4.2.2. L’instrument per introduir. Usos dels dos punts

Tal com hem manifestat més amunt, els dos punts serveixen per anunciar quelcom en el discurs: la idea exposada abans del signe quedarà completada o matisada amb la seqüència situada després del signe.

Així doncs, els dos punts tenen valor anunciador (d'anunciar: 'Donar notícia d'alguna cosa', segons el DIEC2), que es concreta en els usos que s'expliquen a continuació.

A) Especificacions d'elements anticipats

Els dos punts serveixen per separar un element anunciat en el discurs de la seva especificació, que apareix després del signe. D’aquesta manera, els dos punts INTRODUEIXEN:

Enumeracions o sèries que expliquen la paraula o expressió anticipada.

Exemples referits a la paraula o expressió anticipada.

Aclariments, explicacions, causes, conseqüències, etc., referits a la paraula o expressió anticipada.

Abans d’aquests tipus d’especificacions, és habitual que apareguin a la frase en qüestió fórmules lingüístiques de l’estil de per exemple, és a dir, com ara, com, següent... Es tracta d’un tipus de construcció bastant característica.

Un, dos... provant, provant!

El model agrícola de sa Pobla no solament és intensiu, sinó que també demostra una orientació clara cap als mercats i l’exportació. Així mateix, és destacable que en aquest indret hi ha en marxa una cadena agroalimentària que inclou moltes baules: els pagesos, els tècnics, l’Administració, etc., a més dels portals comercialitzadors.

El Programa Nou Habitatge i Reinserció té uns objectius prioritaris, com ara: gestionar la desocupació dels poblats degradats a partir del reallotjament; garantir un habitatge digne a les persones que viuen a les barraques en situació d’exclusió social; promoure la integració social, educativa i laboral de les famílies residents; impulsar accions per prevenir el barraquisme, i garantir la inserció de les persones reallotjades. A la vegada, el Programa incideix en sis àmbits: el reallotjament, l’escolarització, el temps lliure, l’ocupació, els serveis socials i la salut.

L’exemple 1 mostra un dels casos de dos punts que especifiquen el nom anticipat. En concret, els dos punts introdueixen una enumeració que acaba amb l’abreviatura «etc.»; doncs bé, observem que, després d’aquest darrer element enumerat, la frase encara continua.

Per la seva banda, l’exemple 2 és una mica més complex des del punt de vista de la puntuació: d’un costat, inicialment els dos punts exemplifiquen els objectius de què es parla mitjançant frases començades amb infinitiu; i, de l’altre, cada element enumerat —format per frases, com s’acaba de dir— se separa mitjançant punts i comes. Finalment, el fragment presenta una altra enumeració precedida de dos punts, i que ara conté sintagmes nominals.

Què repassam?

En l’exemple 2 hi veim reflectides les dues grans funcions del punt i coma: a) la separació de frases de certa complexitat amb comes internes, i b) la separació de frases que estan relacionades entre si.

Fixem-nos, també, que en la numeració formada per frases, la darrera, introduïda per la conjunció i, va precedida de coma.

B) Citacions textuals

Els dos punts serveixen també per introduir citacions de texts, les quals queden perfectament delimitades amb l’ús de les cometes o d’un cos de lletra diferent de la resta del text.

C) Estil directe

Encara dins la seva tasca introductora d’elements diversos, els dos punts serveixen per presentar l’anomenat estil directe, que no és més que la reproducció literal de les paraules o els pensaments d’una persona.

Com en el cas anterior, la seqüència directa del discurs apareix convenientment delimitada per les cometes. A més, sol anar precedida de verbs característics per introduir aquest estil com dir, afirmar, assegurar, respondre, contestar... Són els anomenats verbs dicendi (‘de la parla’).

Un, dos... provant, provant!

L’article 5 de la Llei de residus i sòls contaminats, titulat «Determinacions generals», diu el següent quant a la política de residus: «La gestió dels residus s’ha de dur a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense crear riscs per a l’aigua, l’aire, el sòl, la fauna o la flora, eliminant molèsties per sorolls i olors, i respectant els paisatges i els espais naturals, especialment els protegits».

Aina Romaguera: «Els socis del club marítim confien en les decisions que prengui la nova junta directiva»

La recentment elegida nova coordinadora del Club Marítim Llevant ha deixat clara l’adhesió dels socis a la màxima autoritat de l’entitat.

Les cometes ens donen la pista d’uns usos ben habituals dels dos punts, emprats per introduir citacions (exemple 1) i l’estil directe (exemple 2); en aquest darrer cas, emulant un titular de premsa.