació de continuïtat o dependència entre els elements situats a banda i banda del signe. Quan escrivim o veim escrits els dos punts, automàticament sabem que hem de fer certa pausa en el discurs i que allò que segueix el signe està íntimament vinculat amb el text o la frase anterior. Per tant, en cap cas no parlam d’una interrupció abrupta, seca.
En clau de sol
En definitiva, la presència dels dos punts en el discurs també representa una pausa, aproximadament de durada intermèdia com la del punt i coma, signe amb el qual, com es veurà a continuació, guarda una estreta relació.
Així mateix, no hem d’oblidar que, tant si escrivim a mà com sobre teclat, els dos punts s’escriuen enganxats a la paraula precedent sense espais; en canvi, després del signe hi ha d’haver un espai.